Cine d'Amèrica Llatina
Es denomina cine llatinoamericà al conjunt de produccions cinematográfiques dels artistes, productors i tècnics d'Amèrica Llatina.
El cine va aplegar a Llatinoamèrica en 1896, despuix de la primera exhibició dels Germans Lumière en 1895 en la ciutat de París. Des d'eixa época aplegarien els equips de rodage, de proyecció i professionals promovent el principi del desenroll de produccions en esta regió. Naix en un procés d'expansió de l'indústria i la tecnologia, i en respal principalmeinte del poder econòmic i polític es comença a instalar sobre la major part del món.
Poc a poc va creixent una poderosa indústria cultural i comunicacional que va servir per a alimentar l'activitat cinematogràfica i per a transnacionalizar models de producció i d'us que varen anar ràpidament aplicats sobre Llatinoamèrica.[1]
El cine mut en Amèrica Llatina
[editar | editar còdic]En el seu invent de la cambra cinematogràfica, Lumière va recórrer Europa i a penes sis mesos despuix es llançava a la conquista de Llatinoamèrica. Durant 1897, són varis els països del continent que veuen nàixer les seues primeres cintes i uns atres les voran ans que s'acabe el sigle. El cine llatinoamericà dels inicis ha desaparegut en la seua majoria, ha segut molt poc lo que s'ha pogut conservar.[2] La major part de les cintes trobades daten de l'etapa silente que aplega aproximadament fins a començos dels anys trenta.
Es calcula que aproximadament subsistix el 8,5 % del cine mut chilé (considerant només la ficció), el 10 % del brasiler[3] i el 5 % de l'argentí.[4]
El cine sonor en Amèrica Llatina
[editar | editar còdic]L'aparició del cine sonor (al voltant de 1933) és un succés contundent per al cine i va tindre conseqüències notables en la producció llatinoamericana, ya que l'infraestructura tècnica era prou complexa i sofisticada i els preus no eren molt fàcils de costejar per molts pobles llatins. Açò va fer que el cine pueblerino pràcticament desapareguera, per a concentrar-se exclusivament en les capitals. “Bona part dels països menuts varen vore frustrades les seues possibilitats de tindre algun dia una indústria cinematogràfica. El fracàs del cine hispà i l'instauració dels subtítuls com a forma més viable i acceptada de traducció, va crear un terreny propici que varen aprofitar les grans indústries del continent: Argentina, Brasil i Mèxic per a desenrollar importants indústries fílmiques que, en un nivell més modest, varen intentar adaptar a la realitat llatinoamericana els sistemes hollywoodenses, llançant els seus propis gèneros i estreles”.[2]
Actualment existixen festivals i entitats dedicades especialment a la promoció del cine llatinoamericà, com el Festival de Cine Llatinoamericà de Toulouse, Festival Internacional del Nou Cine Llatinoamericà d'La Habana o la Fundació del Nou Cine Llatinoamericà.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Getino, Octavio (1986). Cine i noves tecnologies audiovisuals. Cine llatinoamericà, economia i noves tecnologies. Argentina: Editorial Legasa S. A
- ↑ 2,0 2,1 Carro, Nelson. (1997). Un sigle de cine en Amèrica Llatina. Política i Cultura, primavera, pp. 241-246
- ↑ Universitat de Chile.Consultat el 8/10/2020.
- ↑ «a-preservar-el-patrimoni-filmico Per a preservar el patrimoni fílmico».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cine de América Latina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.