Geometria molecular trigonal plana
En química, la geometria molecular triangular plana és un tipo de geometria molecular en un àtom en el centre i tres àtoms en els cantons d'un triàngul, cridats àtoms perifèrics, tot ells en el mateix pla.[1] En una espècie trigonal plana ideal, els tres ligandos són idèntics i tots els ànguls d'enllaç són de 120°. Estes espècies pertanyen al grup puntual D3h. Les molècules en les que els tres ligandos no són idèntics, per eixemple, el H2CO, s'aparten d'esta geometria ideal. Entre els eixemples de molèculas en una geometria trigonal plana tenim el trifluoruro de bor (BF3), el formaldehit (H2CO), el fosgeno (COCl2), i el trióxido de sofre (SO3). Alguns ions en geometria trigonal plana són: nitrat (NO3-), carbonat (CO32-), i guanidinio C(NH2)3+.
En química orgànica, els àtoms de carbono centrals en geometria triangular plana es diu que posseïxen hibridació sp2, la qual cosa justifica els ànguls observats de 120°.[2][3]
Distorsió
[editar | editar còdic]La inversió del nitrogen és la distorsió de la piràmide que forma el grup amino a través d'un estat de transició que és trigonal pla.
La piramidalización és una distorsió de la forma molecular cap a una geometria molecular tetraèdrica. Una manera d'observar esta distorsió es troba en els alquenos piramidals.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Geometría molecular trigonal plana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.