Clinopodium douglasii

Clinopodium douglasii (Clinopodium douglasii)

Clinopodium douglasii, comunament cridada ajedrea, yerbabuena o hierbabuena, és una herba aromàtica perenne pertanyent a la família de les lamiáceas endèmica de Norteamérica.

Descripció

És una planta rastrera que els seus talles purpúreos i semileñosos alcancen 75 cm de llongitut, estos desenrollen zarcillos a intervals regulars.
Les fulls són alternes, ovoides i allargades, serrades, glabras o glabrescentes, d'entre 2 i 4 cm de llarc, en superfície llaugerament adhesiva al tacte per la resina que presenta. Les florés són dioicas, axilars, de cáliz tubular, chicotetes i blanques o lavanda; apareixen en l'estiu boreal, donant lloc al frut, una anou, al començament de l'autumne. La polinisació és portada a terme per insectes. És fàcilment propagable per llavor i per estolones.

Distribució i hàbitat

És endèmica d'Amèrica del Nort, a on creix des de Califòrnia fins a Columbia Britànica. Encara que va rebre el seu nom provablement per la similitut del seu aroma al de la hierbabuena europea (Mentha spicata), està només distantemente emparentada en esta.
Creix selvat en casi qualsevol terreny, preferint l'ombra i els sols arenencs i be drenados. Tolera be la humitat, encara que no la sequia.

Propietats

Les seues fulles són utilisats en alimentació per a aromatizar i condimentar diversos plats de carn i vegetals. Es consumixen també en infusionés, tés i com a beguda refrescant.

A pesar de que en grans dosis pot resultar tòxica en la medicina tradicional dels llocs en els que es desenrolla esta planta és utilisada com panacea. Aixina als seus fulls se li han otorgat propietats analgésicas, antisépticas, estimulants, anticancerígenas, diuréticas, antiespasmódicas i antieméticas. Considerant açò s'utilisa per al tractament d'artritis i dolors articulares, cefaleas, dolor estomacal, indigestió i dolor en les dents entre unes atres. Com a principis actius presenta pulegona, alcamfor, isomentona, limonena i carvona.

Sinonímia

• Micromeria douglasii Benth. (1834).
• Satureja douglasii (Benth.) Briq. in H.G.A.Engler & K.A.I.Prantl (1896).
• Thymus chamissonis Benth. (1831).
• Thymus douglasii Benth. (1831).
• Micromeria barbata Fisch. & C.A.Mey. (1842).
• Micromeria chamissonis (Benth.) Greene (1894).