Coenzima A
La coenzima A (CoA, CoASH o HSCoA) és una coenzima, notable pel seu paper en la biosíntesis i l'oxidació d'àcit grassos, aixina com en la descarboxilación oxidativa del àcit pirúvico, pas previ al cicle de Krebs. La seua molècula consta d'àcit pantoténico (vitamina B5), adenosín difosfat i cisteamina.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]La coenzima As va identificar per primera volta per Fritz Lipman en 1946,[2] qui més vesprada va falcar el seu nom. Es va determinar la seua estructura al començament de la década de 1950 at the Lister Institute, en Londres, conjuntament per Lipman i atres treballadors de l'Escola de Medicina Harvard i del Hospital General de Massachussetts.[3] Lipman inicialment pretenia estudiar la transferència de grups acetilo en animals, i a partir d'estos experiments va identificar un factor únic que no estava present en extractes d'enzimes pero sí en tots els òrguens d'animals. Va ser capaç d'aïllar-ho i purificar-ho a partir de fege de porc i va descobrir que la seua funció estava relacionada en una coenzima activa en acetilación de tossal.[4] El treball de Beverly Guirard, Nathan Kaplan i atres colaboradors va determinar que l'àcit pantoténico és un component central de la coenzima A.[5][6] Esta va rebre el seu nom en referència a "activació d'acetat". En 1953, Fritz Lipman va rebre el Premie Nobel en Fisiologia o Medicina "pel seu descobriment de la coenzima A i la seua importància en el metabolisme intermediari".[4][7]
Funció
[editar | editar còdic]ya que la coenzima A és químicament un tiol, pot reaccionar en els àcit carboxílics per a formar tioésteres, de modo que actua com un portador del grup acilo.[8][9] Quan una molècula de coenzima A du un grup acetilo es denomina acetil-CoA, que és un important element comú per a moltes rutes del metabolisme de totes les cèlules.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Complete reconstitution of the human coenzyme A biosynthetic pathway via comparative genomics».The Journal of Biological Chemistry.277(24)
- 21431–21439.ISSN 0021-9258.doi:10.1074/jbc.M201708200.Consultat el 2023-02-26.
- ↑ «A common factor in the enzymatic acetylation of sulfanilamide and of Choline».Journal of Biological Chemistry.162(3)
- 743–744.ISSN 0021-9258.doi:10.1016/s0021-9258(17)41419-0.Consultat el 2023-05-25.
- ↑ «Structure of coenzyme A».Nature.171(4341)
- 76.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/171076a0.Consultat el 2023-05-25.
- ↑ 4,0 4,1 «Fritz Lipman and the discovery of Coenzyme A».Journal of Biological Chemistry.280(21)
- i18.Consultat el 26 de maig de 2023.
- ↑ «Coenzyme for acetylation, a pantothenic acid derivative».The Journal of Biological Chemistry.167(3)
- 869.ISSN 0021-9258.Consultat el 2023-05-25.
- ↑ «Isolation of coenzyme A».The Journal of Biological Chemistry.186(1)
- 235–243.ISSN 0021-9258.Consultat el 2023-05-25.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 2023-05-25.
- ↑ «Acyl carrier protein. X. Acyl carrier protein synthetase».The Journal of Biological Chemistry.243(13)
- 3603–3611.ISSN 0021-9258.Consultat el 2023-02-26.
- ↑ «Acyl carrier protein-specific 4'-phosphopantetheinyl transferase activates 10-formyltetrahydrofolate dehydrogenase».The Journal of Biological Chemistry.285(3)
- 1627–1633.ISSN 1083-351X.doi:10.1074/jbc.M109.080556.Consultat el 2023-02-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coenzima A» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.