Anar al contingut

Timolftaleína

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Timolftaleína és un indicador de pH per a valoració àcit-base que es deriva del anhídrit ftálico i del timol.[1][2] El seu interval de transició de pH és aproximadament entre 9.3 - 10.5, virando de incoloro a blava en el ranc mencionat.[3] Per baix de pH 9.3 és incoloro, i a valors de pH molt baixos es torna de color roig intens.

Descripció i usos

Es presenta normalment com una pols blanca que fon entre 248 a 252 °C. No és d'un us tan freqüent com a indicador de pH (sent àmpliament utilisada per a propòsits de valoració àcit-base el seu homòlec conegut com Fenolftaleína). En dissolució àcides (no extremadament molt àcides) permaneix incoloro, pero en presència de dissolució bàsiques (no extremadament molt bàsiques) es torna color blau.

En química s'utilisa en anàlisis de laboratori, investigació, i com a indicador de valoracions àcit-base, sent el seu punt de virage al voltant del ranc de pH entre 9.3 a 10.5, realisant la transició cromàtica de incoloro a blava. El reactiu es prepara usualment en dissolució al 1 % p/v en alcohol de 90° i té duració indefinida. Es coneix que la Timolftaleína s'ha utilisat com laxante[4] i se sol comercialisar com a tinta invisible o desvanecedora.[5]

És dels pocs indicadors àcit base que no presenta color a valors de pH baixos, de la mateixa manera que ho fan la Fenolftaleína i el 4-Nitrofenol, respectivament, lo que els fa especialment útils quan són mesclats entre sí per a mostrar una experiència bàsica de laboratori coneguda com arcoíris químic.[6][7]

El coeficient d'extinció molar per al dianión de timolftaleína blau és de 38,000 M−1 cm−1 a 595 nm.[8]

Síntesis i preparació

El reactiu indicador es prepara d'acort a la reacció de alquilación de Friedel-Crafts entre timol i anhídrit ftálico en a penes unes gotes d'àcit sulfúric com a catalisador, en presència de calor i en agitació constant, formant un sòlit.


Referències

  1. ↑ Química Orgànica. Timolftaleína.
  2. ↑ «Thymolphthalein 114553». Sigma-Aldrich. Consultat el 13 de giner de 2019.
  3. ↑ Indicadors de pH.
  4. ↑ Hubacher MH, Doernberg S, Horner A. Laxatives: chemical structure and potency of phthaleins and hydroxyanthraquinones. J Am Pharm Assoc Am Pharm Assoc. 1953;42(1):23-30. PMID 13034620.
  5. ↑ Katz, David A. (1982). «Disappearing Ink». www.chymist.com. Consultat el 14 d'agost de 2017.
  6. ↑ «Reacció de l'arcoíris químic» (en es-es). Clickmica. Consultat el 13 de giner de 2019.
  7. ↑ . publicacions.iec.cat. doi:10.2436/20.2003.02.59. Consultat el 13 de giner de 2019.
  8. ↑ Hahn HH(April 1970).«Studies on the Pathogenesis of Fever: Xix. Localization of Pyrogen in Granulocytes».J. Exp. Med..131(4): 701–9.doi:10.1084/jem.131.4.701.