City of Death
City of Death (La ciutat de la mort) és el segon serial de la 17.ª temporada de la série britànica de ciència ficció Doctor Who, emés originalment en quatre episodis semanals del 29 de setembre al 20 d'octubre de 1979. Va ser el primer serial de Doctor Who que es va rodar fòra del Regne Unit, concretament en París. En part per la folga de la cadena rival de la BBC, la ITV, City of Death va conseguir altíssimes audiències, i el seu quart episodi va tindre més de 16 millons d'espectadors, l'audiència més alta d'un sol episodi en tota l'història de Doctor Who.
Argument
[editar | editar còdic]El Quart Doctor i Romana estan de viage per París, quan el Doctor sent una distorsió temporal. En el Louvre, mentres contemplen la Mono Lisa, descobrix al comte Scarlioni en un braçalet alienígena per a escanejar sistemes de seguritat. El Doctor i Romana coneixen a l'inspector Duggan, que du un temps despuix de la pista de Scarlioni, ya que tem que vaja a furtar la Mono Lisa. Encara que els tres són breument capturats per la comtesa, el Doctor els ajuda a escapar per a explorar la mansió, a on descobrixen equipament del Dr. Kerensky per a fer experiments en el temps, i que era la font de les distorsió temporals. També descobrixen, darrere d'un mur, sis còpies idèntiques de la Mono Lisa, totes elles pintades per Leonardo dona Vinci en persona.
Mentres Romana i Duggan seguixen investigant en el present, el Doctor utilisa la TARDIS per a visitar el taller de Leonardo. Ho troba buit, pero es troba en el capità Tancredi, en la mateixa apariència que el comte Scarlioni. Li revela que el seu nom és Scaroth, l'últim de la raça Jagaroth, atrapat en la Terra i fragmentat pel temps per una explosió de la seua nau en la Terra fa 400 millons d'anys. Buscant restaurar-se a sí mateix i a la seua raça, Scaroth ha estat ajudant als alvanços tecnològics de la humanitat fins al punt de que siguen capaços de viajar en el temps. El seu pla és convéncer a Leonardo per a que pinte sis còpies de la Mono Lisa i que quan Scarlioni furte la peça autèntica, puga vendre-la sèt voltes i aixina conseguir fondos per a completar el treball del Dr. Kerensky.
Producció
[editar | editar còdic]| Episodi | Data d'emissió | Duració | Espectadors en millons |
Estat en l'archiu |
|---|---|---|---|---|
| Episodi 1 | 29 de setembre de 1979 | 24:25 | 12,4 | Cinta original en PAL |
| Episodi 2 | 6 d'octubre de 1979 | 24:33 | 14,1 | Cinta original en PAL |
| Episodi 3 | 13 d'octubre de 1979 | 25:25 | 15,4 | Cinta original en PAL |
| Episodi 4 | 20 d'octubre de 1979 | 25:08 | 16,1 | Cinta original en PAL |
Disseny i escritura
[editar | editar còdic]David Fisher ya havia fet dos guions per a la temporada 16, The Stones of Blood i The Androids of Tara, i el productor Graham Williams li va demanar més idees. Fisher va enviar dos propostes. La primera es va convertir en The Creature from the Pit, i l'atra era The Gamble with Clave (El joc en el temps), una trama ambientada en Las Vegas sobre manipular cassinos per a finançar experiments en el temps.[1] Williams li va demanar a Fisher que ho reescriguera com una paròdia de Bulldog Drummond.[1] El borrador estava ambientat en 1928 en el Doctor i Romana ajudats per un detectiu Drummonesco cridat Pug Farquharson, perseguint la Mono Lisa furtada de París a Montecarlo, a on la seua parella, la baronesa Heidi, usa tecnologia de viages en el temps per a fer trampes en la ruleta del cassino i aixina finançar els experiments de Scarlioni. També apareixien París en 1979, l'estudi de Leonardo dona Vinci en 1508 i la Terra prehistòrica.[2] Per a este punt, el cap de l'unitat de producció John Nathan-Turner ya s'havia donat conte der que l'equip només podia permetre's rodar en París en un equip retallat.[3] Va ser necessari, per tant, reescriure els guions de Fisher per a moure l'acció a París, i per raons de presupost es va eliminar l'ambientació en els anys vint.[3] K-9 va tindre que desaparéixer del guion, ya que el cost de dur al gos robòtic i els seus operadors fins a París era prohibitivo.[4]
No obstant, en aquella época Fisher estava en un procés de divorç i per la seua situació personal no va poder fer les reescritura.[2] Aixina, l'editor de guions Douglas Adams, ajudat per Graham Williams, varen tindre que fer una reescritura completa de l'història en una sola fi de semana. Segons Adams, Graham Williams "em va dur a la seua casa, em va tancar en el seu estudi i em va regar en whisky i café negre durant uns dies, i aixina va eixir el guion".[5] El guion revisat, ara titulat The Curse of the Sephiroth, va ser acreditat a "David Agnew", un seudònim estàndart que utilisava la BBC i que ya havia segut amprat en el serial de la 15.ª temporada The Invasion of Clave.[6] el serial va adquirir el seu títul final de City of Death el 8 de maig de 1979.[7]
Notes del repartiment
[editar | editar còdic]
Julian Glover era un actor ya establit que havia aparegut anteriorment en Doctor Who en The Crusade. Es va mostrar contrari a usar la caraça de Jagaroth ya que pensava que la mateixa interferiria en la seua interpretació. Aixina, li va doblar Richard Sheeky en moltes d'eixes escenes.[8] Tom Chadbon va ser elegit com Duggan per la seua semblança en Tintin.[9] Peter Halliday havia aparegut anteriorment en The Invasion i Doctor Who and the Silurians.
Douglas Adams coneixia a John Cleese i Eleanor Bron per les seues conexions en Monty Python i Cambridge Footlights.[10] En descobrir que abdós estarien treballant en el BBC Television Center el dia que es gravaven les escenes de la galeria d'art, els va convéncer per a fer un cameo en una escena curta escrita per a "dos anglesos".[10][11] Cleese i Bron varen accedir a condició de que no hi haguera publicitat prèvia de la seua aparició. Durant la gravació, Cleese i Baker també varen gravar dos números còmics curts per a Nadal.
Rodage
[editar | editar còdic]Michael Hayes, que ya havia dirigit The Androids of Tara (1978) i The Armageddon Factor (1979),[12] va ser l'encarregat de dirigir el serial. Ya tenia experiència prèvia de rodar en París en atres produccions per a la BBC.[9] Els exteriors es varen rodar en París entre el 30 d'abril i el 3 de maig de 1979.[3] Va ser un rodage difícil ya que les dates varen coincidir en el periodo de vacacions en maig, lo que significava que moltes de les localisacions triades estaven tancades, i el repartiment i l'equip varen tindre que tirar mà a una gran cantitat d'improvisació.[3] El rodage de maquetes es va fer en els Bray Studios entre el 8 i el 10 de maig de 1979.[13] Les escenes varen ser les de la nau Jagaroth aplegant a la Terra prehistòrica, i varen ser supervisades per Ian Scoones, un veterà de la série de Gerry Anderson Thunderbirds.[13] Despuix dels ensajos, la producció va continuar en el BBC Television Centre, a on regrabaron el restant de les escenes en dos blocs, el primer el 21 i 22 de maig de 1979, i el segon el 3 i el 5 de juny.[14]
Tom Baker va trobar l'experiència de rodar en París molt diferent a lo que estava acostumat en Regne Unit a on hi havia flotes per a vore el rodage i conéixer les estreles. En eixa época Doctor Who no s'emetia en França, aixina que l'equip va ser àmpliament ignorat.[8] Lalla Ward va trobar City of Death el serial de Doctor Who més desafiant que havia fet, pero va quedar contenta en el resultat, dient "Vàrem tindre que rodar montons d'escenes en pluja i fret... no hi havia res de glamour... també era diferent a les històries habituals i em va agradar el resultat final".[15] Veent el seu vestuari com una part important en la creació del personage de Romana, Ward es va enfrontar en la dissenyadora de vestuari Doreen James, rebujant el trage platejat que esta havia dissenyat per a ella en esta història.[16] A Ward se li va ocórrer l'idea de l'uniforme escolar que va dur a joc en Baker, dient "Vaig pensar que seria divertit vestir alguna cosa que les chiquetes chicotetes provablement odiaven dur perque podria animar-les... No esperava que també rebria montons de cartes dels seus pares dient "¡Bonico uniforme escolar!".[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pixley, Archive Feature. City of Death, p. 26
- ↑ 2,0 2,1 Strading & Morris, Paris in the Springtime.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pixley, Archive Feature. City of Death, p. 27
- ↑ Howe et al., The Handbook, p. 471.
- ↑ Gaiman, Don't Panic, p. 49.
- ↑ Barnes, The Fact of Fiction. City of Death, p. 16-17.
- ↑ Pixley, Archive Extra. City of Death, p. 38.
- ↑ 8,0 8,1 Wiggins, Production Notes, Part One.
- ↑ 9,0 9,1 Hayes et al., City of Death DVD Commentary, Part One
- ↑ 10,0 10,1 Wiggins, Production Notes, Part Four.
- ↑ Pixley, Archive Feature. City of Death, p. 29
- ↑ Lofficier, Programme Guide, p. 99
- ↑ 13,0 13,1 Pixley, Archive Feature. City of Death, p. 28
- ↑ Pixley, Archive Feature. City of Death, p. 28-29
- ↑ «Lalla Ward Interview».Doctor Who Magazine.(88)
- 20–24.ISSN 0957-9818.
- ↑ Wiggins, Production Notes, Part Two.
- ↑ «Across the Universe...».Doctor Who Magazine.(340)
- 14–19.ISSN 0957-9818.
- Este artícul conté una traducció derivada de «City of Death» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.