Cneo (praenomen)
Cneo o Gneo (en latín: Gnaeus) és un praenomen o nomene personal llatí molt comú durant el periodo de la República romana i fins a ben entrada l'época imperial. La forma femenina és Gnea. El praenomen va ser utilisat tant per famílies patricias com a plebees i va donar lloc a la gens patronímica Naevia. El nom s'abrevia regularment Cn., basat en l'ortografia arcaica, Cnaeus, que data del periodo anterior a la diferenciació de les lletres "C" i "G".[1][2][3]
Durant la major part de l'història romana, Cneo va ser un dels dèu praenomina més comuns, sent menys comú que Tito, el sext praenomen més comú, i comparable en freqüència a Aulo, Espurio i Sext. Encara que el nom va ser utilisat per una minoria de famílies en Roma, va ser favorit per vàries gens prominents, inclosos els Cornelii, Domitii, Manlii i Servilii. El nom gradualment es va tornar menys comú en l'época imperial.[4][5]
Orige i significat
[editar | editar còdic]Segons Sext Pompeyo Festo, el praenomen Cneo originalment es referia a una marca de naiximent, que era nevus en llatí. Esta etimologia és generalment acceptada pels estudiosos moderns. En el seu tractat sobre l'orige dels praenomina romana, George Davis Chase cita l'ortografia arcaica Gnaivos en apoyo de esta explicació. No obstant, de la mateixa manera que en atres praenomina, generalment es va elegir a Cneo perque era un llinage, no necessàriament perque els chiquets que ho varen rebre tingueren una marca de naiximent notable.[6][7]
Cneo va ser un dels praenomina llatins que varen prendre prestats els etruscs, en que el seu idioma es va convertir en Cneve o Cneies.[8][5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ William Smith, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities
- ↑ De Praenominibus (epítome per Juliol Paris)
- ↑ Mika Kajava, Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women (1994)
- ↑ Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
- ↑ 5,0 5,1 Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft
- ↑ Sext Pompeyo Festo, epítome per Pablo el Diácono
- ↑ George Davis Chase, The Origin of Roman Praenomina, en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)(p. 153)
- ↑ Jacques Heurgon, Daily Life of the Etruscans (1964)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cneo (praenomen)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.