Crocodylus palustris
El cocodril de les marismas (Crocodylus palustris), també cridat cocodril iraní, hocicudo, hindú o persa (en Persa گاندو Gandu), és una espècie de cocodrílidos que es localisa per tot el subcontinent indi i les fronteres dels països veïns (Pakistan, Sri Lanka, etc.). En les regions costeres de Pakistan, pel Makrán i les marismas del delta del Sindh se li coneix com a cocodril hindú, ya que existix en vàries zones de Bangladés, i parts de Nepal i Iran. En anglés rep el nom de Mugger Crocodile. La paraula "mugger" és una transformació de la paraula Hindi/Urdu "magar", que significa mònstruo aquàtic.[1] I esta, a la seua volta, deriva de "makara", la paraula usada per a referir-se a un cocodril en sánscrito.
Descripció
[editar | editar còdic]El cocodril de les marismas té 19 dents superiors a cada costat; un morro que té d'ample de base entre un terç i un mig sobre el llarc; un cap dur i sense protuberàncies; l'unió fibrocartilaginosa entre les mandíbulas s'estén fins al 4º o 5º dent; la sutura maxilar es presenta en el paladar, transversalmente, casi en llínea recta, o inclinant-se llaugerament; i els ossos nassals separant els premaxilares des de dalt. Quatre grans plecs formant un quadrat, en un atre més chicotet a cada costat; dos parells de plecs més chicotets formant una série travessera despuix de la nuca. L'escut dorsal es troba separat del plec, les escamas generalment en 4, rarament en 6, séries llongitudinals, són més amples que llargues. 16 o 17 séries travesseres. Escamas en els membres. Dits llaugerament palmeados en la base; mentres que els dits més externs estan molt més palmeados. Vores dentados en la part exterior de les pates. Els adults solen ser de color oliva obscur, mentres que els jóvens són d'un color oliva més clar, en llaugeres taques de color negre.
El espècimen trobat en el Museu Britànic medix més de 3 metros i mig, 3,62m, pero es creu que poden sobrepassar els 4 metros de llongitut.[2] Generalment, les femelles medixen uns 2.45 metros, mentres que els mascles 3 metros. Els eixemplars més vells poden ser molt majors, alcançant entre 4 i 5.5 metros i poden pesar més de 450 kg.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]El cocodril de les marismas pot trobar-se en la Índia, Bangladés, Sri Lanka, Pakistan, Nepal, la zona sur d'Iran i provablement en Indochina. Esta és l'única espècie de cocodril que podem trobar en Iran i Pakistan. És el cocodril més comú i més estés de les tres espècies reinantes en L'Índia, tant que provablement siga la més numerosa de les espècies de cocodrils (incloent els de aigua salada) que presenta en el país (i provablement en els països veïns).
En 1980, la major població de cocodrils salvages de Tamil Nadu, al sur de l'Índia, vivien en la assut de Amaravathi, i en els rius Chinnar, Thennar i Pambar que desemboquen en ella. En eixe moment, s'estimava una població de 60 adults i 37 jóvens. La granja de cocodrils de Amaravati, establida allí en 1975, és la major granja de cocodrils de l'Índia. Els ous s'arrepleguen dels nius salvages al voltant del perímetro de la presa per a dur-los a la granja. Allí, es mantenen uns 430 animals en captivitat. Centenars de cocodrils adults han segut reintroducidos des d'ací a la vida salvage.[4]
Hàbitat
[editar | editar còdic]En la seua majoria és una espècie d'aigua dolça, es pot trobar en llacs, rius i marismas. Preferixen moure's despacio en aigües poc profundes, en lloc de ràpidament en àrees profundes. També és donat a prosperar en assuts o canals de irrigación fets per l'home. Encara que preferix l'aigua dolça, tenen certa tolerància a l'aigua salada i ocasionalment li'ls ha vist en estanys d'aigua salada. Té certa afinitat en el gavial en algunes zones de l'Índia i en el cocodril d'aigua salada en atres zones, pero es troben en hàbitats diferents la major part del temps. Està capacitat per a desenrollar una vida terrestre com el seu cosí, el cocodril cubà, més que atres cocodrils, pero és ecològicament similar a l'africà, el cocodril de l'Nilo. Pot desplaçar-se per terra en facilitat i viajar distàncies considerables en busca d'un hàbitat més adequat. Pot capturar un assut en la terra a curta distància. En les estacions seques solen excavar caus com refugi.
Dieta
[editar | editar còdic]Sent un reptil carnívor, menja peixos, atres reptils i chicotets mamífers, com els monas. De fet, la majoria dels vertebrats que s'acosten a beure són assuts potencials que poden ser capturades i arrastrades a l'aigua per a, una volta ofegades, ser devorades. Els individus adults en ocasions cacen grans mamífers com els cérvols, inclós el Sambar de 225 kg, i búfalos de 450 kg. A voltes, competix directament en el tigre en la caça, disputa que pot acabar de vàries formes; segons el tamany i la vitalitat dels animals. Hi ha alguns avisos d'atacs a persones i existix, a lo manco, un cas de mort en Iran (un chiquet). És considerada una espècia perillosa per als humans, pero no més notòria que els enormes (pero, en L'Índia, menys comunes) cocodrils d'aigua salada.
Referències
[editar | editar còdic]- Crocodylus palustris en la llista roja de la UICN. Listed as Vulnerable (VU A1a, C2a v2.3)
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Britton Adam (2002) Crocodilian species list, retrieved August 30, 2007Crocodylus palustris
- ↑ Boulenger, G. A. (1890) Fauna of British Índia. Reptilia and Batrachia.
- ↑ Crocodilian Species - Marsh Crocodile (Crocodylus palustris)
- ↑ Andrews,Harry V., "Status and Distribution of the Mugger Crocodile in Tamil Nadu"[1]
Vore també
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Crocodylus palustris.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crocodylus palustris.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crocodylus palustris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
