Clàusula (música)

La clàusula, en música, és una peça curta, que es conseguix despuix d'haver agregat un interval de quarta, quinta o octava a la veu que du la vora gregorià (Tenor) i era usada en la música migeval. Requerix a lo manco dos veus en modo contrari. La clàusula era una part en que a la llínea del tenor qui era la base se li agregava una veu superior que anava complementant la vora del tenor per mig de melisma, açò és, més de dos notes per a una sola sílaba de text. El compositor aumenta el tempo de la peça i escriu dissenys rítmics curts, repetint-se per tota la clàusula (peça). si la veu superior va considerablemante més ràpit que el tenor i contrapunteando a este se li crida discanto. Segons Carl Dahlhaus (1990) "en el lluntà sigle XIII el semitono era considerat un interval problemàtic no comprensible fàcilment". En un semitono melòdic cap "diferència era percebuda entre el to superior i l'inferior, i a l'inversa. El segon to no era considerat el traguardo del primer. En el seu lloc, el semitono s'evitava en la clàusula perque era menys clar que un interval".

A l'inici del XIII les cadència varen escomençar a enriquir-se, en una veu, moviments del semitono, i en atres moviments, de tons en sentit contrari. La clàusula va ser utilisada principalment per la cridada Escola de Notre Dona'm.