Circumnavegació[1] (derivat de navegar una circumferència) és viajar al voltant d'un lloc, com una illa, un continent, o un objecte astronòmic. El terme se sol referir a la navegació marítima al voltant del món en un barco o nau, encara que més recentment, també s'ha utilisat per a referir-se a vols (en avió) o viages a peu o en qualsevol vehícul a motor, al voltant del món. La primera circumnavegació de la Terra va ser l'Expedició de Magallanes-Elcano que va eixir d'Espanya en 1519 i va retornar en 1522 despuix de creuar els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic. El primer ser humà en conseguir-ho va ser el marí Juan Sebastián Elcano.

Els corrents oceàniques.

Hui en dia es realisen freqüents viages de circumnavegació de la Terra per a intentar batre récorts o realisar noves proea, siga per fer-les en solitari, sense escales, per certes rutes perilloses, segons el tipo d'embarcació o per l'edat o sexe dels tripulants. També es realisen competicions deportives com a carreres de velocitat.

En 2012, el trimarán de la Banque Populaire V va conseguir donar el regrés el món en 45 dies, 13 hores i 42 minuts, en una velocitat mija de 26,51 nucs, despuix de navegar un total de 29 002 milles nàutiques.

En 2017 este récort va ser fulminat pel sofisticat trimarán IDEC Sport i la seua tripulació formada pel navegant espanyol Alex Pella, els francesos Francis Joyon, Clément Surtel, Gwénolé Gahinet, Sébastien Audigane i el suís Bernard Stamm. Varen conseguir el récort de velocitat absolut de regrés al món a vela, conegut com Trofeu Jules Verne; circunnavegando el planeta en 40 dies, 23 hores, 30 minuts i 30 segons. La tripulació va fer aixina història en la circumnavegació més ràpida del planeta.


Circumnavegació de la Terra

En principi, si una persona camina per complet al voltant de cada pol, haurà creuat tots els meridiàns, pero açò no es considera generalment una «circumnavegació». Una definició bàsica d'una circumnavegació del món, o circumnavegació del pla o círcul, seria una ruta que cobrix per lo manco un gran círcul, i, en particular, un que passe a través d'a lo manco un parell de punts antipodales un de l'atre.[2] En la pràctica, per a adjudicar récorts i premis depenent de cada método de viage, s'utilisen diverses definicions de lo que és una circumnavegació del món.

Per als rics, els llarcs viages al voltant del món, tal com va fer Ulysses S. Grant, es varen fer possible en el XIX i durant la Primera Guerra Mundial es va traslladar a un gran número de tropes per tot el planeta. No obstant, varen ser les millores en la tecnologia i l'aument dels ingressos els que més tart varen fer estos viages relativament comuns.


Principals circumnavegació

Artícul principal → Anex:Circumnavegació del món.
 
Primer viage de circumnavegació mundial (Sanlúcar de Barrameda, 20 de setembre de 1519 - 6 de setembre de 1522).
 
Rèplica de la nao Victoria, construïda per a la Expo 92 de Sevilla, foto en la Expo 2005 de Nagoya (Japó), la primera embarcació en donar el regrés al món.
  • Circumnavegació marítimes:
  • L'expedició espanyola de 1519-1522 de Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano va ser la primera circumnavegació del món documentada. A instàncies de la Corona espanyola, Magallanes, un navegant portugués, va encapçalar la primera expedició que circunnavegó el món, navegant entre agost de 1519 i abril de 1521. No obstant, va ser assessinat en una batalla en l'illa filipina de Cebú el 27 d'abril de 1521. El seu segon al mando, el vasc Juan Sebastián Elcano, de Getaria, va completar el viage de tornada a través de l'oceà Índic i al voltant de la veta de Bona Esperança retornant a Espanya en 1522. Els 18 sobreviviente de l'expedició, incloent Elcano, varen completar la circumnavegació en tornar a Sanlúcar de Barrameda en el buc Victoria el 6 de setembre de 1522, despuix d'un viage de tres anys i menys 14 dies (eixida 20 de setembre de 1519 de Sanlúcar de Barrameda). Estos varen ser els primers navegants coneguts que varen donar el regrés al món.[3]
Supervivents de la primera circumnavegació al globo terràqueu de la nao Victoria [4]
N.º Nom Càrrec Procedència Edat
1 Juan Sebastián de Elcano Capità Guetaria 35
2 Miguel de Rodas Maestre Rodas 45
3 Francisco Albo Pilot Quíos –
4 Juan de Acurio Contramaestre Bermeo 28
5 Hernando de Bustamante Barber Alcántara 28
6 Antonio Pigafetta Sobresalie

nte || Vicenza || –

7 Maestre Hans Lombardero Aquisgrà –
8 Antón Hernández Colmenero Mariner Huelva 48
9 Francisco Rodríguez Mariner Sevilla 38
10 Juan Rodríguez d'Huelva Mariner Mallorca 25
11 Nicolao de Nápol Mariner Náuplia 38
12 Miguel Sánchez Mariner Rodas 30
13 Diego Gallego Mariner Bayona 25
14 Martín de Judícibus Merino Gènova –
15 Juan de Arratia Grumete Bilbao 18
16 Juan de Santander Grumete Cueto 25
17 Vasc Gómez Gallego Grumete Bayona –
18 Juan de Zubileta Paje Baracaldo 16


  • L'expedició espanyola de García Jofre de Loaísa partiria d'Espanya en 1525, alcançant l'illa de les Espècies en 1526. Únicament un dels sèt barcos i 24 hòmens ho conseguirien. No obstant, incapaços de continuar el viagen, deurien esperar a 1536, quan serien rescatats per l'armada portuguesa i tornats a la península ibèrica. En això conclourien la segona circumnavegació de l'història.
  • En 1577, Elizabeth I va enviar a Francis Drake a iniciar una expedició contra els espanyols a lo llarc de la costa del Pacífic de les Américas. Drake va eixir de Plymouth, Anglaterra en novembre de 1577, a bordo del Pelican, que Drake va rebatejar com Golden Hind a mitan del viage. En setembre de 1578, va passar per l'extrem sur d'Amèrica del Sur basant-se en la qual cosa, la cartografia anglosaxona va denominar a el "Mar de Hoces" com "pas de Drake", encara que no està demostrat que Drake passarà pel lloc que conecta la partix suroest de l'Oceà Atlàntic en la partix surest de l'Oceà Pacífic. En juny de 1579, Drake va desembarcar en algun lloc al nort de la reclamació més septentrional d'Espanya en Alta Califòrnia, que es coneix com Drakes Bay, Califòrnia. Drake va completar la tercera circumnavegació del món en setembre de 1580, convertint-se en el primer comandant que va dirigir una circumnavegació completa utilisant el mismpo barco durant tot el recorregut. També es va convertir en el primer comandant que va realisar la circumnavegació utilisant recursos aliens puix es va ser abastint pel camí dels botins dels seus assalts. (J. A. Froude, 1893)[5]
Martín Ignacio de Loyola (1550–1616), Nebot-net de Sant Ignacio de Loyola, va realisar el primer regrés al món en fins religiosos puix el seu objectiu era missioner, no comercial ni polític. Ademés va ser la primera persona en donar dos voltes el regrés al món i, durant llarc temps, la primera persona que va realisar la circumnavegació del globo en abdós sentits. Primer regrés al món (1581–1584) – sentit oest: Va partir d'Espanya, va creuar Amèrica del Sur, va navegar pel Pacífic fins a Filipines i China. Va retornar per l'Índia, Orient Mig i el Mediterràneu. Va publicar una crònica del seu viage, molt valorada per geògrafs i missioner. Segon regrés al món (1585–1589) – sentit est. Va partir cap a l'est, via Lisboa i l'Índia. Va travessar Àsia fins a China i Filipines i va retornar pel Pacífic, Nova Espanya i l'Atlàntic.
En 1817, L'expedició d'Hipólito Bouchard i Prens Espora (Primer Argentí en donar el regrés al món), Bouchard havia planejat navegar en busca de la gran corrent sur equatorial, que travessa l'Atlàntic fins a les costes africanes, lo que li permetria vorejar la Veta de Bona Esperança en la finalitat de perseguir els navío de la Companyia de Filipines que navegaven per les costes de l'Índia. El 19 de juliol es va produir un incendi en la nau que es va estendre fins al entrepuente i va posar en perill la vida de molts tripulants. La tripulació va deure treballar durant vàries hores fins a poder controlar l'incendi. En aplegar a l'Oceà Índic, la nau es va dirigir cap al nordest fins a alcançar l'illa de Madagascar.Despuix de reaprovisionarse, la nau es va dirigir cap a Manila, ciutat que Bouchard pensava bloquejar. Abans d'aplegar, es varen topar en una fragata anglesa que es dirigia a eixe port i el comandant va decidir revisar-la per a comprovar que no transportara carregament enemic. Bouchard va pretendre ocultar el seu orige, pero el capità de la fragata va comprendre l'objecte de la seua presència i, despuix d'aplegar a Manila, va donar avís a les autoritats espanyoles.El 17 d'agost de 1818, Bouchard va arribar a la baïa de Kealakekua, a on es trobava un menut port, en la costa oest de l'illa de Hawái. En fondejar, una canoa tripulada per natius es li

s va acostar i els va informar, en un rudimentari anglés, que en el port es trobava una corbeta que pertanyia al rei Kamehameha I, pero que anteriorment havia segut espanyola. També els varen indicar que la nit anterior havia salpat una fragata en rumbo desconegut.Bouchard va decidir navegar cap a les costes de Califòrnia, a on esperava aprofitar-se del comerç espanyol. No obstant, les autoritats espanyoles coneixien les intencions del corsario ya que el 6 d'octubre la nau Clarión els havia informat que dos naus corsarias es preparaven per a atacar les costes californianes. Els argentins varen prendre la ciutat durant sis dies, en els que es varen apropiar del ganado, varen cremar el fort, el quarter dels artilleros, la residència del governador i les cases dels espanyols junt a les seues hortes i jardins.

  • La fragata espanyola Numància, en Juan Bautista Antequera i Bobadilla, entre 1865-1867; primera circumnavegació en un buc de guerra acorazar; "Enloricata navis que primer terram circuivit".
  • Joshua Slocum, 1895-1898, primera circumnavegació en solitari.
  • Vito Dumas, 1942-1943, primera circumnavegació en solitari d'oest a est, via Cap de Forns.
  • Trimarán IDEC Sport, 2017, circumnavegació del planeta més ràpida de l'història; navegants: Álex Pella, Francis Joyon, Clément Surtel, Gwénolé Gahinet, Sébastien Audigane i Bernard Stamm. Temps establit: 40 dies, 23 hores, 30 minuts i 30 segons.
  • Circumnavegació aérees:
  • Circumnavegació terrestres:


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Definition of a Circumnavigation». Expedition360.com (28 de septiembre de 1924). Consultat el 2 de julio de 2012.
  3. ↑ Magellan's Voyage: A Narrative Account of the First Circumnavigation.'Magellan's Voyage', de Antonio Pigafetta, Raleigh Ashlin Skelton. Publicado por Courier Dover Publications, 1994. ISBN 0-486-28099-3, ISBN 978-0-486-28099-8.
  4. ↑ «La primera vuelta al mundo – Parte II». RutaElcano.
  5. ↑ Froude, James Anthony (1 de giner de 1895). [http://archive.org/details/englishseamenins00frouiala English seamen in the sixteenth century. Lectures delivered at Oxford, Easter terms, 1893-4], New York : C. Scribner's Sons. Consultat el 9 de febrer de 2017.

Enllaços externs