Anar al contingut

Cim de Madrit de 1997

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El cim de Madrit de 1997 va ser una cim de l'OTAN celebrada en Madrit, Espanya, del 8 al 9 de juliol de 1997. Va ser la 15.ª cim de l'OTAN i la segona en 1997, celebrant-se l'anterior en París, França. El cim es va destacar per invitar a tres nous membres, Hongria, Polònia i la República Checa, a unir-se a l'aliança .

Mandataris

Mandataris dels Estats Units durant una roda de prensa durant el Cim de Madrit de 1997.

Les reunions oficials varen ser liderades per el secretari general de l'OTAN, Javier Solana. Una absència notable del cim va ser la de Borís Yeltsin, president de Rússia, que en el seu lloc va ser representat per Valerii Serov, vicepresident del govern de Rússia.[1]

En assistència

Temes

Ampliació de l'OTAN

El tema de l'ampliació va ser el tema principal del cim. El resultat del cim va ser que Hongria, Polònia i la República Checa varen ser invitats a unir-se a l'OTAN. Eslovàquia, antic membre del Grup de Visegrado, va ser exclós d'esta invitació. Eslovàquia havia celebrat un referèndum sobre la membresia en l'OTAN en maig de 1997, pero la participació en el referèndum no va conseguir el 50% requerit de votants elegibles i es va culpar al sabotage del govern, que a la seua volta va ser vist com una d'una série de mides antidemocràtiques preses pel primer ministre Vladimír Emčiar.[2] Segons els informes, la majoria dels membres de l'OTAN recolzava la proposta de França d'invitar immediatament a Romania i Eslovènia com a membres, pero el president dels Estats Units, Bill Clinton, es va opondre fermament a esta proposta, i inclús es va diluir una "garantia férrea" de que podrien ser invitats en dos anys, a favor d'una política de "portes obertes" per a nous potencials membres.[3]

Una de les principals preocupacions dels Estats Units va ser el cost d'elevar potencialment els estàndarts militars dels nous membres d'Europa de l'Est. Les estimacions estimava un cost de fins a de 10 mil millons de dólars, lo que creava preocupació entre els mandataris que el cost podria dur a que el Senat dels Estats Units, controlat pels republicans, aplegara a rebujar el tractat que reconeguera als nous membres.[4]

Ucrània i Bòsnia i Hercegovina

Ademés, es va firmar una "Carta sobre una Associació Distintiva" entre l'OTAN i Ucrània, creant la Comissió OTAN-Ucrània i establint aixina relacions entre els dos.[5] Els participants també varen llegir i varen firmar una declaració de respal als esforços de pau en Bòsnia i Hercegovina.

Vore també

Referències

  1. ↑ Black, Joseph Laurence (2000). Russia Faç NATO Expansion: Bearing Gifts Or Bearing Arms?, Rowman & Littlefield, pp. 59–60. ISBN 0-8476-9866-1.
  2. ↑ Kukan, Eduard (1999). Anton Bebler (ed.). Slovakia and NATO, Greenwood Publishing Group, pp. 164–166. ISBN 0-2759-6108-7.
  3. ↑ King, John. «NATO invites Poland, Hungary, Czech Republic to join», CNN, 8 de juliol de 1997. Consultat el 4 de decembre de 2014 (en anglés).
  4. ↑ King, John. «Big Issues Confront NATO at Madrit Summit», CNN, 6 de juliol de 1997. Consultat el 4 de decembre de 2014 (en anglés).
  5. ↑ «Les relacions de l'OTAN en Ucrània» (en anglés). OTAN (29 de setembre de 2014). Consultat el 4 de decembre de 2014.