Complex Astronòmic El Leoncito
El Complex Astronòmic Eleoncito (CASLEO) és un observatori astronòmic ubicat en el departament Calingasta, a l'oest de la província de Sant Joan, casi al peu de la cordillera dels Andes, Argentina. Es troba a 2552 m s. n. m., en les estribaciones occidentals de la Serra del Tontal, en la cordonera central o precordillera de Sant Joan, 30 quilómetros al sur de la localitat de Barreal. Tot el complex es troba dins d'una Reserva Astronòmica de 70 000 hectàrees, lo que garantisa la preservació de la calitat del seu cel. El Complex Eleoncito és un dels dos observatoris localisats en el parc nacional Eleoncito, l'atre és la "Estació Astronòmica Carlos O. Cesco", del Observatori Félix Aguilar.[1]
Història
Els orígens de l'idea per a l'instalació d'un "gran telescopi" daten de mitan de la década de 1940, poc temps despuix de la posada en servici del telescopi d'1,52 metros de la Estació Astrofísica de Bosc Alegre de l'Observatori Nacional Argentí, actual Observatori Astronòmic de Còrdova.[2]
El proyecte, es va revitalisar quan el Dr. Jorge Sahade, que es trobava en EE. UU., abans de retornar al país en 1958, va aplegar a la conclusió, despuix de consultes en experts, de que lo més recomanable era un telescopi de 2,15 m, similar al que en eixe moment s'estava construint per a l'Associació d'Universitat per a Investigació Astronòmica (AURA) per a instalar en Kitt Peak (Arizona), que va accedir a brindar la documentació corresponent per a la construcció. El cost total del telescopi, accessoris i construccions es va estimar en 2 millons de dólars. El Complex Astronòmic Eleoncito s'establix en una estància donada per Héctor Hilario Zamarbide, qui li va brindar accés als científics de l'Universitat Nortamericana de Yale a principis de la década de 1960 per a realisar un estudi astronòmic per a determinar moviments propis absoluts d'estreles australs. Dits científics, despuix de realisar els estudis i sorpresos per les condicions geogràfiques i meteorològiques ideals que brindava l'ubicació, varen decidir emplaçar allí un observatori de vanguarda. El Complex Astronòmic Eleoncito va ser creat formalment el 10 de maig de 1983 per mig d'un acort firmat entre la llavors Subsecretaria de Ciència i Tecnologia (SUBCYT); el Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET); la Universitat Nacional de l'Argent (UNLP); la Universitat Nacional de Còrdova (UNC), i la Universitat Nacional de Sant Joan (UNSJ). Va ser inaugurat el 12 de setembre de 1986 i va escomençar la seua operació efectiva l'1 de març de 1987. El telescopi i els seus accessoris varen permanéixer en caixons i galpones per 20 anys en el predio de l'Observatori Astronòmic de l'Argent fins al seu transport al destí final, en Sant Joan.[3]
Estructura
El sector construït supera els 2000 m² coberts. En elloc es dispon de capacitat hotelera per a unes 20 persones. Les necessitats tècniques estan cobertes a través d'un taller mecànic de precisió, un laboratori d'electrònica, laboratori d'òptica, computació i atres elements propis de l'activitat que es deu desenrollar. Es dispon d'un servici elèctric comercial i una usina pròpia a els efectos de continuar en el treball en el cas de corts. En eixes circumstàncies un sistema d'energia contínua manté en funcionament les computadores i atres equips sensibles fins que els grups electrogens propis comencen a generar energia.
Finalitat
Este observatori és una institució que brinda importants servicis a la comunitat científica a efectes de que els astrònoms puguen portar a terme els seus programes d'observació. En este sentit, les seues principals funcions són l'operació, el manteniment, i el desenroll d'instrumental astronòmic, proveint ademés respal tècnic, administratiu i d'infraestructura als científics autorisats a fer us del servici. Les propostes presentades pels astrònoms argentins i estrangers són evaluades per un Comité Científic, que decidix l'adjudicació del temps d'observació. CASLEO conta en un telescopi reflector de 2,15 metros de diàmetro, que pertany a la UNLP, ademés d'atres telescopis menors. El complex és operat pel Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET). Astrònoms de tot lo món ho visiten per a fer observacions i investigacions. Elloc d'emplaçament va ser elegit particularment per la limpidez del seu cel i el clima favorable, que permeten un promig anual de 270 nits d'observació.
El Complex Astronòmic Eleoncito hui
En l'actualitat, el Complex Astronòmic inclou una série d'instruments que opera i manté el personal de l'institució:
- El Telescopi "Jorge Sahade" (JS), en el seu 2.15 m de diàmetro, és el telescopi de major obertura d'Argentina.
- Telescopi "Helen Sawyer Hogg" (HSH) de 24" d'obertura és propietat de la Universitat de Toronto (Canadà). Entre 1971 i 1997 va operar en l'Observatori de les Campanes, Chile.[4] En l'actualitat es troba instalat en el Cerro Burek (CASLEO), baix l'operació d'este observatori.
- Telescopi Solaris-4, una iniciativa científica polaca que té com a objectiu la busca de planetes extrasolars circumbinaris utilisant una ret de telescopis robòtics. El proyecte es desenrolla des de 2010, pel grup del Prof. Maciej Konacki del Centre Astronòmic Nicolás Copernico de la Acadèmia Polaca de Ciències.
- Astrógrafo per a l'Hemisferi Sur (Astrograph for the Southern Hemisphere) (ASH), un telescopi d'ampli camp fabricat per Astre Works Corporation, instalat en el Cerro Burek i operat gràcies a un acort entre el Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) i el CASLEO. La comunitat astronòmica argentina té accés al 20% del temps d'este telescopi.
- Telescopi "Horacio Ghielmetti" (THG), instalat en el Cerro Burek per un acort entre el Institut d'Astronomia i Física de l'Espai (IAFE) i el CASLEO.[5]
- Telescopi Solar d'Ones Submilimétricas (SST) i Laboratori d'Heliogeofísica de Montanya (LHM), construïts per mig d'una colaboració internacional entre el Centre de Rádio Astronomia i Astrofísica Mackenzie (Brasil) i el CASLEO. Atres coparticipantes brasilers rellevants són la Universidade Estadual de Campinas, el Institut Nacional de Perquisicions Espaciais, la Universitat Federal de Rio de Janeiro i el Observatori Solar "Bernard Lyot".
Referències
- ↑ «National Parks and Reserves in Argentina: Eleoncito National Park». Ripio Turisme. Consultat el 6 de setembre de 2006.
- ↑ «Complex Astronòmic Eleoncito, 30 anys al servici de la comunitat astronòmica» (en és). Història de l'Astronomia. Consultat el 2024-06-23.
- ↑ «CASLEO i la seua història» (en en-us). Espai Profunt. Consultat el 2024-06-23.
- ↑ «A CCD spectrograph for the University Southern Observatory in Chile».JRASC.87Consultat el 23-06-2024.
- ↑ «chicotets telescopis òptics per a fotometria diferenciallinages=Mauas».Bolletí de la AAA.56Consultat el 23-06-2024.
Vore també
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo astronómico El Leoncito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.