Anar al contingut

Clima de Brasil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Köppen climate types of Brazil.svg
Mapa dels climes de Brasil

El clima de Brasil es caracterisa per ser majorment càlit, ya que al voltant del 90 % del país es troba en la zona tropical, encara que varia entre l'equatorial en la major part del norest i nort a les zones templades al sur del tròpic de Capricorn , el qual creua al país a la latitut de la ciutat de São Paulo. Brasil té sis regions climàtiques: equatorial, tropical de sabana, semiárido, tropical de terres altes, templat i subtropical.[1]

Les temperatures a lo llarc de l'equador són altes, promedian per damunt de 25 °C, i no falta que puga aplegar en estiu a tan extremes com més de 40 °C. Prop de l'equador, la variació interestacional és menuda, encara que pot fer fresca depenent de vents del sur, especialment en les pluges. com a extrems, hi ha geladas al sur del Tròpic de Capricorn durant l'hivern i ocasional caiguda de neu en replanells alts i àrees montanyoses d'alguns estats del sur, per eixemple en Riu Gran del Sur, Santa Catarina i Paraná, i menys freqüentment en els estats de São Paulo, Riu de Janeiro, Mines Gerais, i Mate Grosso del Sur.

Les temperatures en les ciutats de Belo Horizonte i de Brasília són moderades (usualment entre 15 i 30 °C) per la seua elevació d'aproximadament 1000 m s. n. m. Riu de Janeiro, Recife, i Salvador, en la costa tenen climes càlits, en promig de temperatures oscilant entre 23 i 27 °C, i atenuen la canícula els constants vents. Les ciutats de São Paulo, Curitiba, Florianópolis i Porte Alegre tenen clima subtropical similar al del sur de EE. UU. i Europa, i les temperatures poden baixar baix de 0 °C en matinades d'hivern.

La freqüència i intensitat de les precipitacions varien àmpliament. Molt de Brasil té plujas moderades d'entre 1000 i 1500 mm/any, de tipo monsóico (més pluges en estiu: de decembre a abril) al sur de l'equador terrestre. La regió amazónica és notòriament humida, en pluges generalment de més de 2000 mm/any; i fins a de 3000 mm en parts de l'Amazones occidental, i prop de Belém. És menys conegut que a pesar del promig altíssim anual de pluges, la selva amazónica té de tres a cinc mesos d'estació seca, i l'oportunitat d'eixe periodo varia molt d'acort a si s'està al nort o al sur de l'equador.

Archiu:Cambirela, morro, neve, vista do morro da cruz - Daniel Queiroz - 23julho2013- CAPS 4 6746.jpg
Morro dona Cambirela cobert de neu, Brasil.

Els nivells alts i relativament regulars de pluges en l'Amazones contrasten en les extenses sequies de l'àrea semiárida nordestina, a on la pluja escasseja i apareixen severes sequies en cicles promediando sèt anys. l'Àrea Nordestina és la part més àrida del país. La regió també constituïx la regió més calorosa de Brasil, quan durant l'estació seca, entre maig i novembre, es registren temperatures de més de 38 °C. No obstant, el sertão, regió de vegetació semidesértica usada primàriament para ganaderia d'crío, de baixa densitat, es torna vert després de ploure. Molt Centre-oest té 1500 a 2000 mm/any de pluja, en una pronunciada estació seca en la mitat de l'any, mentres que al sur i molt del restant no es distinguix de distintes variacions.

Efectes del calfament global en el clima de Brasil

[editar | editar còdic]

El canvie climàtic està afectant el clima de Brasil, generant fenomens extrems com a ones de calor, sequies i inundacions que es repetixen any a any.


La temperatura mija del país bat récorts consecutius segons l'Institut Nacional de Meteorologia (INMET). Els mesos de juliol a octubre de 2023 varen ser els més calorosos des de que es té registre en el país.[2]

Un anàlisis realisat per l'Institut Nacional d'Investigacions Espacials (INPE) va rellevar els canvis en el clima que Brasil ha experimentat en els últims 60 anys com a conseqüència del calfament global.[3] Segons el relevamiento, entre 1961 i 1990, la cantitat de dies en ones de calor no va superar els sèt a l'any, en promig. En el periodo comprés entre 1991 i 2000 la cantitat de dies en ones de calor va pujar a 20 dies i la década següent va aumentar a 40 dies; aplegant als 52 dies entre 2011 i 2020.

Archiu:Severe floods in the southern of Brazil (Copernicus).jpg
L'estat de Rio Gran do Sul durant les inundacions en maig de 2024. Més de 110.000 persones havien segut desplaçades en més de 500 municipis, i el govern local va declarar l'estat de calamitat natural.

Els estàndarts de precipitació també han canviat a lo llarc de les últimes décades en Brasil. L'estudi va observar anomalies en la precipitació acumulada durant les tres décades evaluades, destacant que el sur del país ha registrat fins a un 30% més de precipitacions miges anuals. Els resultats mostren que els estats de la regió sur i part dels estats de São Paulo i Mate Grosso do Sul varen registrar un aument en els volums de precipitació en la década de 2011 a 2020. En les décades anteriors la mija anual era d'1.500 mm, pero en la década més recent el volum va aplegar a 1.660 mm per any, lo que indica un aument entre el 10 i el 30%, depenent de la regió.

Cartes del clima

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]