Anar al contingut

Cirugia de control de danys

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cirugia de control de danys és un abordage nou per al tractament dels pacients en politraumatisme greu. Consistix en la realisació d'una operació quirúrgica en quatre etapes que consistix en:

  1. Fase prehospitalaria
  2. Operació inicial
  3. Estabilisació en Unitat de Contes Intensius
  4. Re-laparotomia definitiva.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El trauma constituïx una de les principals causes de mort en tot lo món, solament per darrere de les cardiopaties, neoplasia malignes, malaltia cerebrovascular i neumopatías cròniques.[2] Les principals causes de mort per trauma són les lesions penetrants (ferides per proyectil d'arma de fòc i per instrument punzo-tallant), i per trauma contuso (accidents en vehículs de motor, caigudes i atropellamiento), en una gran incidència en subjectes menors de 30 anys.[3]

La mortalitat per trauma té una distribució trimodal:

  • morts immediates (50%, ocorregudes poc despuix del trauma per lesions greus i irreparables com la ruptura de cor o de grans gots)
  • morts primerenques (30%, ocorregudes durant les primeres sis hores per hemorràgia d'òrguens abdominals o lesions intracraneales greus)
  • morts tardanes (ocorren a dies o semanes d'ocorregut l'accident, i són degudes a sepsis i falla orgànica múltiple).[4][1]

Encara que res es pot fer pels pacients dins del grup de morts immediates, l'alvanç dels contes prehospitalaris i de reanimació dels últims anys ha estés la supervivència primerenca de molts pacients lesionats (disminuint el número de morts primerenques). Un atre canvi important es presenta en la gravetat de la lesió, en presència cada volta més freqüent del trauma penetrant i contuso d'alta energia lo que deriva en lesions múltiples i més greus. Davant estos reptes, ha sorgit la cirugia de control de danys (CCD) com una tècnica quirúrgica que ha conseguit major acceptació entre els cirugiàs en els últims 20 anys. El nom de control de danys va ser falcat en 1993 per Charles Schwab en Filadèlfia,[5] i fa referència al control inicial ràpit de l'hemorràgia i la contaminació, tancament abdominal temporal, reanimació en la UCI, i la re-exploració subsecuente en reparació definitiva.


Abans del concepte de control de danys, la cirugia clàssica pretenia resoldre tots els problemes del pacient politraumatizado en una sola cirugia. No obstant, el pacient en trauma té major provabilitat de mort per les alteracions metabòliques transquirúrgicas que per una falla en una reparació quirúrgica completa.[6] Entre les alteracions metabòliques que es troben en estos pacients destaca una triada conformada per la coagulopatía, l'hipotèrmia i l'acidosis metabòlica.[7][8] Per mig de la CCD es pretén conseguir de primera instància el restabliment de la fisiologia normal del pacient més que de l'anatomia normal en els pacients greument lesionats. El maneig dels pacients en un Puntaje de Gravetat de la Lesió (ISS, de l'anglés Injury Severity Score) d'a lo manco 30 punts en la cirugia ortodoxa comportava una mortalitat superior al 70%.[9] Va ser en la CCD en la década dels 1990 que es va alcançar reduir la mortalitat a un 58% al 67%, al 33% en el 2001,[10] i fins a un 10%-27% per al 2006.[11][12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Wyatt J, Beard D, Gray A, Busuttil A, Robertson C. The clave of death after trauma. Brit Med J, 1995; 310: 1502.
  2. ↑ Miniño AM, Heron MP, Murphy SL, Kochanek KD. Deaths: Final data for 2004. National Vital Statistics Reports. Centers for Disease Control and Prevention, 2007; 55: 111.
  3. ↑ Clark DE, Fantus RJ, editors. National Trauma Data Bank Annual Report 2007. Version 7.0. American College of Surgeons, 2007: 10.
  4. ↑ Azeldegui BF, Alberdi OF, Txoperena AG, Arcega FI, Romo JE, Trabanco MS et al. Estudi epidemiológico autópsico de 784 decesos per traumatisme. Proyecte POLIGUITANIA. Med Intensiva, 2002; 26: 491-500.
  5. ↑ Bowley DMQ, Barker P, Boffard KD. Damage control surgery – concepts and practice. J R Army Med Corps, 2000; 146: 176-182.
  6. ↑ Bowley DMQ, Barker P, Boffard KD. Damage control surgery – concepts and practice. J R Army Med Corps, 2000; 146: 176-182.
  7. ↑ Finlay IG, Edwards TJ, Lambert AW. Damage control laparotomy. Br J Surg, 2004; 91: 83-5.
  8. ↑ Rotondo MR, Zonies DH. The damage control sequence and underlying logic. Surg Clin North Am, 1997; 77: 761-77.
  9. ↑ Jamulitrat S, Thongpiyapoom S, Sangkerd P, Narong MN. A comparison of mortality predictive abilities between NISS and ISS in trauma patients. J Med Assoc Thai 2001; 84: 1416-21.
  10. ↑ Schreiber MA. Damage control surgery. Crit Care Med, 2004; 20: 101-18.
  11. ↑ Wetzel RC, Burns RC. Multiple trauma in children: Critical care overview. Crit Care Em, 2002; 20 (Suppl): S468-S477.
  12. ↑ Hoey J. Hypothermia. Ca Med Assoc J, 1998; 158: 237.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cirugia_de_control_de_danys&oldid=1192112»