Anar al contingut

Cisalladura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cizalladura
Els cirros a gran altitut mostren l'efecte de la cisalladura del vent.
Núvols undulatus del gènero cirrocumulus i altocumulus causats per cisalladura superior

La cisalladura o tallant del vent és la diferència en la velocitat del vent o el seu direcció entre dos punts, relativament propencs entre sí, en l'atmòsfera terrestre. Depenent de si els dos punts estan a diferents altituts o en diferents localisacions geogràfiques, la cisalladura pot ser vertical o horisontal. La cisalladura del vent pot afectar a la velocitat de vol d'un avió durant l'envolament i l'aterrisage de forma desastrosa. Ahí es pot observar una explicació respecte a la cisalladura vertical: el gradient del vent. També és un factor dominant que determina la severitat de les tormentes. Una amenaça adicional són les turbulències associades freqüentment en la cisalladura. També influïx sobre el desenroll dels ciclons tropicals. Les situacions atmosfèriques en les que s'observa cisalladura són:

  • Front i sistemes frontals: S'observa cisalladura d'importància quan la diferència de temperatura a lo llarc del front és de 5 °C o més, i es mou a 15 nucs o més ràpit. Ya que els fronts són un fenomen de tres dimensions, la cisalladura frontal pot observar-se a qualsevol altura entre la superfície i la tropopausa.
  • Obstàculs per al fluix: Quan el vent bufa des de la direcció de les montanyes, s'observa cisalladura vertical en l'ala.
  • Inversions tèrmiques: Quan en una nit rebujada i tranquila es forma una inversió en la radiació prop de superfície, la fricció no afecta al vent per damunt de la mateixa. El canvi en el vent pot ser de 90 graus en direcció i 40 nucs en velocitat. Inclús es pot observar una corrent de baix nivell nocturna. Les diferències de densitat poden causar problemes adicionals per a l'aviació.

Vore també

  • Seguritat aérea. Entre 1964 i 1985, la cisalladura del vent va causar directament o va contribuir en 26 accidents aéreus de transports civils en Estats Units, que varen produir 620 morts i 200 afectats. D'estos accidents, 15 varen ocórrer durant l'envolament, 3 durant el vol, i 8 durant l'aterrisage. Des de 1995, el número d'accidents aéreus per cisalladura ha caigut a aproximadament 1 cada 10 anys, gràcies a la detecció en la pròpia nau i als radars Doppler en superfície.