Clorur de gali (III)
El clorur de gali (III) és un compost químic inorgànic de fòrmula GaCl3 que forma un monohidrato, GaCl3·H₂O. El clorur de gali (III) sòlit és un cristal incoloro i delicuescente que existix com dímer en la fòrmula Ga2Cl6.[1] És incoloro i soluble en pràcticament tots els dissolvents, inclús en alcanos, lo que és inusual per a un halur metàlic. És el principal precursor de la majoria dels derivats del gali i un reactiu en síntesis orgànica.[2]
Com àcit de Lewis, Plantilla:Fquim2 és més suau que el clorur d'alumini. També és més fàcil de reduir que el clorur d'alumini. La química de coordinació de Ga (III) i Fe (III) és similar, per lo que el clorur de gali (III) s'ha utilisat com un anàlec diamagnético del clorur fèrric.
Preparació
[editar | editar còdic]El clorur de gali (III) pot preparar-se a partir dels elements calfant gali metàlic en una corrent de clor a 200 °C i purificant el producte per sublimació al buit.[3][4]
També es pot preparar calfant òxit de gali en clorur de tionilo : [5]
El metal gali reacciona llentament en l'àcit clorhídric, produint gas hidrogen.[6] L'evaporament d'esta solució produïx el monohidrato.[7]
Estructura
[editar | editar còdic]Com a sòlit, adopta una estructura bitetraédrica en dos clorur pont. La seua estructura s'assembla a la del tribromuro d'alumini. En canvi, AlCl3 i InCl3 presenten sis centres metàlics coordinats. Per la seua naturalea molecular i a la baixa energia de ret associada, el clorur de gali (III) té un punt de fusió més baix que els halurs d'alumini i indi (III). La fòrmula del Ga2Cl6 s'escriu a sovint com Ga2(μ-Cl)2Cl4.[8]
En la fase gaseosa, les formes dimérica (Ga2Cl6) i monomérica trigonal plana (GaCl3) estan en equilibri, i a temperatures més altes tendix a predominar la forma monomérica. A 870 K, totes les molècules en fase gaseosa es troben efectivament en forma monomérica.[9]
En el monohidrato, el gali està coordinat tetraédricamente en tres molècules de clor i una molècula d'aigua.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wells, A.F. (1984) Structural Inorganic Chemistry, Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-855370-6.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Roger A. Kovar; J. A. Dilts, {{{nom2}}} (1977). «Gallium Trichloride», Inorganic Syntheses Volume 17 (en en), McGraw‐Hill, pp. 167–172. ISBN 9780470131794.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Zeitschrift für anorganische Chemie.254(5-6)
- 255–264.doi:10.1002/zaac.19472540501.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 7,0 7,1 Canadian Journal of Chemistry.52(18)
- 3274–3280.doi:10.1139/v74-483.
- ↑ Zeitschrift für Kristallographie - Crystalline Materials.219(2)
- 88–92.doi:10.1524/zkri.219.2.88.26320.
- ↑ Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie.638(14)
- 2335–2339.doi:10.1002/zaac.201200282.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de galio (III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.