Colp d'Estat d'Omsk
Com a Colp d'Estat d'Omsk o Colp de Kolchak es coneix a els successos del 18 de novembre de 1918, quan es va produir el derrocament del Govern Provisional Panruso i el seu poder va ser transferit a l'almirant Aleksandr Kolchak com a «governant suprem».[1]
Antecedents
Els acontenyiments ocorreguts en Omsk el 18 de novembre de 1918, varen anar en general el resultat de la lluita entre dos sistemes de govern que es varen desenrollar despuix del derrocament del poder soviètic en la regió del Volga i en Siberia. La dreta personificada pel Govern provisional siberiano , i el partit d'esquerra de Samara personificao en la Komuch.[2]
Despuix d'una série de derrotes militars, l'autoritat del Directori d'Omsk, format el 23 de setembre en la Conferència Estatal d'Ufá, va caure extremadament als ulls de l'eixèrcit. El govern no tenia poder real i, davant els fracassos en el front, l'estat d'ànim dels oficials es va tornar cada volta més conservador. El Directori va quedar aixina aïllat de l'eixèrcit com a única força real capaç de resistir als bolcheviques.[3]
El 4 de novembre, sobre la base dels ministeris i departaments centrals del Govern provisional siberiano, es va formar l'orgue eixecutiu del Directori d'Omsk: el Consell de Ministres de tota Rússia, encapçalat per Piotr Vologodski. El Consell de Ministres, predominantment de centroderecha, era radicalment diferent en color polític del Directori, molt més “d'esquerra”. El líder del Consell de Ministres que va defendre resueltamente el rumbo polític de dreta va ser el ministre de Finances Iván Mijailov, que va contar en el respal de Georgy Konstantinovich Guins, Nikolai Innokentyevich Petrov i Georgy Gustavovich Telberg. Va ser este grup el que es va convertir en el núcleu de la conspiració, l'objectiu de la qual era establir un govern fort i homogéneu en forma de dictadura militar unipersonal.[4]
En el decret sobre el nomenament del Consell de Ministres, despuix del president Piotr Vologodski. Aleksandr Kolchak va aparéixer en Omsk el 13 d'octubre. El primer funcionari que va conéixer va ser un membre del Directori, el Comandant en Cap Suprem, el Tinent General Vasily Boldyrev. Boldyrev va invitar a Kolchak a permanéixer en Omsk i ho va recomanar per al lloc de Ministre de Guerra, que ocupava el general Pavel Pavlovich Ivanov-Rinov, que no va satisfer al Directori d'Omsk ni al Govern provisional siberiano.[5]
L'arribada de l'almirant Aleksandr Kolchak a Omsk va coincidir en una crisis extrema en la lluita entre faccions polítiques, que es va manifestar agudamente en el conflicte entre el Directori d'Omsk i el Consell de Ministres, la majoria dels membres de la qual es varen negar a recolzar al Directori, encapçalat pel socialiste. revolucionari Nikolái Avkséntiev. Kolchak, opositor dels partits socialistes i partidari d'una llínea dura en la consolidació de les forces antisoviéticas, també es va vore arrastrat esta lluita del costat del Consell de Ministres.
Vore també
Referències
- ↑ «L'història del colp d'Estat en Omsk» (en ru). Sibirskaya Zaimka.
- ↑ Zimina, Valentina Dmitrievna (2006). La matèria blanca de la Rússia rebel: règims polítics de la Guerra Civil. 1917—1920.
- ↑ Kenez, Peter (2007). . Atac roig, resistència blanca. 1917—1918.
- ↑ «Donar a eixa persona el títul de governant suprem”: sobre la qüestió del títul adoptat per l'almirant A. V. Kolchak el 18 de novembre de 1918». web. archive. org. Archivat des de l'original, el 15 de decembre de 2017. Consultat el 2024-04-15.
- ↑ «Plotnikov I. F. Alexander Vasilievich Kolchak. Vida i activitat. - Rostov del Dò: Phoenix, 1998». web. archive. org (2011-11-07). Archivat des de l'original, el 7 de novembre de 2011. Consultat el 2024-04-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Golpe de Estado de Omsk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.