Aulo (praenomen)
Aulo (en latín: Aulus) és un praenomen o nomene personal llatí, prou comú a lo llarc de l'història romana des dels seus inicis fins al final del Imperi romà d'Occident durant el V. La forma femenina és Aula. Una pronunciació alternativa conduïx a les variants ortogràfiques Olo i Ona. Aulo va anar àmpliament utilisat tant per gents patricias i plebees. El nom va donar lloc a la gens patronímica Aulia, i potser també a la gens Avilia i al cognomen Avitus. El nom generalment s'abreviava A., pero ocasionalment Av. o Avl.[1][2]
Durant la major part de l'història romana, Aulo va ser un dels dèu praenomina més comuns, sent menys comú que Tito, el sext praenomen més comú i comparable en freqüència a Cneo, Espurio i Sext.[1]
Orige i significat
[editar | editar còdic]Per al epítome de el IV De Praenominibus de Juliol Paris, el nom deriva del verp alo, nutrir. No obstant, Chase argumenta que en cap cas la simple raïl de al- podria transmutarse en aul-. Una atra etimologia popular deriva el nom de aula o ona, potser implicant noblea, o de la seua homònim, aula o ona, un gorc, presumiblement una referència carinyosa al tamany i la forma d'un bebé sà. Abdós són també provablement eixemples d'etimologia popular.[2][3]
Un dels praenomina etruscs més comuns va ser Aule o Aules (també escrit Avle, Aveles, etc.), el cognado etrusc de Aulo. Wilhelm Deecke va argumentar que el nom era originalment etrusc, derivant-ho de avile, que es troba en la forma plural avils ("anys") en numeroses inscripcions funeràries. El nom hauria segut dut a Roma durant el seu periodo de dominació etrusca en el VI No està clar el motiu pel que avile deuria donar lloc a un nom personal. Deecke també creïa que el praenomen llatí Spurio era d'orige etrusc.[4]
George David Chase va creure que esta explicació semblava massa lluntana per a la font dels noms romans i, en el respal de A. Zimmermann, va propondre que Aulo es derivava de avulus, "yayo", diminutivo de avus. Esta analogia es va basar en diminutivos similars en atres idiomes, alguns dels quals signifiquen "tio" (del llatí avunculus).[2][5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
- ↑ 2,0 2,1 2,2 George Davis Chase, The Origin of Roman Praenomina, en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
- ↑ De Praenominibus (epitome per Juliol Paris)
- ↑ Wilhelm Deecke, Etruskische Forschungen und Studien
- ↑ A. Zimmermann, Neue Jahrbücher (1897)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aulo (praenomen)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.