Anar al contingut

Citoquinina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les citoquininas o citocininas són un grup d'hormones vegetals (fitohormonas) que promouen la divisió i la diferenciació celular. El seu nom prové del terme «citocinesis» que es referix al procés de divisió celular. Són hormones fonamentals en el procés d'organogénesis en les plantes i en la regulació de diversos processos fisiològics com fotosíntesis, regulació del creiximent (dominancia apical), senescencia, apoptosis (mort programada) vegetal, immunitat vegetal (resistència a patógenos), tolerància i defensa davant herbívors.[1]

Introducció

[editar | editar còdic]

Les citocininas varen ser descobertes en la década de 1950 com a factors que promouen la proliferació celular i mantenen el creiximent de teixits vegetals cultivats in vitro (Miller et al., 1955). Poc despuix del seu descobriment Skoog i Miller varen propondre que la formació d'òrguens en les plantes es deu al balanç existent entre les citocininas i les auxinas. Usant cultius de tabac varen demostrar que un balanç alt de auxinas favoria la formació de raïls mentres que un balanç alt de citocininas favoria la formació de tallos. A banda del seu paper com a reguladors de la formació de nous òrguens, les citocininas també intervenen en l'obertura d'estomes, supressió de la dominancia apical i inhibició de la senescencia dels fulls entre atres processos.

Estructura bàsica i tipos de citocininas

[editar | editar còdic]
Zeatina, una citoquinina natural.

Les citoquininas naturals poden definir-se estructuralment com a molècules derivades d'adenina en una cadena lateral unida al grup amino 6 de l'anell purínico. La cadena lateral pot ser de naturalea isoprenoide o aromàtica. Dins de les citoquininas isoprenoides es troben la (cis- i trans)zeatina, la isopenteniladenina i la dihidrozeatina, en respectius derivats glicosilados (Sakakibara et al., 2006). Entre les aromàtiques s'inclouen la benciladenina, la kinetina i la topolina. També es consideren citoquininas atres composts d'orige no vegetal i derivats sintètics de la difenilurea com el CPPU i el tidiazuron (TDZ), que actuen com a anàlecs estructurals de la molècula natural.J.king


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2015).Journal of Integrative Plant Biology.57(2)
    198-212.doi:10.1111/jipb.12227.