Ciutat de Cuetzalan
La Ciutat de Cuetzalan és una localitat mexicana enclavada en les estribaciones de la Serra Nort de Pobla. Segons el cens de 2020, tenia una població de 6402 habitants.[1]
És la capçalera municipal de Cuetzalan del Progrés, un dels 217 municipis de l'estat de Pobla. Es troba a 183 quilómetros de Pobla de Saragossa, la capital poblana.
Una de les característiques principals de la ciutat és que els seus carrers tenen grans i marcades pendents. Va ser incorporat al sistema turístic de Pobles Màgics en el 2002.
El seu valor radica en el desenroll de la vida indígena en gran número d'habitants que conserven la seua forma de vida i llengües, com el desenroll de la ràdio indigenista per a la zona en llengües náhuatl i totonaco o el valor antropològic de l'extens mercat que s'alça els dumenges.
En Cuetzalan són escassos els servicis turístics del perfil de consum com restaurants, establiments de artesania, cafés, barés o antres.
Història
[editar | editar còdic]Va pertànyer al Totonacapan, fundat en l'any 200 a. C. pels totonacos, lo que es demostra en la zona arqueològica que existix en la localitat de Yohualichan, corresponent al municipi de Cuetzalan.
En 1522 va ser somés per els espanyols i evangelizado pels flares franciscanos. En 1547 va ser considerat com a centre d'activitats socialés, econòmiques i comercials molt importants, per lo que se li dona el nom de Sant Francisco Cuetzalan.[2]
El seu territori va pertànyer a l'antic Districte de Zacapoaxtla i en 1895 es va establir com a municipi lliure (per decret del suprem govern) en capçalera en la vila de Cuetzalan del progrés.[3]
Va ser denominada com a Ciutat de Cuetzalan el 4 d'octubre de 1986.
El municipi de Cuetzalan del Progrés es localisa en la part noreste de l'estat de Pobla. Les seues coordenades geogràfiques són els paralels 19º 57’ 00” i 20º 05’ 18” de latitut nort i els meridianos 97° 24’ 36” i 97° 34’ 54” O. Té una superfície de 735 km², que ho ubica en 16º lloc sobre els demés municipis de l'estat. Llimita al nort en el municipi de Jonotla, al sur en el municipi de Tlatlauquitepec, a l'est en el municipi de Ayotoxco de Guerrero, al ponent en el municipi de Zoquiapan, al noroest en el municipi de Tenampulco, i al suroest en els municipis de Zacapoaxtla i Nauzontla.
Morfografía
[editar | editar còdic]La regió es compon de tres zones (baixa, mija i alta):
Zona baixa des dels 350 a 600 m s. n. m.
Zona mija de 601 a 900 m s. n. m.
Zona alta de 901 a 1,500 m s. n. m.
El municipi pertany a dos regions morfològiques; de la costa 1,000 cap al sur, a la serra nort; i de la mateixa cota cap al nort al decliu el golf. La serra nort o serra de Pobla està formada per serres més o menys individuals, paraleles, comprimides unes contra les atres i solen formar grans o menuts altiplans intermontañas que apareixen freqüentment escalonades cap a la costa; mentres que el decliu del golf és el septentrional de la serra nort cap a la planura costera del golf de Mèxic, caracterisat per numerosos fumerals volcànics i lomas aïllades. L'orografia del municipi mostra com a principal característica la llarga i baixa serra que travessa d'oest a est la partix sur; la serra s'alça a 1400 metros sobre el nivell de la mar, presenta una série de picos més o menys alineats i es prolonga fins a Tlatlauquitepec.
De la serra cap al sur es presenta un brusc decliu de més de 600 metros en sol 2 quilómetros cap al riu Apulco. De la serra cap al nort, i que és la característica de la major part del municipi, s'observa un continu pero irregular decliu en gran cantitat de cerros aïllats com el Totolixipil, Caxaltepec i Cuamono, i en alguna serres curtes i baixes. Destacant la que corre a l'orient i que és continuació de la serra meridional ya mencionada, de la qual el cerro Nectepec és el més representatiu.
El descens sur-nort no és tan marcat com el de la serra cap al sur, puix aplega a ser d'1,200 metros en sol 10 quilómetros. Archiu Històric Municipal
Hidrografia
[editar | editar còdic]El municipi pertany a l'alvertent septentrional de l'Estat de Pobla, formada per les distintes conques parcials dels rius que desemboquen en el golf de Mèxic, i que es caracterisa pels seus rius jóvens i impetuosos, en una gran cantitat de caigudes.
Es localisa dins de la conca del riu Tecolutla, i és creuat per alguns rius que a continuació es descriuen.
El Apulco, corrent caudalosa que té un llarc recorregut per la Serra Nort, banya el suroest d'oest a est, servint-li de llímit per 5 km en Zacapoaxtla; ix del municipi i és representat en el de Tlatlauquitepec, canvia de direcció i es dirigix al nort, tornant a entrar a Cuetzalan banyant al noroest, a on li servix de llímit en Ayotoxco per més de 12 quilómetros; posteriorment, ya fora de l'estat s'unix el Tecolotla. Els rius Chichicat i Zoquitaque recorren d'oest a est la part central per a unir-se finalment al Apulco.
Al Apulco també s'unixen alguns com el Malacayotán, Tozán, Atepolihui i Tixapán.
Per últim cal mencionar els llarcs aqüeductes que duen aigua dels manantiales localisats al peu de la serra meridional, als poblats de Cuetzalan, Tzinacapan i Yancuictlalpan.
Precipitació pluvial
[editar | editar còdic]En la regió existix una precipitació mija anual de 900-4000 mm. La precipitació del més més sec major dels 40 mm.
Vegetació
[editar | editar còdic]La vegetació que existix és pròpia del bosc tropical perennifolio que en les pluges durant la major part de l'any en una temperatura superior als 22oc en el més més càlit, donen un clima suptropical humit.
Bosc mesofilo de montanya o bosc de boira que abunda en esta zona a on la humitat és una miqueta més elevada i la vegetació no ha segut alterada per les activitats humanes. Fisonómicamente és un bosc dens, en arbres d'entre 15 i 20 m d'altura; presenta un estrat arbòreu baix, aixina com un estrat arbustiu ben definit. L'estrat herbáceo resulta exuberante, en un gran número de diferents espècies. La cantitat de Briofitas i Pteridofitas és elevada, i hi ha gran abundància de trepadoras (entre elles Rhus sp.) i epífitas (de les famílies Orchidaceae, Piperaceae i Bromeliaceae). Dins de l'estrat arbòreu, l'espècie important pertany al gènero Quercus. A pesar de que no es varen trobar arbres de les famílies Clethraceae (gènero Clethra), Hamamelidaceae (gènero Liquidambar), Magnoliaceae (gènero Magnolia) ni Rosaceae (gènero Prunus), característics d'este tipo de vegetació, per la gran cantitat d'orquídees, verdets i falagueres presents, aixina com de l'estructura, es va determinar que el punt de verificació efectivament correspon a este tipo de vegetació.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Yolixpa
[editar | editar còdic]El nom yolixpa significa en espanyol "medicina del cor", per les paraules que provenen del náhuatl: yolo (cor) i ixpactic (medicina).cita requerida
Per a l'elaboració d'esta beguda, originalment es necessiten 23 herbes aromàtiques; no obstant, hi ha algunes "versions" que apleguen a tindre fins a 32 herbes; entre les que destaquen la menta, sàlvia, tomello, orégano i herba bona. Encara que, en un principi, esta beguda era utilisada per a curar malalties i posseïa un sabor molt amarc, ara es poden provar moltes atres varietats més dolces, ya que inclouen atres ingredients com endulzantes: mel, piloncillo de panela i sucre, i inclús distints sabors com: coco, maracuyá, café i taronja. El procés és relativament senzill, simplement es deixen reposar tots els ingredients en aigua purificada junt en aguardiente; el qual servix, també, per a preservar la beguda per més temps, i li dona un toc una miqueta més fort.
El aguardiente té una caducitat determinada, conforme esta es va añejando, els nivells d'alcohol del aguardiente baixen fins a aplegar al punt que es fa aigua, quan aplega a eixe punt, no és recomanable beure-la, degut a que els efectes d'eixe líquit perden les seues propietats.[4]
És necessari hervir l'aigua per a que aixina puguen soltar els seus sabors totalment i puga tindre una producció més exitosa i que puga donar-li plaure al seu paladar.[5]
Esta beguda tan popular en Pobla s'ha fet mereixedora de posseir el seu propi festival, el qual va ser portat a terme per primera volta el més d'agost del 2014 en Cuetzalan, en una duració de dos dies i en el qual es trobaven moltes variants de la mateixa; per lo que és el lloc indicat per a trobar una que agrade a cada tipo de paladar.
Este festival reunix al voltant de 6 mil visitants o més, junt en els demés festivals en els que es fan rituals en música i dansa, en la part a on es realisa el festival de yolixpa és en el zócalo, la gran verema crida l'atenció de tots els turistes. Com es menciona anteriorment, hi ha molta varietat de sabors en les begudes, per a les persones que tenen distints gusts i volen viure l'experiència de gojar la beguda de yolixpa.[6]
Arquitectura
[editar | editar còdic]L'arquitectura del poble està composta per diverses influències arquitectòniques. Encara que pel clima humit de la regió molts dels edificis presenten danys per la humitat, en els carrers més baixos del poble algunes cases han segut demolides i enrunes o precàries construccions de fusta ocupen el seu lloc i molta de l'arquitectura tradicional s'ha perdut. L'arquitectura per la qual resalta Cuetzalan, de la majoria dels pobles de la zona, és que conta en inmubles autèntics de el XIX com ho diu el catàlec de monuments elaborat per INAH, com a eixemple viu estan els temples i casonas tipo espanyol del centre històric.
Parròquia de Sant Francisco
D'inspiració renaixentista i detalls romànic-gòtics, l'actual parròquia, consagrada a Sant Francisco d'Assís, data de fins de el XIX, lluïx una alta torre d'arremate cònic de la mateixa manera que el seu cúpula gallonada. En el seu interior destaquen la seua alta planta basilical, l'excelent acabament de l'arremate artesonado d'algeps de la nau central, els relleus que narren la vida de Crist i el cupulín que arremata el ciprer i que actualment es troba cobert per un gran penacho de quetzal fent d'oreig a l'image de Sant Francisco d'Assís.
La missa solemne, les raïls i tradicions indígenes es fan presents en forma de dansa i música i s'unixen als mestizos adorns florals.
Santuari de Guadalupe
Inspirat en la Basílica del Rosario (Lourdes), França, El santuari de La nostra Senyora de Guadalupe té hiladas de jarritos de fanc, lo que la diferència de l'anterior, per lo que és cridada “Iglésia dels Jarritos”.
Capella de la Concepció
Ubicada en l'antiga eixida del camí que conduïa al poble de Sant Andrés Tzicuilan i edificada en setembre de 1880, la capella consagrada a Ma. Sma. de la Concepció destaca per la pintura mural realisada pel pintor cuetzalteco Joaquín Galícia Castro, que plama temes religiosos.
Palau Municipal
Semi rèplica del temple de Letrán, en Roma, el palau municipal és una obra d'estil neoclàssic rústic iniciada en 1939 i culminada en 1941.
Centre històric
En un regular estat de conservació el centre del poble és expressió d'una tradició constructiva ancestral encara viva, que va utilisar materials locals per a la seua construcció, l'importació d'arquitectura europea en traces mexicanes caracterisen al centre històric, ademés dels seus murs color blanc, els seus sostres d'estructura de fusta de encino i roure coberts en teixixques de fanc roig, les seues portes i finestres de fusta aixina com els seus carrers empedradas.
Casa de Cultura
La Màquina Gran, esta edificació va començar a construir-se en 1898, l'enorme construcció va significar un parteaguas en Cuetzalan, generant un impacte detonant en l'indústria cafeticultora de la zona, l'edifici de finestres gòtiques, albergava oficines, almagasenes àrees d'entrega, classificació de gra, habitacions i l'enorme màquina que va motivar el seu nom, a principis dels noranta va passar a ser propietat del govern de l'estat de Pobla, fins que en febrer de 1997 va ser donado al poble de Cuetzalan per a albergar la casa de cultura. A partir de l'any 2002 alberga el Museu local, la Biblioteca i l'Archiu Municipal i anys més tarde el Centre de Procuración de Justícia Municipal (CEPROJUM).
Museu Etnogràfic Calmahuistic
En este recint s'exhibixen una série d'objectes típics dels habitants de la regió, com els seus trages d'us quotidià, artesania i telers, aixina com peces arqueològiques del lloc de Yohualichan, ademés de fotografies i documents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Principals resultats per localitat (ITER) 2020». Consultat el 24 de maig de 2022.
- ↑ Pérez Macuil, María dels Angeles, (2008). Inventarie de l'Archiu Parroquial de Sant Francisco d'Assís, Cuetzalan del Progrés, Pobla (en Spa), Respal al Desenroll d'Archius i Biblioteques de Mèxic (ADABI) / Fundació Alfredo Harp Helú. OCLC 760639949. ISBN 978-607-416-059-8.
- ↑ Gutiérrez Manzano , Emma dels Àngels (2004). Cuetzalan 1861-1968, Testimoni d'un llegat documental (en Espanyol), Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú. ISBN 968-5937-25-7.
- ↑ Sergio Pineda Lozano. «Vocescuetzalan/Yolixpa». Consultat el 11/10/16.
- ↑ Sergio Pineda Lozano. «Vocescuetzalan/yolixpa». Consultat el 11/10/16.
- ↑ Maurici García León. «Cuetzalan anuncia el tercer festival del Yolixpa». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2016. Consultat el 11/10/16.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudad de Cuetzalan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.