Comparsa de Moros Nous
Els Moros Nous és una de les catorze comparses que participen en les Festes de Moros i Cristians de la ciutat de Villena, Espanya.
Història
[editar | editar còdic]Segons tradició oral, la comparsa va ser fundada en 1854 pel gremi d'arrieros de Villena, lligat al transport de llana des del replanell fins a Alcoy per a abastir de matèria primera a la puixant indústria textil de dita localitat. Va ser en Alcoy a on varen establir llaços d'estreta amistat en els components de la “Filá de la Plana”, comparsa lligada al comerç lanar, i a on va sorgir la possibilitat de crear en Villena una comparsa similar.
Esta al principi es va denominar "Moros Musulmans" pero degut a que ya existia una comparsa de moros, pronte va ser batejada popularment en el nom de "Moros Nous". El trage està inspirat en l'uniforme de Gastadores del Eixèrcit espanyol, porten mochila, devantal de cuiro negre i l'arma en el braç esquerre, tal com ho feya oficialment dit eixèrcit entre 1850 i 1859. La primera referència escrita que es conserva data de 1860 i es tracta d'un arcabuz, d'una colecció de sèt arcabuces idèntics, encarregada per Juan Menor i Menor a la Real Fàbrica d'Armes d'Éibar i en que es llig l'inscripció “Fet per Pedro Aranguren” “Ntra. Sra. María de les Virtuts venerada en la ciutat de Villena. Eibar any de 1860”.
Fins a finals del XIX, el trage de Moro Nou va estar confeccionat totalment de llana, va anar la veta José Martínez “Clavellinera” qui va introduir el característic pantaló de tela de ras groc, una de les senyes d'identitat de la comparsa.
L'inici del XX no va ser fàcil per a la comparsa, les dificultats econòmiques varen fer que esta vera molt mermat el seu número de components, aplegant inclús a no participar en les festes de 1910, 1911, 1929, 1933 i 1934, no obstant i pese a travessar mals moments va haver un acte que jamai es va deixar de fer des de la fundació de la comparsa; el tradicional menjar que esta oferia i seguix encara hui oferint als vells de l'Asil.
Despuix de la Guerra Civil, durant la qual no es varen celebrar les Festes de Moros i Cristians, el soci Regino Coloma conseguix recompondre la comparsa anant de casa en casa recaptant ajuda de tot tipo ajudat per un grup d'incondicionals. Ell mateixa es farà càrrec de la presidència fins a 1954, any en el que la comparsa celebrarà el seu primer centenari.
Durant els anys 60 i principis dels 70 un nutrit grup de jóvens du aire fresc a la Comparsa de Moros Nous i es comencen a organisar verbenes durant les nits de festa. A falta d'una sèu social fixa, “La Cábila dels Moros Nous”, com es coneixia a la sala de festes de la comparsa va ocupar durant décades diferents ubicacions. També en esta época comença a cobrar certa fama de comparsa elitista degut a que alguns d'estos jóvens pertanyien a famílies acomodades de la ciutat.

L'any 1991, és especial en l'història de la Comparsa de Moros Nous per dos motius; el primer, la participació de la dòna a la festa, i el segon, la construcció de “La Cábila”, la sala de festes de la comparsa que es va inaugurar el dia 31 d'agost d'eixe mateix any. L'incorporació de la dòna com a sòcia de ple dret va supondre un enorme aument en el número de socis superant ràpidament el miller.
En 1998 es va portar a terme l'últim gran proyecte, la nova sèu social de la comparsa en el carrer Major, un imponent edifici de tres plantes en ple cor del caixco històric de Villena que conta en tot tipo d'instalacions; oficines, sala de juntes, cuines, estage per a les bandes de música i un gran saló menjador en la planta baixa.
Referències
[editar | editar còdic]- Moros Nous 150 aniversari Ed. Comparsa de Moros Nous Depòsit Llegal A-571-2003
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www. morosnuevos. com/
- http://www. juntacentral. com/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comparsa de Moros Nuevos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.