Cicló Nargis

Cicló Nargis

Foto satelital del Cicló Nargis.

El cicló Nargis (designació JTWC: 01B, també conegut com a Tormenta ciclònica molt severa Nargis) va ser un cicló tropical de la temporada de ciclons de l'oceà Índic de 2008, el qual a principis del més de maig de 2008 va tocar les costes de Birmània generant una ona jaganta que va penetrar fins a 35 quilómetros en terra ferma, causant estralls al seu pas i a lo manco 78 000 morts i 56 000 desapareguts. Nargis va ser el primer cicló tropical que va aplegar a este país des del cicló Mala en 2006.

Nargis es va formar en el golf de Bengala el 27 d'abril i encara que al principi va ser dèbil i es va desplaçar llentament, va trobar condicions molt favorables per a intensificar-se a partir del 29 d'abril. El 2 de maig el Joint Typhoon Warning Center (JTWC) va reportar que Nargis havia alcançat la seua velocitat màxima de 215 km/h. Eixe dia el cicló es va desplaçar cap a la divisió Ayeyarwady en la seua màxima intensitat, i despuix de passar per la ciutat de Yangon es va debilitar gradualment fins a alcançar la frontera entre Birmània i Tailàndia.

Història de la tormenta

En l'última semana d'abril, un àrea de convecció profunda persistia prop d'una circulació de baix nivell en el golf de Bengala entorn a 1150 km (715 milles) a l'este-surest de Chennai, Índia. En una bona corrent d'eixida i baixa cizalladura del vent, el sistema es va organisar llentament a mida que la seua circulació es consolidava. A les 03:00 UTC del 27 d'abril, l'Índia Meteorological Department (IMD) classificava el sistema com a depressió, i nou hores més tarde el sistema s'intensificava a una depressió profunda. Al mateix temps, el Joint Typhoon Warning Center(JTWC) ho classificava com el cicló tropical 01B. En una dorsal al nort, el sistema es desplaçava llentament en direcció nort-noroest mentres milloraven les bandes que ho envolien. A les 0000 UTC del 28 d'abril, el IMD actualisava el sistema a tormenta ciclònica Nargis mentres es trobava situat aproximadament 550 km (340 milles) a l'est de Chennai, Índia.

El 28 d'abril, Nargis es tornava casi immòvil mentres es localisava entre dos dorsals, una en el seu noroest i l'atra cap al surest. Aquell dia, el JTWC actualisava la tormenta a l'estatus de cicló, o l'equivalència d'un huracà mínim en l'escala Saffir-Simpson. Casi a la mateixa hora, el IMD actualisava Nargis a tormenta ciclònica severa. El cicló desenrollava un ull concèntric, que consistix en una paret de l'ull situat en l'exterior de la paret de l'ull interior dominant mentres que la presència d'aigües calentes ajudaven a la seua intensificació. Durant el 29 d'abril, el JTWC va estimar que Nargis havia aplegat aproximadament als 160 km/h (100 mph), i al mateix temps el IMD classificava el sistema com a tormenta ciclònica molt severa. Inicialment, el cicló es prevea que colpejaria Bangladés o el surest de l'Índia. Posteriorment, el cicló es tornava a desorganisar i debilitar a causa de la subsidencia i la presència d'aire més sec; com a resultat, disminuïa marcadament la convecció profunda prop del centre. Al mateix temps, la tormenta iniciava un moviment cap al nordest entorn a la perifèria d'una dorsal en el seu surest. La circulació permaneixia forta a pesar de la convecció menguante, encara que les estimacions d'intensitat obtingudes per mig dels satèlits que utilisaven la tècnica Dvorak indicaven que el cicló es podria haver debilitat a l'estatus de tormenta tropical. Per últim el 29 d'abril, la convecció havia escomençat a reconstruir-se, encara que el refortalecimiento immediat era evitat per l'increment de cizalladura del vent.

L'1 de maig, despuix de dirigir-se cap a l'est casi tal com estava previst, el cicló Nargis escomençava a intensificar-se ràpidament a causa de la millora de la seua corrent d'eixida en associació en l'aproximació d'una vaguada de nivell superior. L'enfortiment va continuar mentres desenrollava un ull ben definit en un diàmetro de 19 km (12 milles), i en les primeres hores del 2 de maig el JTWC estimava que el cicló alcançava uns vents màxims de 215 km/h (135 mph) a mida que es dirigia a la costa de Birmània. Al mateix temps, el IMD evaluava que Nargis havia aplegat a vents màxims de 165 km/h (105 mph). Entorn a les 1200 UTC del 2 de maig, el cicló Nargis feya recalada en la divisió Ayeyarwady de Birmània. La tormenta es va debilitar molt gradualment en tocar terra, per la seua proximitat en la mar d'Andamán que evite el seu carpiment. La seua trayectòria canviava cap al noreste a causa de l'aproximació d'una vaguada pel noroest, passant pel nort de Yangon en vents de 130 km/h (80 mph). A primera hora del 3 de maig el IMD emetia l'avís final de la tormenta. La tormenta s'havia debilitat ràpidament despuix de dirigir-se en direcció nordest, cap al terreny abrupte situat prop de la frontera de Tailàndia en Birmània. Despuix de deteriorar-se a l'estatus de tormenta tropical mínima, el JTWC va emetre el seu últim avís per Nargis.

Conseqüències

Primeres hores despuix de la catàstrofe

Abans de (superior) i despuix de (inferior).

La regió més afectada de Birmània, Ayeyarwady.

Les estimacions del número de morts dins de Birmània en les primeres hores despuix de la catàstrofe es varen situar entorn a 22.000, en aproximadament 41.000 persones desaparegudes.

Com a resultat, el govern va declarar cinc regions —les divisions de Yangon, Ayeyarwady, Bago i els estats de Mon i Kayin— com a zones catastròfiques. Es destruïen mils d'edificis; en la ciutat de Labutta, situat en la Divisió Ayeyarwady, la televisió estatal informava de que havien colapsat un 75% dels edificis i un 20% tenien els seus sostres arrancats.

Es creu que es tracta del cicló tropical més mortal al món des del cicló de Bangladés de 1991, que va costar la vida a més de 138 000 persones. Com a mínim 10 000 persones varen resultar mortes en la ciutat de delta de Bogale.

Un diplomàtic en la ciutat de Yangon parlava a l'agència de notícies Reuters, donant-els una descripció de l'escena. Dia que l'àrea entorn a ell s'assemblava a una 'zona de guerra' com a resultat del cicló. Les rets d'aigües residuals rebentades han inundat el paisage en residus, arruïnant la collita d'arròs. Un oficial de les Nacions Unides també comentades sobre la situació, en el moment de l'acontenyiment. "És una mala situació. Casi totes les cases estan destruïdes. La gent es troba en una situació terrible", dia. Un atre representant de l'ONU també parlava sobre l'incident. Informava de que "La delta del Irrawaddy havia segut durament colpejat no solament a causa del vent i pluja sino també per la marejada ciclònica creada per la tormenta." El Dayly Telegraph, un diari del Regne Unit, informava de que els preus dels aliments en Birmània podrien ser afectats per este desastre.

Semanes posteriors

Des d'un primer moment, davant la magnitut del desastre, els oferiments d'ajuda als damnificats varen aplegar des de tots els racons del món, tant de països afins al règim militar que governava Birmània com China, a la pràctica totalitat dels països occidentals en l'Unió Europea i Estats Units al cap., aixina com de l'ONU que immediatament va movilisar a tots els seus organismes implicats en la resposta a desastres naturals i que com a primera mida, en una reunió que va tindre lloc en Bangkok varen traçar un pla d'acció la prioritat de la qual es va fixar en intentar reobrir les carreteres bloquejades per a poder aplegar a totes les àrees afectades.

No obstant, des d'un primer moment tota esta movilisació internacional per a ajudar a les víctimes es va trobar en l'escull de la Junta Militar birmana que des del principi va posar tota classe de traves per a que la mateixa poguera aplegar de forma decorreguda a les zones afectades. La Junta, les relacions de la qual en occident eren en el moment de la catàstrofe d'extrema tensió, per l'exigència de que acometera reformes democràtiques, si be des de les primeres hores va acceptar l'ajuda internacional, l'arribada de la mateixa es va estrelar de front en l'estricta normativa que s'aplicava en el país per a permetre l'ingrés d'estrangers, lo que va fer des del principi molt complicada l'acció de les distintes ONG´s i organismes internacionals. La prova d'esta actitut de posar traves a l'ajuda internacional va aplegar quan Maung Maung Swe, ministre de Protecció Social de Birmània va aclarir en una roda de prensa celebrada en la ciutat que Yangon hores despuix de la catàstrofe que "Els equips d'experts estrangers que vengen a Birmània tindran que negociar en el ministeri de Relacions Exteriors i les més altes instàncies per a que se'ls permeta l'accés".

Les crítiques a la Junta Militar varen créixer quan es va donar a conéixer que el Servici de Meteorologia de l'Índia havia avisat als dirigents birmans de l'imminent arribada del cicló 48 hores ans que esta es produïra. Davant esta situació, la Junta Militar es va afanyar a assegurar que havien avisat a la seua població en tres dies d'anticipació difonent l'informació en els mijos de comunicació locals. No obstant, l'Organisació Meteorològica Mundial, organisme depenent de les Nacions Unides va informar de que havia segut impossible corroborar l'informació en fonts independents. Ademés d'açò, Nacions Unides també va culpar directament al govern de Birmània de no tindre previst un sistema d'alerta precoç per a evacuar a la població, lo que hauria pogut ser responsable directe de mils de morts en esta tragèdia.

Carreteres bloquejades prop de Yangon.

El primer gran carregament en ajuda internacional no va aplegar a Birmània fins a cinc dies despuix del pas del Nargis. Es va tractar de quatre avions Hércules en material d'emergència del Programa Mundial d'Aliments (PMA) que varen arribar en l'antiga capital del país, Yangon en mig del desconcert i la descordinación reinantes. Tan sol un dia despuix el mateix PMA es va vore obligat a suspendre els vols d'emergència en acabant de que 38 tonellades d'equip i aliment anaren confiscades per l'eixèrcit birmà.

Dos semanes despuix de la catàstrofe, des de Nacions Unides es calculava que més de 2,5 millons de persones s'havien vist afectades en major o menor mida pel cicló. Al mateix temps, i pese a que les sifres oficials de víctimes facilitades pel govern birmà parlaven d'uns 38 500 morts i 27 838 desapareguts, des de Creu Roja internacional calculaven que el número total de morts podia ascendir a 128 000.

El 23 de maig de 2008 el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, es va convertir en el primer dignatario estranger en l'història que va visitar la nova capital de Birmània, Naipyidó, en l'escenari de la crisis humanitària desnugada despuix del pas del cicló Nargis pel país, conseguint per part del número un de la Junta militar, el generalísimo Than Swe, "el compromís de permetre l'entrada de tots els treballadors humanitaris, siga com siga la seua nacionalitat", aixina com l'acceptació per part del règim de que l'aeroport de Yangon fora utilisat com a plataforma internacional per a la distribució de l'ajuda.

Estat en el que varen quedar algunes cases en Yangon despuix del pas del cicló.

Unes hores abans, el dijous 22 de maig, des del sen de l'Unió Europea s'havia aprovat una resolució que contemplava la possibilitat de jujar als membres de la Junta Militar birmana per crims contra la humanitat en el cas de que dita Junta persistira en la seua actitut d'impedir que l'ajuda humanitària aplegara als damnificats pel Nagris. El text, que va ser aprovat per 524 vots a favor, 3 en contra i 13 abstencions reclamava als governs de l'Unió Europea que "eixercixquen pressió" per a que el Consell de Seguritat de les Nacions Unides remetera l'assunt al Fiscal de la Cort Penal Internacional. Aixina mateix, instava als Governs més ideològicament afins a Birmània com el de l'Índia i China a eixercir la seua influència per a permetre "l'accés immediat" d'ajuda.

El dumenge 25 de maig, poc més de tres semanes despuix del pas del cicló Nargis, el primer ministre de Birmània Thein Sein va anunciar, en el marc de la conferència internacional celebrada en Yangon, que donava per conclosa la fase d'assistència a les víctimes i que des d'eixe moment la prioritat del seu govern se centrava en la reconstrucció. Pese a la promesa de la Junta Militar uns dies abans al Secretari de l'ONU de permetre incondicionalment l'entrada de tots els copeerantes fora com fora la seua nacionalitat, Sein va puntualisar que solament s'acceptaria a aquells grups que estigueren interessats en la rehabilitació i reconstrucció.

Per la seua banda la versió de l'ONU sobre la situació en Birmània eixe mateix dia era completament distinta ya que segons el seu cap per a assunts humanitaris John Holmes, solament un milló de persones, dels dos millons i mig afectats havien rebut assistència d'algun tipo i va fixar la prioritat de l'ajuda en l'assistència a les víctimes.

El 21 de novembre de 2008 el comediante O Maung Thura va ser sentenciat a 45 anys de presó per criticar el maneig que va tindre el govern front a la catàstrofe.