Anar al contingut

Cometa White-Ortiz-Bolelli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El cometa White-Ortiz-Bolelli (formalment designat: C/1970 K1, 1970 VI i 1970f) va ser un cometa no periòdic descobert en 1970 i que formava part de la família de cometes rasantes de Kreutz,[1] originats a partir de la fragmentació d'un gran cometa progenitor fa varis sigles. Era fàcilment visible a simple vista quan es va descobrir per primera volta i va alcançar una magnitut aparent màxima de +1 (aproximadament tan lluenta com el planeta Saturn).

Descobriment

Relació aproximada dels membres més grans dels rosegadors solars de Kreutz. cal senyalar que el pas pel perihelio en el que varen ocórrer les fragmentació pot no estar ben establit.

El cometa va ser descobert el 18 de maig de 1970 per Graeme White, un astrònom aficionat australià en Wollongong, Nova Gales del Sur,[2] qui ho va observar en prismáticos poc despuix de la vespradeta descrivint-ho com un cap en forma d'estrela de magnitut aparent 1-2 i una coa curta d'aproximadament 1 grau de llongitut. Ho va observar de nou el 20 de maig a simple vista i en binoculares, i para llavors la coa havia creixcut fins a alcançar els 10° de llongitut.

El segon descobriment independent ho va realisar el 21 de maig el pilot d'Air France Emilio Ortiz, des d'una ubicació a uns 400 km a l'est de Madagascar, qui ho va vore des de la seua cabina i va informar una magnitut de 0,5 a 1,0 i una coa d'uns 5–8° de llongitut.[3] Hores més vesprada, Carlos Bolelli, tècnic del Observatori Interamericà del Cerro Tololo en Chile, es va convertir en el tercer descobridor independent del cometa, encara que solament va vore la coa, ya que el cap estava per baix del horisó.[4]

Observacions posteriors

En els dies immediatament posteriors al seu descobriment es varen realisar numeroses observacions independents, inclós la de l'astrònom surafricà N. B. Dumas, qui ho va vore el 20 de maig de 1970. No obstant, les convencions sobre nomenclatura astronòmica solament varen permetre que el cometa rebera els noms dels tres primers. Tots els albiraments del cometa es varen realisar des del hemisferi sur, per l'orientació de la seua òrbita sobre la Terra.

Durant la seua breu aparició, el cometa solament va poder vore's baix en el cel durant un curt temps despuix de la vespradeta, pero va ser més visible el 24 de maig. Despuix d'eixa data, ràpidament es va desvanir, i per a l'1 de juny ya era invisible a simple vista. La seua definitiva detecció es va realisar el 7 de juny, quan va aparéixer com una nebulositat tènue i poc definida. L'aument de la llum de la lluna i la disminució de la lluentor del cometa varen impedir qualsevol atre albirament visual.

Vore també

Referències

  1. ↑ «NASA». ui.adsabs.harvard.edu. Consultat el 2026-07-11.
  2. ↑ «NASA». ui.adsabs.harvard.edu. Consultat el 2026-07-11.
  3. ↑ «NASA». ui.adsabs.harvard.edu. Consultat el 2026-07-11.
  4. ↑ «NASA». ui.adsabs.harvard.edu. Consultat el 2026-07-11.