Anar al contingut

Christine de Pizan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Christine de Pisan - cathedra.jpg
Christine de Pizan

Christine de Pizan va ser una filòsofa, poeta humanista i escritora francesa, naixcuda en Venècia. La seua obra més coneguda és La ciutat de les dames (1405). És considerada la precursora del feminisme occidental i se situa en l'inici de la cridada "Querella de les dònes", un debat lliterari sorgit entorn a la situació de les dònes i el seu defensa front a la situació de subordinació que marcava l'época.[1] cal mencionar que este debat es va desenrollar entre els sigles XV i XVIII.

Biografia

[editar | editar còdic]

Christine de Pizan era la filla de Tommaso de Pizan, mege i astrólogo. Despuix del seu naiximent, el seu pare va acceptar una invitació a la cort del rei Carlos V de França com astrólogo real, alquimista i físic. En este entorn, la jove va ser capaç de desenrollar els seus interessos intelectuals. Christine va ser exitosamente educada, i va deprendre a parlar francés, italià i llatí. Allí va descobrir els clàssics i el humanisme de la renaixença primerenca, ademés de l'archiu real de Carlos V, que albergava un vast número de manuscrits. D'esta forma, va passar la seua infància en la cort del rei Carlos V de França, de qui posteriorment va escriure la biografia.


En 1380, als seus 15 anys, es va casar en Étienne du Castel (secretari de la cort), en lo que fon un matrimoni excepcionalment feliç. Desafortunadament, el rei Carlos V va morir eixe mateix any i molts dels ingressos de Étienne varen ser reduïts pel nou rei. Tomaso, el seu pare, va fallir per una malaltia en 1387 i Étienne també va morir de forma repentina 3 anys despuix, per lo que Christine va quedar viuda a l'edat de 25 anys, a càrrec dels seus dos fills i la seua filla, la seua mare i una neboda. La chicoteta cantitat de diners heretada del seu marit va ser objecte d'una agre disputa llegal.

Trayectòria com a escritora

[editar | editar còdic]

Christine va decidir fer-se escritora professional per a mantindre a la seua família; els seus poemes, cançons i balades varen ser ben rebudes i pronte va ser capaç de mantindre a la seua família. La seua popularitat es va incrementar i pronte va ser recolzada per molts nobles medievals, inclosos els ducs de Borgoña (Berry, Brabante i Limburgo), el rei Carlos VI i la seua esposa la reina Isabela de Baviera.

Archiu:Christine de Pizan presents her Book to Margaret of Burgundy.jpg
De Pizan presenta el seu llibre a Margarita de Borgona. Ilustració de La ciutat de les dames (1405)

A la jove delfina francesa, Margarita de Borgoña, poc despuix del seu matrimoni en Luis de Valois, duc de Guiena, en 1405, de Pizan li va dedicar el Llibre de les tres virtuts (Li Livre dones trois vertus) (1407), en el que li aconsellava "lo que devia deprendre i cóm devia comportar-se". El manuscrit va poder haver segut encarregat pel pare de Margarita, Juan Sense Por. Margarita després va estar casada, en segones nupcias, en Arturo III de Bretanya, comte de Richmond, qui, en la seua madurea, va combatre en el bando de Juana d'Arc. El poema de Christine de Pizan dedicat a la "donzella de Orléans" va poder haver segut encomanat per Margarita de Borgoña abans de fallir.

Els seus poemes, molts dels quals estan extrets directament de la seua experiència personal com Seulette suy et seulette vueil estr ("Solita estic i solita vullc estar"), s'organisen en coleccions que seguixen una trama narrativa. Molt del seu treball contenia informació biogràfica detallada, alguna cosa inusual en eixa época. Els seus primers poemes i balades d'amors perduts transmetien la tristor de la seua prematura viudez i es varen fer populars de colp i repent.

Alguns dels seus treballs són:

  • Les epístoles de Otea a Héctor (L'Épistre de Othéa a Hector) (1400), una colecció de 90 contes alegóricos.


  • Llibre de la mutació de la fortuna (Livre de la mutation de fortune) (1403), un poema llarc contenint eixemples de la seua vida i atres personages famosos. En eixe mateix any va escriure El camí del llarc estudi (Li Chemin de long estude).
  • En 1404 va ser comissionada per Felipe II de Borgoña, cridat Felipe l'Atrevit, per a escriure la biografia del seu germà fallit, el rei Carlos V de França. De Pizan també va escriure un informe halagador i detallat sobre Carlos V i la seua cort en el seu llibre Els fets i bones maneres del rei Carlos V (Li Livre dones Fais et bonnes meurs du sage roy Charles V), escrit també en 1404.
  • Es creu que entre els anys 1393 i 1412, va compondre unes 300 balades i molts poemes de breu extensió.


Aporte al feminisme

[editar | editar còdic]

Despuix de 1399 va començar a escriure sobre els drets de les dònes i va fundar «La Querelle de la Rose», una agrupació femenina per a discutir l'accés de les dònes al coneiximent. Esta agrupació va permanéixer fins a el XVII.[2]

Va estar implicada en la primera polèmica lliterària francesa, va obrir un espai de reflexió sobre l'igualtat de gènero molt abans de que existira el feminisme modern. El seu defensa de l'educació femenina i la seua crítica al discurs patriarcal varen anticipar les idees que sigles despuix desenrollarien figures com Mary Wollstonecraft o Simone de Beauvoir , en lo que alguns consideren un rudimentari manifest de moviment feministe. Va escriure vàries obres en prosa defenent a les dònes front a les #calúmnia de Jean de Meung en el Roman de la Rose.

Estos treballs inclouen:

  • La Epístola al Deu d'Amors (L'Épistre au Dieu d'amours) (1399) i el seu Dit de la Rosa (Dit de la Rose) (1402), els quals critiquen la segona part del Roman de la Rose escrita per Jean de Meung, que havia provocat un considerable revol entre la intelectualidad de l'época. La Epístola al Deu de l'amor va ser escrita per a opondre's a les actituts cortesanas sobre l'amor.
  • En 1405 escriu la seua autobiografia, La visió de Christine (L'Avision de Christine) (1405), escrita com a rèplica als seus detractors. Va donar continuïtat a esta obra en el seu llibre La ciutat de les dames (Li Livre de la vaig citar dones dames) (1405), una colecció d'històries d'heroïnes del passat. Alguns autors consideren a esta obra precursora del feminisme contemporàneu.[3] Este tipo d'arguments era considerat en el seu temps escandalós:


En 1406 va publicar un tercer llibre en esta temàtica, cridat El llibre de les tres virtuts (Li Livre dones trois vertus).

Tampoc va dubtar en opinar sobre política en la Epístola a la reina Isabel (Epistre à Isabelle de Bavière), de 1405, i sobre la justícia militar en el Llibre dels fets d'armes i de cavalleria (Li Livre dones Faits d'armes et de chevalerie), de l'any 1410.

Christine va viure les hostilitats en Anglaterra i la guerra dels 100 anys en profunda commoció, per lo que en 1418 es va traslladar a viure en un convent. Va ser contemporànea de la líder militar Juana d'Arc, qui va convéncer al rei Carlos VII d'expulsar als anglesos de França. A ella va dedicar una de les seues últimes obres, Cançó en honor de Juana d'Arc (Ditie de Jehanne dArc), en 1429, a on celebra la seua aparició puix, segons de Pizan, reivindica i recompensa els esforços de totes les dònes en defensa del seu propi sexe. Despuix de completar este poema en particular, sembla que de Pizan, als 65 anys, va decidir posar fi a la seua carrera lliterària. Christine de Pizan va morir en 1430.

Reconeiximent

[editar | editar còdic]

Christine de Pizan forma part de l'instalació de l'artista feministe Judy Chicago, The Dinner Party. Esta és una història simbòlica de la dòna en la civilisació occidental que representa a 1.038 dònes de l'història; 39 d'elles estan representades per coberts i atres 999 en els noms que estan inscrits en The Heritage Floor sobre el que descansa la taula.[4] Christine de Chafen està representada en el seu plat com una forma abstracta de palometa pintada en moles de vibrants tons rojos i verts. Segons Chicago, este disseny, que sembla invadir el plat, representa les asfixiants restriccions que la Renaixença imponia a les dònes.[5]

Obres

[editar | editar còdic]
  • Cent Ballades (1399)
  • L´Epistre au Dieru d´Amours (1399)
  • Li Debat Deux Amants (1400)
  • Li Livre dones Trois Jugemens (1400)
  • Li Livre du Dit de Poissy (1400)
  • Enseignemens Moraux (1400)
  • Proverbes Moraux (1400)
  • Epitre d'Othea (1400)
  • Epistres du Debat la seua li Roman de la Rose (1401-1403)
  • Cent Ballades d´Amant et de Dona'm (1402)
  • Li Dit de la Rose (1402)
  • Oraison Nostre Dona'm (1402)
  • Livre du Chemin de Long Estude (1403)
  • Li Livre de la Mutation de Fortune (1403)
  • Dit de la Pastoure (1403)
  • Li Livre du Duc dones Vrais Amants (1404)
  • Livre dones Fais et Bonnes Meurs du Sage Roy Charles V (1404)
  • Li Livre de la Cite dones Dames (1405)
  • Li Livre dones trois vertus à l'enseignement dones dames (1405)
  • L´Avision Christine (1405)
  • Epistre à la regne Isabeau (1405)
  • Li Livre de la Prod´hommie (1405-1406)
  • Livre du Corps de Policie (1407)
  • Sept Psaumes Allegorises (1410)
  • Li Livre dones Fais d´Armes et de Chevalerie (1410)
  • La Lamentation sur els Maux de la France (1411-1412)
  • Livre de la Paix (1413)
  • L´Epitre de la Prison de Vie Humaine (1418)
  • Heures de Contemplation sur la Passion de Nostre Seigneur (1420)
  • Li Ditie de Jehanne d´Arc (1428)

Edicions actuals

[editar | editar còdic]
  • (2006) La ciutat de les dames, Edicions Siruela. ISBN ISBN 978-84-7844-489-2.
  • (2005) La rosa i el príncip: veu poètica i veu política en les epístoles, Editorial Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-2769-1.
  • (2004) A Cidade dones mulleres, Sotelo Blanco Edicions. ISBN ISBN 978-84-782-4446-1.
  • (2020) Saltze jostetak, Auxtin Zamora argitalpenak. ISBN ISBN 978-2-35682-908-5.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Deborah L. McGrady, eds. Christine de Pizan: A Casebook. New York: Routledge, 2003.
  • Altmann, Barbara K. "Christine de Pizan as Maker of the Middle Ages," en: Cahier Calin: Makers of the Middle Ages. Essays in Honor of William Calin, ed. Richard Utz and Elizabeth Emery (Kalamazoo, EL MEU: Studies in Medievalism, 2011): 30–32.
  • Bratu, Cristian, « Je, auteur de ce livre »: L’affirmation de soi chez els historiens, de l’Antiquité à la fi du Moyen Âge. Later Medieval Europe Séries (vol. 20). Leiden: Brill, 2019 (ISBN 978-90-04-39807-8).
  • Brown-Grant, Rosalind. Christine de Pizan and the Moral Defence of Women: Reading beyond Gender. Cambridge University Press, 1999.
  • Brown-Grant, Rosalind. trad. i ed. Christine de Pizan. The Book of the City of Ladies. Harmondsworth, UK: Penguin Books, 1999.
  • Campbell, Karlyn K. Three Tall Women: Radical Challenges to Criticism, Pedagogy, and Theory, The Carroll C. Arnold Distinguished Lecture National Communication Association novembre de 2001 Boston: Pearson Education Inc, 2003.
  • Cas, Angeles. Les Oblidades . Una història de dònes creadores. Editorial Planeta 2005.
  • Cerquiglini-Toulet, J. Christine de Pizan et li pouvoir du nom, en: Li Moyen Français 75 (2014): 3-17.
  • Régine Pernoud (2000). Cristina de Pizán, José J. de Olañeta, Editor. ISBN ISBN 978-84-7651-857-1.


  • Mathilde Laigle, Li livre dones trois vertus de Christine de Chafen et són milieu historique et littéraire, Paris, Honoré Champion, 1912, 375 p. collection: Bibliothèque du XV siècle.
  • Redfern, Jenny, "Christine de Chafen and The Treasure of the City of Ladies: A Medieval Rhetorician and Her Rhetoric" en Lunsford, Andrea A, ed. Reclaiming Rhetorica: Women and in the Rhetorical Tradition, University of Pittsburgh Press, 1995.
  • Reno, Christine, Liliane Dulac, eds. Li Livre de l’Advision Cristine. Études christiniennes, 4. Paris: Champion, 2000.
  • Reno, Christine, La mémoire de Christine de Pizan dans ses manuscrits, in: Li Moyen Français 75 (2014): 67-83.
  • Richards, Earl Jeffrey, ed., Reinterpreting Christine de Pizan, Athens, GA: University of Geòrgia Press, 1992.
  • Richards, Earl Jeffrey, ed. i trad. Christine de Pizan, The Book of the City of Ladies. Intro. × Natalie Zemon Davis. Rev. ed. New York: Persea, 1998.
  • S. Solentesem-link. Tractat inèdit de Christine de Chafen : l'Epistre de la prison de vie humaine. Bibliothèque de l'école dones chartes. 1924 Volume 85 Numéro 1 pp. 263-301 http://www.persee.fr/doc/bec_0373-6237_1924_num_85_1_448717
  • Sabrina Capitani (2009). La escribana de París, Maeva. ISBN 9788496748941.
  • Simone Roux (2009). Christine de Pizan. Dòna inteligent, dama de cor., Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN ISBN 978-84-370-7401-6.
  • Walters, L. J., The Queen's Manuscript (London, British Library, Harley 4431) as a Monument to Peace, in: Li Moyen Français 75 (2014): 85-117.
  • Willard, Charity C., ed, The "Livre de Paix" of Christine de Chafen: A Critical Edition, The Hague: Mouton, 1958. (ara reemplaçat per Green, et al. ed.)
  • Willard, Charity C. Christine de Pizan: Her Life and Works. New York: Persea Books, 1984.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

En francés

[editar | editar còdic]
  • (2009) Christine de Pizan, unix femme en politique (en fr), París: Fayard. ISBN 978-2-213-63642-9.
  • Susanne Solente, Christine de Chafen, extrait de L'Histoire littéraire de la France, Prenga XL, Paris, 1969.
  • M. Albistur et D. Armogathe, « Christine de Chafen et li féminisme au XVe siècle », dans Histoire du féminisme français du Moyen Âge à nos jours, Artigues-près-Bordeaux, 1977, p. 53-67.
  • M. Favier, Christine de Chafen. Muse dones cours souveraines, éd. Rencontre, Lausanne, 1967.
  • Li débat sur li Roman de la Rose (Christine de Chafen, Jean Gerson, Jean de Montreuil, Gontier et Pierre Col), Édition critique, introduction, traductions, notes parell Eric Hicks, Slatkine Reprints, Genève, 1996.
  • Sur li chemin de longue étude... Actes du colloque d'Orléans, juillet 1995, Textes réunis parell Bernard Ribémont, Paris, Honoré Champion, 1998.
  • Au champ dones escriptures. IIIe Colloque international sur Christine de Chafen, Lausanne, 18-22 juillet 1998, Études réunies et publiées parell Eric Hicks avec la collaboration de Diego Gonzalez et Philippe Simon, Paris, Honoré Champion, 2000.

En anglés

[editar | editar còdic]
  • Lula McDowell Richardson, The Forerunners of Feminism in French Literature of the Renaissance from Christine de Chafen to Marie de Gournay, Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1929.
  • Enid McLeod, The Order of the Rose : The Life and Works of Christine de Pizan, Totowa, NJ: Rowmann and Littlefield, 1976.
  • Charity Cannon Willard, Christine de Pizan : Her Life and Works, New York: Persea Books, 1984.
  • Charity Cannon Willard, Christine de Pizan as teacher, 1991.
  • Alan Farber, Christine de Pizan and Establishing Female Literary Authority, 2003.
  • Ripley Dore, Christine de Pizan : An Illuminated Voice, 2004.
  • Bonnie Birk, Christine de Pizan and Biblical Wisdom : A Feminist-Theological Point of View, Milwaukee: Marquette University Press, 2005.
  • Karen Green, Constant Mews, Healing the Body Politics : The Political Thought of Christine de Pizan, Turnout, Belgium: Brepols, 2005.
  • Walters, L. J., The Queen's Manuscript (London, British Library, Harley 4431) as a Monument to Peace, in: Li Moyen Français 75 (2014), p. 85-117.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Querelle Dones Femmes». gem.greenwood.com. Consultat el 16 de decembre de 2016.
  2. ↑ Borrelli Azara, Gabriela (2018). «2», Federico Vázquez (ed.). Llectures Feministes. Escrits des del sigle V a.c fins al present (en Espanyol), Argentina: Edicions Futurock, p. 27. ISBN 978-987-46858-1-0.
  3. ↑ Miguel Cereceda, L'orige de la dòna subjecte, Tecnos, Madrit, 1996, ISBN 8430928731
  4. ↑ «Components of the Dinner Party» (en en). www.brooklynmuseum.org. Consultat el 2023-11-28.
  5. ↑ «Christine de Chafen» (en en). www.brooklynmuseum.org. Consultat el 2023-12-04.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Christine_de_Pizan&oldid=768623»