Cocient de Strehl

Cocient de Strehl

El Cocient de Strehl o Relació Strehl, cridat aixina pel físic i matemàtic alemà Karl Strehl (1864-1940), és una mida de la calitat òptica dels telescopis i atres instruments de proyecció d'image. Es definix com el cocient entre l'intensitat màxima observada en el pla de detecció des d'un punt font comparat en l'intensitat teòrica pique màxima d'un sistema d'imàgens perfectes funcionant al llímit de la difracció. Açò està estretament relacionat en els criteris d'agudea per a l'òptica definida per Karl Strehl.

A menos que s'indique lo contrari, el cocient Strehl es definix generalment en el millor enfocament del sistema d'image en estudi. La distribució de l'intensitat en el pla de l'image d'una font puntual és generalment cridat la Funció de dispersió de punt (en anglés PSF). Òbviament, caracterisat la forma de la Funció de Dispersió Puntual per un sol número, com el cocient de Strehl ho fa, solament tindrà sentit i serà sensat, si la Funció de Dispersió de Punt esta una miqueta distorsionada de la seua forma ideal (sense aberracions). Açò és vàlit per a sistemes ben corregits que operen prop del llímit de difracció. Açò inclou la majoria dels telescopis i microscopis pero exclou a la majoria dels sistemes fotogràfics, per eixemple. El cocient de Strehl s'ha vinculat a través de l'obra de Marechal a la teoria de les tolerància d'aberració que és molt útil per als dissenyadors de sistemes òptics ben corregits, permeten establir un víncul significatiu entre les aberracions de l'òptica geomètrica i la teoria de la difracció de l'òptica física. Una deficiència important del cocient de Strehl com un método d'evaluació de l'image és que, si be és relativament fàcil de calcular per a una recepta de disseny òptic en paper, normalment és difícil de medir per un sistema òptic real entre atres coses perque l'intensitat màxima de pico teòric no està fàcilment disponible.

El cocient de Strehl s'utilisa habitualment per a evaluar la calitat de vore en la presència de la turbulència atmosfèrica i evaluar el rendiment de qualsevol sistema de correcció d'òptica adaptativa. També s'utilisa per a la selecció d'imàgens d'exposició curta en el método d'image de sòrt

En l'indústria el cocient de Strehl s'ha convertit en una forma popular per a resumir els resultats d'un disseny òptic, ya que dona les rendiment d'un sistema real, de cost i complexitat finita, en térmens d'un sistema teòricament perfecte que seria infinitament més costós i complex per a construir i que encara tindria una Funció de Dispersió Puntual finita. Essencialment, és el quadrat del cocient de la Funció de Dispersió Puntual que tens en la millor Funció de Dispersió Puntual que els diners pot comprar.

Proporciona un método simple per a valorar un sistema a través del cocient de Strehl. Per eixemple, si 0,95 és acceptable o pel contrari deuria invertir-se el doble per a tractar de conseguir un cocient Strehl de 0,97 o 0,98.