Clima de Carolina del Nort

Artícul principal → Carolina del Nort.

Archiu:Köppen Climate Types North Carolina.png

Tipos climàtics Köppen de Carolina del Nort, utilisant les normals climàtiques de 1991-2020.

El clima de Carolina del Nort varia considerablement des de la costa atlàntica en l'est fins als monts Apalaches en l'oest. Les montanyes actuen a sovint com a «escut», impedint que les baixes temperatures i les tormentes procedents de Canadà i el Mig Oest penetren en el Piemont i la Planura Costera de Carolina del Nort.

La major part de l'estat té un clima subtropical humit (classificació climàtica de Köppen), llevat en les elevació més altes dels Apalaches, que tenen un clima subtropical de terres altes (Köppen Cfb).

Les zones de rusticidad del USDA per a l'estat van des de la zona 5B (-15 °F a -10 °F) en les montanyes fins a la zona 9A (20 °F a 25 °F) a lo llarc de les zones més orientals de la costa.

En la majoria de les zones de Carolina del Nort, les temperatures diürnes en juliol són d'aproximadament 32 °C (90 °F). En giner, les temperatures diürnes miges poden variar àmpliament en tot l'estat, des d'aproximadament 4 °C (40 °F) en les zones més elevades dels Apalaches, prop de 10 °C (50 °F) en la regió del Piemont, fins a al voltant de 16 °C (60 °F) a lo llarc de les zones costeres del surest de l'estat.

Precipitacions

Plou una mija de 45 polzades a l'any (50 polzades en les regions montanyoses). Les tormentes de juliol són responsables de gran part d'estes precipitacions. Fins al 15% de les precipitacions durant l'estació càlida en Carolina del Nort poden atribuir-se a ciclons tropicals. En les montanyes occidentals sol nevar entre novembre i març. Els vents humits del suroest deixen caure una mija de 2.000 mm de precipitacions en l'alvertent occidental de les montanyes, mentres que en les ales orientades al noreste la mija és menys de la mitat.

Precipitacions miges mensuals
Ciutat	Ene	Feb	Mar	Abr	May	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Dic	Total
Asheville
Cape Hatteras
Charlotte
Greensboro
Raleigh
Wilmington

Neve

Archiu:1993 Storm of the Century Asheville, North Carolina snowfall.jpg

Arbre derribat en Asheville (Carolina del Nort) per la nevada de la Tormenta del Sigle de 1993.

La neu en Carolina del Nort es veu en regularitat en les montanyes. Carolina del Nort té una mija de 130 mm de neu per temporada hivernal. No obstant, esta sifra varia molt d'un estat a un atre. A lo llarc de la costa, la majoria de les zones registren menys de 51 mm (2 polzades) a l'any, mentres que la capital de l'estat, Raleigh, té una mija de 150 mm (6 polzades). Més a l'oest, en la cordillera del Piemont, la mija alcança aproximadament les 9 polzades (230 mm). La zona de Charlotte té una mija de 130 mm. La ciutat de Boone, Carolina del Nort, situada a una altitut de 3.333 peus en la partix noroest de l'estat, rep una mija anual de casi 25 polzades (635 mm) de neu. Les montanyes de l'oest actuen com a barrera, impedint que la majoria de les tormentes de neu entren en el Piemont. Quan la neu conseguix travessar les montanyes, sol ser escassa i rara volta permaneix en el sol més de dos o tres dies. No obstant, vàries tormentes han deixat caure 460 mm (18 polzades) o més de neu en zones normalment càlides. La Tormenta del Sigle de 1993, que va durar de l'11 al 15 de març, va afectar a llocs des de Canadà fins a América Central, i va dur una nevada excepcionalment intensa a Carolina del Nort. Newfound Gap va rebre més de 36 polzades (0,91 m) de neu en gelera de més de 5 peus (1,5 m), mentres que Mont Mitchell va medir més de 4 peus (1,2 m) de neu en gelera de 14 peus (4,3 m). La major part de la partix noroest de l'estat va rebre entre 2 peus (0,61 m) i 3 peus (0,91 m) de neu.

Una atra nevada important va afectar a la zona de Raleigh en giner de 2000, quan varen caure més de 20 polzades (510 mm) de neu. També va haver una forta nevada de 18 polzades (460 mm) que va afectar a la zona de Wilmington els dies 22 i 23 de decembre de 1989. Esta tormenta només va afectar a la costa surest de EE. UU., tan al sur com Savannah, Geòrgia, en poca o cap neu medida a l'oest de la I-95. La majoria de les grans nevades que afecten a les zones a l'est de les montanyes procedixen de ciclons extratropicales que s'aproximen des del sur a través de Geòrgia i Carolina del Sur i es desplacen front a la costa de Carolina del Nort o del Sur. Estes tormentes solen tirar humitat del Golf o de l'Atlàntic sobre aire fret del Àrtic a ras de sol, normalment impulsat cap al sur des de les altes pressions àrtiques sobre els estats del noreste o de Nova Anglaterra. Si les tormentes es desplacen lo suficient cap a l'est, la neu es llimitarà a la part oriental de l'estat (com va ocórrer en la tormenta del 22 i 23 de decembre de 1989 i la del 4 de giner de 2018, que va deixar caure 10 centímetros en el veta Hatteras, pero pràcticament res de neu en les localitats de l'interior de Carolina del Nort). Si els ciclons viagen prop de la costa, l'aire calent serà arrastrat cap a l'est de Carolina del Nort per l'aument del fluix del Oceà Atlàntic més suau, duent una llínea de pluja / neve be cap a l'interior en neu pesada restringida al Piemont, estribaciones i montanyes, com en la tormenta del 22 de giner de 1987, que va deixar caure 6 polzades en Charlotte. Si la tormenta s'adinsa en l'est de Carolina del Nort, la llínea de pluja/neve s'estén entre Raleigh i Greensboro.

Mija mensual de nevades
Ciutat	Ene	Feb	Mar	Abr	May	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Dic	Total
Asheville					-	-	-	-	-	-
Cape Hatteras				-	-	-	-	-	-	-	-
Charlotte				-	-	-	-	-	-	-
Greensboro				-	-	-	-	-	-	-
Raleigh				-	-	-	-	-	-	-
Wilmington				-	-	-	-	-	-	-	-

Ciclons tropicals

Artícul principal → .

Archiu:Hurricane Fran sept 1996.jpg

Huracà Fran

Situats a lo llarc de la costa atlàntica, molts huracans que pugen del mar Carib recorren la costa este d'Estats Units, passant per Carolina del Nort.

El 15 d'octubre de 1954, el huracà Hazel va assotar Carolina del Nort, en aquell moment era un huracà de categoria 4 dins de l'escala d'huracans de Saffir-Simpson. Hazel va causar importants danys pels seus forts vents. Una estació meteorològica en Oak Island va informar de vents màxims sostinguts de 140 milles per hora (230 km/h), mentres que en Raleigh es varen medir vents de 90 milles per hora (140 km/h). L'huracà va causar 19 morts i importants destrosses. Una persona de Long Beach va afirmar que «dels 357 edificis que hi havia en la ciutat, 352 varen quedar totalment destruïts i els atres cinc danyats». Hazel va ser descrita com «la tormenta més destructiva de l'història de Carolina del Nort» en un informe de 1989. Hazel seguix sent l'únic huracà de categoria 4 que ha tocat terra en Carolina del Nort.

En 1996, el huracà Fran va tocar terra en Carolina del Nort com a huracà de categoria 3. Fran va causar importants danys per vent i inundacions. Els vents màxims sostinguts de Fran varen ser de 185 km/h, i en la costa de Carolina del Nort es varen produir marejadas de 2,4 m a 3,7 m sobre el nivell de l'mar. La quantia dels danys causats per Fran va oscilar entre 1.275 i 2.000 millons de dólars en Carolina del Nort.

Pluges provocades per l'huracà Floyd en 1999

En 2018, el huracà Florence va tocar terra en Carolina del Nort com a huracà de categoria 1. A pesar de ser un huracà de categoria baixa en tocar terra en térmens de velocitat del vent, el llent moviment de Florence abans i despuix de tocar terra va contribuir a la persistència destructiva de bandes de pluja sobre Carolina del Nort entre Wilmington i Elizabethtown. La formació de bandes de pluja sobre les mateixes zones va donar lloc a una franja d'acumulacions de pluja superiors a 30 polzades (760 mm), i els totals de pluja varen superar les 10 polzades (250 mm) en gran part del surest i el centre-sur de Carolina del Nort. Un total màxim de precipitació de 35,93 polzades (913 mm) es va registrar al voltant de 7 milles (11 km) al noroest de Elizabethtown, establint un nou récort estatal per a la major acumulació de precipitació resultant d'un cicló tropical. L'huracà també va produir 27 tornados a través de Carolina del Nort. Els danys en tot l'estat varen alcançar un estimat de US$ 17 mil millons, més que el dany combinat del huracà Floyd i el huracà Matthew en l'estat, segons el governador Roy Cooper. Les pèrdues estimades per les asseguradores en Carolina del Nort varen oscilar entre 2.800 i 5.000 millons de dólars. Es calcula que les inundacions provocades per l'huracà varen danyar unes 75.000 estructures, moltes de les quals ya havien segut danyades per l'huracà Matthew dos anys abans.

En 2024, Carolina del Nort es va vore greument afectada pel huracà Helene, principalment en la regió occidental dels Apalaches, que va causar més de 100 morts i una important destrucció d'infraestructures i zones residencials en varis comtats. Despuix de tocar terra en la regió del Big Bend de Florida el 27 de setembre, l'huracà va començar a travessar Geòrgia com a huracà de categoria 2 i es va adinsar en la cordillera dels Apalaches com una forta tormenta tropical, provocant pluges récort en dotzenes de comunitats de l'oest de Carolina del Nort, com Asheville, Boone, Chimney Roc, Lake Lure, Lansing, Montreat i Swannanoa.

Com a conseqüència de les pluges històriques, varis rius de la regió es varen desbordar i varen inundar comunitats sanceres, destruint vivendes i infraestructures i tallant els servicis d'electricitat i comunicacions en varis comtats durant periodos prolongats. Ademés, es varen trencar varis assuts i es varen produir corriment de terra en tota la regió, lo que va agravar els danys existents.

Segons el meteoròlec Ben Noll, l'huracà Helene va lliberar casi 1,5 voltes més humitat en l'oest de Carolina del Nort que en qualsevol atre fenomen anterior registrat en la regió, en una cantitat integrada de transport de vapor estimada en 3.000 quilograms per metro i per segon. Helene va superar el récort anterior d'1.883 kg/m/s. La cantitat d'humitat i precipitacions depositades en la regió es va considerar excepcional per la seua ubicació en l'interior, llunt de la costa este i la costa del Golf.

L'Oficina Estatal del Clima de Carolina del Nort, situada en l'Universitat Estatal de Carolina del Nort, va informar de que la seua estació meteorològica de Mont Mitchell havia registrat 620 mm de precipitacions i va calificar el total de «fòra de série», comparant-ho en els 420 mm de precipitacions d'una inundació que es produïx una volta cada 1.000 anys en la zona. l'aeroport regional de Asheville va registrar 492 mm de precipitacions ans que es produïra un fallo en les comunicacions. Una estació meteorològica del Servici Forestal de Carolina del Nort va registrar la recepció de 31,33 in (796 mm) de pluja entre el 25 i el 27 de setembre, lo que va requerir una verificació posterior.

Pluges

Les fortes pluges acompanyen als ciclons tropicals i els seus remanentes que es desplacen cap al noreste des de la costa del Golf de Mèxic, aixina com cap a l'interior des del oceà Atlàntic subtropical occidental. En els últims 30 anys, el cicló tropical més plujós que va assotar l'estat va ser l'huracà Florence en setembre de 2018, que va deixar caure més de 35 polzades (890 mm) de precipitacions al noroest d'Elizabethtown. Durant els huracans Hazel i Fran, la principal força de destrucció va provindre de les precipitacions. Ans que l'huracà Floyd aplegara a Carolina del Nort, l'estat ya havia rebut grans cantitats de pluja del huracà Dennis menys de dos semanes abans de Floyd. Açò va saturar gran part del sol de l'oest de Carolina del Nort i va permetre que les fortes pluges de l'huracà Floyd es convertiren en inundacions. Més de 35 persones varen morir a causa de Floyd. En les montanyes, l'huracà Frances de setembre de 2004 va ser casi igual de plujós, en més de 23 polzades (580 mm) de precipitacions en Mont Mitchell.