Cita en Samarra

Cita en Samarra (títul original en anglés: Appointment in Samarra), publicada en 1934, és la primera novela de l'escritor nortamericà John O'Hara (1905-1970). Relata l'autodestrucció del personage de ficció Julian English, un ric comerciant d'automòvils que una volta va ser membre de l'èlit social de Gibbsville (la versió fictícia que O'Hara crea de la ciutat de Pottsville, Pennsilvània). El llibre va generar una considerable controvèrsia per l'inclusió de passages de contingut sexual.

En 1998, la Modern Library va classificar a Appointment in Samarra en el lloc 22 de la seua llista de les 100 millors noveles en anglés del sigle XX.

Títul

El títul és una referència al relat de W. Somerset Maugham d'un antic conte mesopotámico, que apareix com un epígraf de la novela:

Un comerciant de Bagdad envia al seu sirviente al mercat en busca de recaptes. Poc despuix, el criat aplega a casa pàlit i tembloroso i li diu que en la plaça del mercat ho va espentar una dòna, a qui va reconéixer com la Mort, qui li va fer un gest amenazador. Prenent prestat el cavall del comerciant, fuig a gran velocitat a Samarra, a una distància d'unes 75 milles (125 km), a on creu que la mort no ho trobarà. El comerciant després va al mercat i troba a la Mort, i li pregunta per qué va fer el gest amenazador al seu sirviente. Ella respon: “No va ser un gest amenaçant, solament va ser una mostra de sorpresa. Em va sorprendre vore-ho en Bagdad, perque tinc una cita en ell esta nit en Samarra”.

En el seu pròlec a la reimpressió de 1952, O'Hara senyala que el títul provisional de la novela era The Infernal Grove (La regata infernal). Se li va ocórrer l'idea del títul Cita en Samarra, quan Dorothy Parker li va mostrar el història en l'obra de Maugham, Sheppey. O'Hara va comentar que: “A Dorothy no li va agradar el títul; [a l'editor] Alfred Harcourt no li va agradar el títul; als seus editors no els va agradar; a ningú li va agradar més que a mi". Descriu el títul com una referència a "l'inevitabilitat de la mort de Julian English".

Trama

La novela descriu cóm, en el transcurs de tres dies, Julian English es autodestruye en una série d'actes impulsius que culminen en el suïcidi. O'Hara mai dona cap causa o explicació òbvia del seu comportament, que aparentment està predestinado pel seu caràcter. Els fets sobre Julian emergixen gradualment a lo llarc de la novela. Té uns trenta anys. Ha cursat estudis universitaris, és amo d'un concessionari Cadillac ben establit i, dins de la comunitat de Gibbsville, pertany a la prestigiosa "multitut de Lantenengo Street".

L'introducció del personage ocupa sèt pàgines en la novela, a través dels pensaments de l'esposa d'un dels seus empleats: "Ella no canviaria la seua vida per la de Caroline English, encara que li pagares. Es va preguntar si Julian i Caroline estarien tenint una atra dels seus battle royales (disputes acaloradas)". En el lapsus de tres dies de la novela, Julian s'emborracha vàries voltes. Un paràgraf llarc i líric descriu una de les seues ressacas. Durant el primer de dos ensomis suïcides, se senyala que el seu major temor és perdre finalment a la seua esposa per un atre home. No obstant, en tres dies aborda sexualment a dos dònes, i ho conseguix una volta, en una facilitat i confiança que sugerixen que es tracta d'un comportament habitual.

En dies successius, comet tres actes impulsius, lo suficientment greus com per a danyar la seua reputació, el seu negoci i la relació en la seua esposa. Primer, li llança una tragallada a la cara a Harry Reilly, un home que, com se sap més vesprada, és un important inversor en el seu negoci. El home és un catòlic prou conegut, per lo que Julian és conscient de que es correrà la veu entre la comunitat catòlica de Gibbsville, una part important de la seua clientela.

En un curiós recurs, repetit per a cada u dels incidents, el narrador omnisciente mai mostra realment els detalls de l'incident. Es descriu a Julian fantaseando en gran detall sobre tirar la beguda; pero, es diu que "sabia que no tiraria la beguda" perque tenia un deute financer en Harry i perque "la gent diria que estava dolorit perque Reilly ... estava molt atent a Caroline English". La visió del narrador es dirigix a una atra part del relat, i vàries pàgines despuix, sorprén escoltar dir a un personage "¡Je-el seu-cris-to! ¡Julian English acaba de llançar una bola alta en la cara de Harry Reilly!"

El segon succés ocorre en un bar de carretera, a on Julian va en la seua esposa i alguns amics. Julian s'emborracha i invita a una dòna vestida de forma provocativa a eixir al seu coche en ell. La dòna és, de fet, la nóvia d'un gángster, i un dels hòmens del gángster, enviat a vigilar-la, està present. Tant l'esposa de Julian com l'assistent del gángster veuen la parella anar-se. Lo que succeïx realment en l'automòvil queda en l'ambigüitat, pero carix d'importància, ya que tots els observadors assumixen que ha ocorregut una trobada sexual. No hi ha cap suposició de que es produirà violència. No obstant, el gángster és un valiós client, que en el passat va recomanar el concessionari de Julian als seus coneguts. Quan Julian és conduït a casa, fingint estar dormit, "va sentir la tremenda excitació, el gran bulto emocionant en el pit i l'abdomen que ve abans de l'administració d'un castic desconegut i ben mereixcut. Sabia lo que li esperava".

Tercer, al sendemà, durant l'almorzar en el Gibbsville Club, Julian s'involucra en una baralla complicada en un veterà de guerra en un sol braç cridat Froggy Ogden, qui també és primer de Caroline. Julian pensava en Froggy com un vell amic, pero Froggy li reconeix a Julian que sempre ho ha detestat i que no havia volgut que la seua prima Caroline es casara en ell. En la baralla, que podria dir-se que Froggy ha començat, Julian colpeja a Froggy i a lo manco a un dels clients del club.

Experimenta dos ensoñacions suïcides que contrasten estranyament entre sí. En la primera de les dos escenes, despuix de la partida temporal de Caroline, es coloca un arma en la boca:

Julian va pensar i va pensar en Caroline i Harry, i ho va fer en contra d'ells, en contra de que se sentiren atrets sexualment, que era lo més important. "Per Deu, ningú més la tindrà en el llit", va dir, a l'oficina buida. I de colp i repent va començar el pijor temor que havia conegut, de que este dia, esta semana, este minut, l'any que ve, en algun moment, ella s'obriria a un atre home i es tancaria al seu entorn. Oh, si ho fera, seria per a sempre.

No obstant, no se suïcida en eixe moment. El seu segon ensomi suïcida és despuix d'un intent fallanc de seduir a una dòna, la reportera de la societat local. Pensa que com a resultat del seu comportament i de la simpatia de la comunitat per Caroline, "cap chica en Gibbsville —que valga la pena tindre— correria el risc de perdre la seua reputació, lo que seria el seu castic per identificar-se en ell". Creu que inclús si es divorcia de Caroline, està destinat a passar el restant de la seua vida escoltant:

No, no ho tingam en conte, és un dels més majors. Ixcà Julian English actuara segons la seua edat ... No gràcies, Julian, preferixc caminar. No gràcies, Sr. English, no tinc molt més que tractar. Julian, desijaria que no em cridares tant. El meu pare es posa furiós. Serà millor que em deixes en el cantó pel meu vell. Escolta, deixa en pau a la meua germana.

Despuix d'est i atres indicis de que havia calibrat mal el seu estatus social, se suïcida per intoxicació per monòxit de carbono, posant en marcha el seu coche en un garaig tancat.