Anar al contingut

Clorur de gali (III)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El clorur de gali (III) és un compost químic inorgànic de fòrmula GaCl3 que forma un monohidrato, GaCl3·H₂O. El clorur de gali (III) sòlit és un cristal incoloro i delicuescente que existix com dímer en la fòrmula Ga2Cl6.[1] És incoloro i soluble en pràcticament tots els dissolvents, inclús en alcanos, lo que és inusual per a un halur metàlic. És el principal precursor de la majoria dels derivats del gali i un reactiu en síntesis orgànica.[2]

Com àcit de Lewis, Plantilla:Fquim2 és més suau que el clorur d'alumini. També és més fàcil de reduir que el clorur d'alumini. La química de coordinació de Ga (III) i Fe (III) és similar, per lo que el clorur de gali (III) s'ha utilisat com un anàlec diamagnético del clorur fèrric.

Preparació

[editar | editar còdic]

El clorur de gali (III) pot preparar-se a partir dels elements calfant gali metàlic en una corrent de clor a 200 °C i purificant el producte per sublimació al buit.[3][4]

Plantilla:Fquim2

També es pot preparar calfant òxit de gali en clorur de tionilo : [5]

Plantilla:Fquim2

El metal gali reacciona llentament en l'àcit clorhídric, produint gas hidrogen.[6] L'evaporament d'esta solució produïx el monohidrato.[7]

Estructura

[editar | editar còdic]

Com a sòlit, adopta una estructura bitetraédrica en dos clorur pont. La seua estructura s'assembla a la del tribromuro d'alumini. En canvi, AlCl3 i InCl3 presenten sis centres metàlics coordinats. Per la seua naturalea molecular i a la baixa energia de ret associada, el clorur de gali (III) té un punt de fusió més baix que els halurs d'alumini i indi (III). La fòrmula del Ga2Cl6 s'escriu a sovint com Ga2(μ-Cl)2Cl4.[8]

En la fase gaseosa, les formes dimérica (Ga2Cl6) i monomérica trigonal plana (GaCl3) estan en equilibri, i a temperatures més altes tendix a predominar la forma monomérica. A 870 K, totes les molècules en fase gaseosa es troben efectivament en forma monomérica.[9]

En el monohidrato, el gali està coordinat tetraédricamente en tres molècules de clor i una molècula d'aigua.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wells, A.F. (1984) Structural Inorganic Chemistry, Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-855370-6.
  2. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. Roger A. Kovar; J. A. Dilts, {{{nom2}}} (1977). «Gallium Trichloride», Inorganic Syntheses Volume 17 (en en), McGraw‐Hill, pp. 167–172. ISBN 9780470131794.
  4. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. Zeitschrift für anorganische Chemie.254(5-6)
    255–264.doi:10.1002/zaac.19472540501.
  6. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. 7,0 7,1 Canadian Journal of Chemistry.52(18)
    3274–3280.doi:10.1139/v74-483.
  8. Zeitschrift für Kristallographie - Crystalline Materials.219(2)
    88–92.doi:10.1524/zkri.219.2.88.26320.
  9. Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie.638(14)
    2335–2339.doi:10.1002/zaac.201200282.