Cocó Chanel
| Gabrielle Chanel | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Cocó Chanel en l'any 1931 | |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Dissenyadora i empresària. | ||
| Naiximent: | 19 d'agost de 1883 | ||
| Lloc de naiximent: | Saumur, Maine i Loira, França | ||
| Defunció: | 10 de giner de 1971 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Gabrielle Chanel, coneguda com Cocó Chanel (Saumur, Maine i Loira, França, 19 d'agost de 1883 - † París, França, 10 de giner de 1971), fon una dissenyadora i empresària d'alta costura francesa fundadora de la marca Chanel. És l'única dissenyadora de moda que figura en la llista de les cent persones més influents del sigle XX de la revista Time.
És una de les dissenyadores més reconegudes de l'història. Destacà per ser una de les més innovadores durant la Primera Guerra Mundial. Produí una ruptura en l'opulenta i poc pràctica elegància de la Belle Époque i creà una llínea de roba informal, senzilla i cómoda. Es consolidà també com a dissenyadora de bosses, perfums, capells i joyes. El seu famós trage femení de llana ribetejat es convertí en un icon de l'elegància femenina, i el seu perfum Chanel Nº5 és un icònic producte mundialment conegut.
Criada en un orfenat de monges, fon coneguda per la seua ferma determinació, ambició i vitalitat que aplicava a la seua vida professional i social. Alcançà èxit com a empresària i prominència social en la década de 1910 gràcies als contactes que li oferia el seu treball.
Altament competitiva, la seua personalitat oportunista la dugué a prendre decisions qüestionables que varen generar controvèrsia i varen danyar la seua reputació, especialment la seua colaboració en la Gestapo durant l'ocupació alemana de França en la Segona Guerra Mundial. Una de les seues missions a finals de 1943 era la de dur una oferta de pau de part de les SS al primer ministre britànic Winston Churchill en l'objectiu d'acabar la guerra.
Despuix de la guerra, el seu víncul amorós en l'oficial nazi Hans Günther von Dincklage i els rumors sobre la seua colaboració en els servicis d'inteligència alemans (posteriorment confirmats per Hal Vaughan en 2011) varen afectar sériament a la seua companyia i la seua image, publicitat que la competència s'encarregà de difondre. No obstant, no fon culpada com a colaboradora i conseguí reobrir la seua empresa en l'any 1954, despuix de lo que obtingué un renovat èxit, especialment en els Estats Units i el Regne Unit en un primer temps, fins a la seua mort en l'any 1971.
Referències
- Chaney, Lisa (2011). «1 - Forebears». Chanel: An Intimate Life. Penguin UK. p. 512. ISBN 9780141972992
- Garelick, Rhonda K. (2014). «I- Early Life». Mademoiselle: Coco Chanel and the Pulse of History (en inglés). Random House Publishing Group. ISBN 9780679604266
- Revista Forbes (1989), volumen 143, p. 106
- Walker, Andy (21 de agosto de 2011). «Coco Chanel: ¿una agente nazi?». Reino Unido: BBC Mundo
Bibliografia
- Chaney, Lisa (2011). Chanel: An Intimate Life (en anglés). London: Fig Tree. ISBN 9781905490363
- Mitcham, Samuel W (2007). Eagles of the Third Reich: Men of the Luftwaffe in WWII (en anglés). Stackpole Books. ISBN 9780811744515
- Steele, Valerie (1988). Paris Fashion: A Cultural History (en anglés). Oxford University Press. ISBN 9780195044652
- Vaughan, Hal (2011). Sleeping with the enemy: Coco Chanel's secret war (en anglés). New York: Knopf. ISBN 9780307592637
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cocó Chanel.