Comitia curiata
Els comitia curiata (terme llatí, comitia de comire: "reunir-se" i cúria, presumiblement de co-viria: "associació de hòmens", "assamblea curial") o assamblees de les cúria són la manifestació més antiga d'una assamblea popular en l'Antiga Roma.[1]
Varen ser les assamblees principals que varen evolucionar en condició i forma des de la monarquia romana fins als comitia centurial organisats per Servio Tuli.[2] Durant estes primeres décades, el poble de Roma (populus) es va organisar en trenta unitats nomenades cúriai.[3][4] Les curiae eren de naturalea ètnica i, per lo tant, es varen organisar sobre la base de la família romana primitiva o, més específicament, sobre la base dels trenta clans patricios (aristocràtics) originals.[5] A l'inici, les funcions d'estes assamblees del poble, comitia curiata, varen deure ser principalment religioses. Participaven en un cult comú a través dels sacerdots reunits per cada cúria.
Les curiae varen formar una assamblea en fins llegislatius, electorals i judicials. Les assamblees de les cúria varen aprovar lleis, varen elegir cònsuls (els únics magistrats elegits en eixe moment)[6] i varen jujar casos processals. Els cònsuls sempre varen presidir l'assamblea. Si ben els plebeus podien participar en esta assamblea, solament els patricios (els aristócrates romans) podien votar.
Ya que els romans usaven una forma de democràcia directa, els ciutadans, i no els representants electes, votaven abans de cada assamblea. Com a tals, els ciutadans-electors no tenien més poder que el d'emetre un vot. Cada assamblea estava presidida per un sol magistrat romà i, com a tal, era el que prenia totes les decisions sobre qüestions de procediment i llegalitat. Al final, el poder del magistrat que presidia sobre l'assamblea era casi absolut. L'únic control d'eixe poder es va donar en forma de vets emesos per atres magistrats, i les decisions preses pels magistrats que presidien també podrien ser vetades per magistrats de ranc superior.
Ademés, despuix del 493 a. C., qualsevol decisió presa per un magistrat president, inclosa la relativa a l'assamblea de les cúria, podia ser vetada per un magistrat conegut com tribuno plebeu o tribuno de la plebe.
L'institució, en diversos graus d'importància, es va prolongar fins al Imperi i és curiós, que Octaviano aplegara a utilisar una reunió dels comitia curiata, per a ratificar la seua adopció per César. Va recórrer al procediment més antic d'adopció en el món romà, en lloc de fer l'adopció per mig d'un testament contemporànea, que era considerat menys solemne per a l'ocasió.[7]
Funcionament i atribucions
Al principi, cap assamblea (comitia) tenia poders per a originar mida alguna, introduir esmenes o discutir els mèrits de les propostes que es presentaven. Solament podien aprovar o rebujar les propostes presentades.[8]
Les reunions d'estes assamblees tenien algun dels següents propòsits:
- Elegir un nou rei
- Concedir el imperium
- Escoltar un informe
- Conéixer un recurs
- Votar sobre qüestions llegislatives
El rei presidia la reunió i presentava decrets per a la seua ratificació. Un interrex presidia esta assamblea durant els periodos intermijos entre reis (l'interregne). El interrex presidia esta assamblea, una volta elegit un nou rei.
Despuix de la mort d'un rei, el interrex elegia un candidat per a reemplaçar-ho. Una volta que el candidat rebia l'aprovació del senat, el interrex celebrava l'elecció formal davant l'assamblea curiata. En acabant de que esta elegira al nou rei, el senat ratificava l'elecció.
Dos voltes al més, esta reunió seria per a escoltar informes, que generalment consideren el calendari. Els recursos presentats a esta assamblea a sovint tractaven sobre temes relacionats en la gens ('família'). A este respecto, l'assamblea tenia la competència d'un tribunal de dret de família. Durant dos dies fixats en la primavera, es programava l'assamblea per a atendre testimonis sobre testament i adopcions (adrogatio). Totes les demés reunions es portaven a terme si fora necessari. Per a decidir estes qüestions, la presidència era responsabilitat del màxim pontífex (pontifex maximus).
Vore també
Referències
- ↑ Gayo, Institucions 1.99.
- ↑ Duncan, Michael (2016). "The History of Rome".
- ↑ Byrd, Robert (1995). The Senate of the Roman Republic, U. S. Government Printing Office, Senate Document 103-23..
- ↑ Taylor, 3, 4.
- ↑ Abbott, 250
- ↑ Abbott, 253
- ↑ (2005) Karl Galinsky (ed.). The Cambridge companion to the Age of Augustus, Nova York: Cambridge University Press, pp. 185. ISBN 978-0-521-00393-3.
- ↑ Smith, William (1870). The Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Digitalisat per Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Library, 2005, Boston: C. Little, J. Brown, p. 332. Consultat el 22 de novembre de 2020.
Bibliografia
- Abbott, Frank Frost (1901). A History and Description of Roman Political Institutions. Elibron Classics (ISBN 0-543-92749-0).
- Botsford, George Willis (1909, reimpressió 2005). The Roman Assemblies. From their Origin to the End of the Republic, Nova York.
- Byrd, Robert (1995). The Senate of the Roman Republic. U. S. Government Printing Office, Senate Document 103-23.
- Andrew Lintott (1999). The Constitution of the Roman Republic. Oxford University Press (ISBN 0-19-926108-3).
- Polybius (1823). The General History of Polybius: Translated from the Greek. James Hampton. Oxford: 5ª ed., Vol. 2.
- Taylor, Lily Ross (1966). Roman Voting Assemblies: From the Hannibalic War to the Dictatorship of Caesar. The University of Michigan Press (ISBN 0-472-08125-X).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comitia curiata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.