Colegiantes

"Doop bij de Rijnsburgse Collegianten". Balthasar Bernards, 1735.

Com colegiantes es coneix als integrants d'una associació cristiana fundada en el XVII en Holanda per arminianos i anabaptistas. Cridaven collegia a les seues reunions i servicis religiosos. Els seus membres també varen ser cridats "Rijnsburgueres", ya que la seua sèu principal estava en Rijnsburg, prop de Leiden. Varen tindre un paper important en la vida religiosa dels Països Baixos fins a finals del XVIII.

Història

El sínodo de Dordrecht de l'Iglésia Reformada que es va reunir en 1618-1619 va destituir a més de 300 predicadores arminianos, coneguts com "remonstrantes", un dels quals era Sopingius, pastor en Warmond, prop de Leiden. Davant la seua absència, Gijsbert van der Kodde va propondre a la congregació reunir-se sense un predicador, llegir varis capítuls de la Bíblia, orar cantar i fer un devocional si algú se sentia cridat a parlar. Varis varen acceptar.

Pronte es va reunir regularment un chicotet círcul, entre els integrants del qual estaven els germans de Gijsbert, Jan i Orie van der Kodde, que vivia en la població propenca de Rijnsburg, a 4 km al noroest de Leiden, a on es va establir despuix la sèu del primer collegia. Es varen conformar despuix grans comunitats de Colegiantes en atres llocs, per eixemple en Ámsterdam i Hoorn. La de Ámsterdam va establir l'orfenat, d'Oranjeappel (La poma taronja), en el que va créixer l'escritor holandés Aagje Deken. En Rijnsburg Els Collegiants tenia una posada, cridada Grote Fugiu (Casa Gran). El moviment es va estendre ràpidament més allà de la comunitat immediata. Hòmens com els predicadores Daniel de Breen, Dirk Raphaelsz Camphuysen, Jan Geesteranus, Galenus Abrahamsz i Jan Montano es varen unir a ell. El moviment podria inclús contar en estadistes com Conrad Van Beuningen i Adrian Paats i en l'historiador Jan Wagenaar entre els seus adherentes. Entre 1660 i 1663, el filòsof Baruch Spinoza va ser un dels assistents no batejats.

Els collegia més importants, els de Róterdam i Ámsterdam, varen funcionar fins a 1787 i 1791 respectivament. L'influència de les idees dels colegiantes permearon les diferents iglésies i el seu model de reunions va influir en atres moviments com els pietistas i cuáqueros.

Creències

Creïen en el sacerdoci de tots els creents; consideraven que només el batisme d'adults és autèntic; rebujaven prestar el servici militar o participar en guerres o violència; practicaven la senzillea de la vida i el vestit i rebujaven buscar alts càrrecs; creïen en la necessitat de l'aplicació pràctica del Evangeli i proveïen a les viudes i als òrfens. Esperaven la segona vinguda de Crist i eren milenaristas.

Este moviment tenia la convicció de que les iglésies han abandonat els principis i pràctiques de l'iglésia apostólica i que cap podia presumir de ser la verdadera Iglésia de Jesucristo. Esperaven una renovació evangèlica, tant en les pràctiques i principis religiosos, sense aplegar a establir una nova iglésia i sense assumir pràctiques i tradicions eclesiàstiques. No volien temples ni pastors, sino que varen formar un moviment purament llaic i encara que pastors de les iglésies formaven part del moviment ho varen fer com a particulars i no com a líders.

Despuix de 1640, quan els collegia s'havia establit en tota Holanda, Rijnsburg es va convertir en el gran centre, a on se celebraven les conferències dos voltes a l'any, en Pentecostés i a finals d'agost, per a observar junts la comunió i batejar per immersió als que ho desijaven. El candidat al batisme eliegía a qui ho anava a batejar. El candidat feya la seua confessió de la seua fe i qui ho batejava orava i recordava a l'audiència que ell no tenia cap càrrec en particular, solament era un atre cristià i que no era practicar el rito d'immersió el que salvava sino Jesucristo. La cerimònia es portava a terme generalment a l'aire lliure i el servici concloïa en vores i oracions.