Anar al contingut

Cirópolis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa del Imperi aqueménida que mostra l'ubicació de Cirópolis en Sogdiana.

Cyreschata (persa antic: Kuruškaθa),[1][2] més coneguda pel seu nom en llatí Cirópolis (Grec: Κύρου πόλις, Kyroúpolis),[3] abdós signifiquen "Ciutat de Ciro", va ser una antiga ciutat fundada per Ciro II el Gran per a marcar la frontera noreste de la seua Imperi aqueménida.

Ubicació

L'ubicació real d'esta antiga ciutat és actualment indeterminada. S'especula que Alejandro Magne va poder haver establit la seua pròpia ciutat de guàrdia d'Aleixandria Escate en el mateix lloc, canviant simplement el nom de la ciutat aqueménida a Cirópolis.[4] Els llocs potencials inclouen la ciutat migeval i moderna de Juyand en el nort de Tadjikistan; Yizaj sobre el riu Jaxartes;[4] i Ura-Tyube, l'actual ciutat d'Istaravshan.[5]

Encara que alguns erudits han associat Cirópolis en el lloc de Istaravshan, l'actual Kurkath, prop de Syr Darya, sembla actualment el lloc potencial més convincent degut en part al fet de que la seua ubicació s'ajusta més als informes antics. No obstant, fins a la data no hi ha hagut evidència arqueològica que resolga la qüestió. Encara que Mug Tepe, la ciutadella de Ura-Tyube en Istaravshan, conté estrats que daten del IV, l'antic lloc de Shirin en Kurkath no ha segut investigat a fondo fins a la data, a pesar de que les conegudes criptes funeràries de Shirin pertanyen a una época posterior.[6]

Història

Cirópolis i la regió a la seua entorn es varen utilisar com una espècie de regió de contenció per a les poblacions gregues que es varen rebelar contra Pèrsia, sent reasentadas allí des dels seus països d'orige al voltant de la costa de lo que hui és Turquia, una regió colonisada en gran part per grecs en els mil anys anteriors a la seua conquista per Pèrsia baix Jerjes i els seus successors. En l'época del conflicte en Alejandro Magne, tenia una gran població i cultura grega.


Cirópolis era la major de les sèt ciutats de la regió que Alejandro Magne pretenia conquistar en l'any 329 a. C. El seu objectiu era la conquista de Sogdiana. Alejandro va enviar primer a Crátero a Cirópolis, la major de les ciutats que defenien a Sogdiana contra les forces d'Alejandro. Les instruccions de Crátero varen ser "prendre una posició prop de la ciutat, rodejar-l'en una sanga i una empalizada, i despuix montar les màquines de sege que pogueren adaptar-se als seus propòsits..." L'idea era mantindre als habitants concentrats en les seues pròpies defenses i per a evitar que envien ajuda a les atres ciutats. Partint de Gazza, Alejandro va passar a conquistar les demés ciutats de les afores. Cinc de les sèt ciutats varen ser preses en dos dies. Molts dels habitants varen ser assessinats. Alejandro va aplegar llavors a Cirópolis, que era la ciutat millor fortificada i tenia la major població. També tenia fama de ser els millors lluitadors de la regió.

Alejandro va conseguir derribar les defenses de Cirópolis utilisant les màquines de sege. Durant el bombardeig, va donar l'orde a algunes de les seues tropes d'infiltrar-se a través d'un caixer d'aigua sec que passava per baix de la muralla de la ciutat. El propi Alejandro es va unir a esta missió i una volta dins, va obrir la porta de la ciutat per a permetre l'ingrés de la seua força atacant. Una volta que els habitants es percataron de que la ciutat havia segut presa, es varen llançar violentament contra els atacants. Alejandro va rebre un fort colp en el cap i el coll per una pedra que va caure sobre ell, mentres que Crátero va resultar ferit per una flecha. No obstant, els defensors varen ser rebujats. Segons Flavio Arriano, el número de defensors ascendia a uns 15.000 combatents, dels quals 8.000 varen morir en la primera fase de l'operació. Segons pareix, el restant va buscar refugi en la fortalea central de la ciutat, pero es va rendir al cap d'un dia per la falta d'aigua.[7]

Els relats de cóm es va desenrollar la batalla diferixen entre els autors. Arriano cita a Claudio Ptolomeo dient que Cirópolis es va rendir des del principi, i Arriano també afirma que, segons Aristóbulo, el lloc va ser assaltat i tots varen ser massacrats.[7]

Referències

  1. ↑ Lendering (2006). «Alexandria Eschate». Livius.org. Consultat el 2022-07-22.
  2. ↑ P’yankov (1994). «CYROPOLIS». Encyclopædia Iranica. Consultat el 2022-07-12.
  3. ↑ Eliano, Història dels animals, 16.3
  4. ↑ 4,0 4,1 Cummings, Lewis Vance (2004). Alexander the Great (en en), Grove Press, pp. 286-288. ISBN 9780802141491.
  5. ↑ Baumer, Christoph (2012). The History of Central Àsia: The Age of the Steppe Warriors (en en), I.B. Tauris, p. 279. ISBN 9781780760605.
  6. ↑ (2011) «Cyropolis}», (vol. VI, Fasc. 5) (en en), Encyclopedia Iranica Foundation, Inc., pp. 514–515.
  7. ↑ 7,0 7,1 Arriano (1971). The Campaigns of Alexander, London: Penguin Books, p. 204. ISBN 0-14-044253-7.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cirópolis&oldid=1581312»