Colchicum montanum

Colchicum montanum (Colchicum montanum)

Colchicum montanum, vulgarmente cridada quitameriendas, és una planta angiosperma de la família Colchicaceae és una menuda planta bulbosa, àmpliament endèmica de la península ibèrica.

Característiques

És una planta d'entre 5 i 15 cm d'altura.
Les fulls són basals, llineals, acanaladas i glabras. És un geòfit bulboso que trau els fulls en autumne, despuix de la floració, i les manté verts fins a la primavera; després en estiu, els fulls desapareixen i no estan disponibles.

Tota la planta conté #alcaloide (colchicina), encara que presenta majors concentracions en els fulls, per lo que durant el periodo vegetatiu pot mantindre alluntats als herbívors superficials que les rebugen.

Les florés són solitàries de 6 pétals, també es varen trobar en 7, hermafroditas i actinomorfas, les anteras dels estams són més llargues que els filaments, el gineceo posseïx 3 carpelos soldats. Té floració otoñal, a major altitut l'autumne aplega abans, i inclús pot observar-se a finals d'agost entre les sabinas. El frut és una càpsula.

Distribució i hàbitat

En la península ibèrica és una de les espècies més abundants dels terres de pastures de les ovelles i en les rutes usades per les raberes. Creix en un ampli ranc altitudinal, des de terra baixa (400 m s. n. m.) fins al pis alpí inferior (2600 m s. n. m.).

Sol florir en vores de camins i llocs secs i pedregosos en prats de montanya.
Es pot trobar en llocs d'altitut, com en la Serra de Gredos, el Alt Aragó, sur de la província de Badajoz, País Vasc, Galícia,serra de Cazorla, totes elles en Espanya.

Sols

Els llocs en major densitat de bulbos són zones molt pertorbades i en una gran presència de talps (Microtus duodecimcostatus), per lo que alguns autors sugerixen una relació cooperativa entre abdós: els talps s'alimenten de la part subterrànea, molt manco tòxica, lo que activa processos de reproducció asexual, que per una atra part no s'observa en pastures imperturbados.

Nom vulgar

La forma quitameriendas està arreplegada en el Diccionari de la Real Acadèmia, encara que el seu nom comú té moltes variants que depenen de la zona des d'a on es denomina: Espanya:

• • Castella i Lleó: aüixa pastors, alzameriendas, merendera, zampameriendas, espachapastores, merendera de mont, avergüenzamozos, merendera loca, no berenes; en la província de Valladolit: quitadesayunos.
  • Alt Aragó: escusameriendas, i espachaveraneantes;
  • Galícia merenda, merendeira, merendiñas, quitamerendas, sacamerendas, tallamerendas, tolemerendas, i tollamerendas;
  • La Rioja: espachapastores o aventapastores (serra de Cameros);
  • País Vasc askari-lore, traducible per flor de berena.
  • Astúries: dicuyamiriendes, tayameriendes, espantapastores, espantavaqueiros, espachavaqueiros, puncíu, tachameriendas (Somiedo)
  • Extremadura:

• • • Província de Badajoz, li les crida localment: en Llerena, Trasierra, Usagre i Berlanga: lliri; en Higuera de Llerena i Font de l'Arc: lliris selvats; en Font de l'Arc: lliri d'autumne; Granja de Torrehermosa: lliri de camp i lliri d'autumne; en Valéncia de les Torres: vareta de Sant Josep i lliri; en Cases de la Reina i en Medina de les Torres: vareta de Sant Josep; i en Benvinguda: campanita. En Cases de Don Pedro: quitameriendas
    • Província de Càceres es donen en Monfragüe i en Serradilla es coneixen com 'Berendenitas'

<o>Orige de les denominacions:</o>
La majoria dels noms són referències de caràcter estacional, ya que la planta florix en autumne:
— Unes es referixen a quan les vesprades s'escomencen a fer més curtes, i s'entén que antigament, quan l'activitat diària es regia per les hores de llum solar, se suprimia una dels menjars diaris, la berena, ya que s'alvançava prou el sopar, d'acort en la caiguda del sol.
— Els noms rioixans de espachapastores i aventapastores fan referència a que, quan escomençaven a aguaitar, els pastors devien preparar-se per a marchar-se a la trashumancia.
— Despuix d'açò, en regions altes de gran afluència turística, es referixen a ella com la que indica que els estiuejadors es marchen.

Sinonímia

• Merendera bulbocodioides Willd., Mag. Neuesten Entdeck. Gesammten Naturk. Ges. Naturf. Freunde Berlin 2: 27 (1808), nom. superfl.
• Bulbocodium montanum (L.) Heynh., Alph. Aufz. Gew.: 81 (1846), nom. illeg.
• Merendera montana (L.) Lange in M.Willkomm & J.M.C.Lange, Prodr. Fl. Hispan. 1: 193 (1862).
• Colchicum pyrenaicum Pourr., Mém. Acad. Sci. Toulouse 3: 316 (1788).
• Merendera bulbocodium Ramond, Bull. Sci. Soc. Philom. Paris 2: 178 (1801).
• Geophila pyrenaica Bergeret, Fl. Basses-Pyrénées 2: 184 (1803).
• Colchicum bulbocodioides Brot., Fl. Lusit. 1: 597 (1804).
• Colchicum hexapetalum Pourr. ex Lapeyr., Hist. Pl. Pyrénées, Suppl.: 51 (1818), pro syn.
• Bulbocodium lusitanicum Heynh., Alph. Aufz. Gew.: 81 (1846), nom. superfl.
• Bulbocodium colchicoides Nyman, Syll. Fl. Eur.: 379 (1855), nom. superfl.
• Merendera montana var. bulbocodioides (Brot.) Lange in M.Willkomm & J.M.C.Lange, Prodr. Fl. Hispan. 1: 193 (1862).
• Merendera bulbocodium var. bulbocodioides (Brot.) Baker, J. Linn. Soc., Bot. 17: 441 (1879).
• Bulbocodium broteroi Welw. ex Baker, J. Linn. Soc., Bot. 17: 441 (1880), pro syn.
• Merendera montana subsp. bulbocodioides (Brot.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 189 (1890).
• Bulbocodium pyrenaicum (Pourr.) Samp., Herb. Portug.: 27 (1913).
• Merendera pyrenaica (Pourr.) P.Fourn., Quatre Fl. France: 157 (1935).
• Merendera gredensis Caball., Anals Jard. Bot. Madrit 5: 512 (1945).
• Merendera montana var. gredensis (Caball.) Rivas Mart., Anals Inst. Bot. Cavanilles 21: 280 (1963).
• Merendera bulbocodium f. alba Q.J.P.Silva, Agron. Lusit. 34: 182 (1972 publ. 1973).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colchicum montanum.
• Imàgens en Google

Bibliografia

El nom és acceptat per:

• • Persson, K. (2007). Nomenclatural synopsis of the genus Colchicum (Colchicaceae), with some new species and combinations. Botanische Jahrbücher für Systematik 127: 165-242.

No és acceptat per:

• • Tutin, T.G. & al. (eds.) (1980). Flora Europaea 5: 1-452. Cambridge University Press, Cambridge. [as Bulbocodium vernum]
  • Govaerts, R. (1999). World Checklist of Seed Plants 3(1, 2a & 2b): 1-1532. Continental Publishing, Deurne. [as Bulbocodium verum]