Club Handbol Pizarro
| Dades generals | |
|---|---|
| Nom complet | Club Handbol Pizarro |
El Club Balonmà Pizarro va ser un equip de balonmà, originari de la ciutat de Elda (Alacant) Espanya, i fundat per Francisco Miró Cremades. Va estar en actiu de forma oficial entre 1951 i 1971. Va disputar 11 temporades, 10 d'elles consecutives, en la Divisió d'Honor espanyola. La seua millor posició va ser la de 3.º en el campeonat de lliga de la temporada 1964/65.
Història
En 1959, el Pizarro disputa una liguilla d'ascens en la que queda subcampeó provincial, per darrere de l'Obres del Port d'Alacant, per #lo que abdós ascendixen a la màxima categoria nacional. No obstant, en eixa mateixa temporada, l'equip deu jugar una promoció de permanència, que acaba perdent per a tornar a categoria provincial.
En 1961, despuix d'una espectacular temporada en la que guanya tots els partits, torna a ascendir a Divisió d'Honor. Començava aixina el periodo més laureado de l'equip, en 10 temporades consecutives en la màxima categoria. Els seus majors èxits collits es poden reflectir en dos temporades. En la 1964/65, despuix de protagonisar una gran campanya en la que no cedixen cap punt com a equip local, queden en 3.ª posició en la lliga. El començ de la temporada 1966/67 és meteòric, quedant campeons d'hivern, i finalment, acabant la lliga en 4.º lloc.[1]
El nom del club ha canviat 3 voltes de denominació. Va començar cridant-se Pizarro Front de Joventuts, passant-se després a cridar Pizarro Antics Membres del Front de Joventuts. El tercer nom, en el que més serà recordat, és el de Club Balonmà Pizarro. En els seus últims moments, va tornar a canviar, denominant-se Societat Cultural i Deportiva Pizarro. En els seus 20 anys de vida, el club va disputar les seues trobades en 3 pistes distintes. Va començar jugant les seues trobades en el Estacio Municipal El Parc (hui Plaça de la Ficia), que era un camp de fútbol de terra a on jugava els seus partits el CD Eldense. Calia adaptar la pista i pintar les llínees en cada trobada, i finalment la federació en Divisió d'Honor, dicta l'obligatorietat de jugar en pista de ciment. Sorgix aixina la Pista Pau, que es va montar de forma provisional en el pati de butaques del Cine Gloria d'estiu, junt a l'ambulatori de Pare Manjón. Els seus últims anys de lliga els va disputar finalment en el recent creaado Pabelló de Fusta del Polideportiu Municipal anex al camp de fútbol.
En els millors anys del Pizarro, Elda era coneguda per ser una caldera a pressió, temuda per tots els equips, sobretot durant els anys de la Pista Pau, en la que els aficionats estaven assentats en cadires al voltant del terreny de joc. En la cancha eldense era habitual vore derrotats els equips més importants del país, com el BM Granollers, FC Barcelona, el Salleko, l'Alts Forns, pero sobretot, el Atlètic de Madrit, en qui va haver una gran rivalitat, i una llarga série de polèmiques arbitrals i administratives.[1]
...
Palmarés
- Temporades en Divisió d'Honor
1959/60: 11.º 1961-62 i 1962-63 no va haver Division d'Honor es va tornar a Grups de Primera Nacional, que jugaven sectors tipo les categories inferiors de hui 1963/64: 10.º 1964/65: 3.º 1965/66: 8.º 1966/67: 4.º 1967/68: 8.º 1968/69: 6.º 1969/70: 8.º 1970/71: descalificat
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de octubre de 2014. Consultat el 10 de octubre de 2014.