Colorant leuco
Un colorant leuco (del grec leukos ‘blanc’) és un tipo de colorant que pot variar entre dos formes químiques, una de les quals és incolora. Les transformacions que són reversibles poden ser originades per acció de la calor, llum o pH, les que són eixemples de termocromisme, fotocromisme i halocromisme respectivament. Les transformacions irreversibles per lo general involucren processos de reducció o oxidació.[1] La forma incolora a voltes és denominada forma leuco.
Els colorants leuco són la base dels papers utilisats per impressores tèrmiques i certs indicadors de pH.
Eixemples
L'eixemple més comú és l'us de colorants de sofre i colorants de cuba; en índigo. El mateix dona un color púrpura completament insoluble en aigua, per lo que no és possible aplicar-ho directament sobre la roba. En canvi li'l reduïx a índigo blanc (a voltes Leucoindigo), el qual és soluble en aigua i incoloro. Quan una tela és extreta d'un bany de colorant índigo blanc el colorant ràpidament es combina en l'oxigen en l'aire i es transforma en el color índigo intens i insoluble. El pas de reducció per lo general es realisa per mig de l'us de ditionita de Sodi, hidroxiacetona i hidrogen, o per mig de métodos electroquímics.[2][3]
-
Índigo blanc (Leucoindigo) -
Índigo -
Colorant índigo
La forma espiro d'una oxazina és un colorant leuco incoloro; el sistema conjugat de l'oxazina i una atra part aromàtica de la molècula d'un sp3-hibridado carbono «espiro». Després de protonar una part de la molècula, per mig d'irradiació en llum UV (vore fotocromisme), o introduir un atre tipo de canvi similar, l'unió entre el carbono espiro i l'oxazina es trenca, l'anell s'obri, el carbono espiro conseguix una hibridació sp2 i passa a ser plana, el grup aromàtic trencada, alinea els seus orbitales π en el restant de la molècula, i es forma un sistema conjugat, en capacitat d'absorbir fotons de llum visible, i per lo tant li'l percep de color.[1]
Un atre eixemple d'un colorant leuco és el cristal violeta lactona, el qual en la seua forma lactona és incoloro o lleument groguenc, pero en un pH baix, i protonado es torna d'un to violeta intens.[1] Atres eixemples són la fenolftaleina i timolftaleína, incoloras en pH àcits a neutres, pero que es tornen rosada i blava en mijos alcalinos respectivament. Atres eixemples són molts dels indicadors redox, els quals sofrixen un canvi reversible de color entre formes incoloras i coloreadas a determinats potencials d'electrodo.
Vore també
- Flexplay, marca registrada d'un format de video disc òptic DVD-compatible que utilisa un colorant leuco per a "desgastar-se" de manera intencional despuix d'una determinada cantitat de reproduccions.
- Hypercolor, vestimenta que canvia de color d'acort a la temperatura.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Chemistry and Applications of Leuco Dyes. Ramaiah Muthyala, pág. 302, Springer; edició 1997. ISBN 978-0306454592
- ↑ Božič, Mojca; Kokol, Vanja(2008).«Ecological alternatives to the reduction and oxidation processes in dyeing with vat and sulphur dyes».Dyes and Pigments.76(2): 299–309.doi:10.1016/j.dyepig.2006.05.041.
- ↑ Roessler, Albert; Jin, Xiunan(decembre de 2003).«State of the art technologies and new electrochemical methods for the reduction of vat dyes».Dyes and Pigments.59(3): 223–235.doi:10.1016/S0143-7208(03)00108-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colorante leuco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.