Anar al contingut

Chipotle Mexican Grill

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chipotle Mexican Grill

Chipotle Mexican Grill (Plantilla:NYSE), també conegut simplement com Chipotle, és una franquícia de restaurants de menjar ràpit especialisada en cuina tex-mex. La seua sèu es troba en Los Àngeles (Estats Units) i conta en més de 2000 establiments en cinc països.

L'empresa va ser fundada en 1993 per Steve Ells, qui va obrir un restaurant de paraulotes i burritos prop de l'Universitat de Denver. Despuix d'obrir 16 franquícies en l'estat de Colorat, la multinacional McDonald's es va fer en el control de l'empresa al començament de la década del 2000, temps en el que varen portar a terme un ambiciós pla d'expansió. McDonald's va terminar desfent-se de la seua participació en 2006, i des de llavors Chipotle s'ha mantingut com una empresa independent.[1][2]

Dins del mercat de menjar ràpit, Chipotle definix la seua oferta com fast-casual i afirma utilisar ingredients orgànics, aixina com un tracte respectuós en el mig ambient.[1][2] Tant el seu nom comercial com el logotip són una referència al chile chipotle.

Història

[editar | editar còdic]

El primer restaurant Chipotle va ser inaugurat en 1993 en Denver (Colorat, Estats Units) per Steve Ells, un cuiner format en el Culinary Institute of America.[1] Mentres treballava en un restaurant de Sant Francisco, es va inspirar en les taquerías del seu barri per a obrir un negoci de menjar tex-mex en la seua ciutat natal. El pare de Ellis, un eixecutiu farmacèutic, li va concedir un préstam de 85 000 dólars per a comprar un local prop del campus de l'Universitat de Denver.[3]

En un primer moment, Ellis va calcular que necessitava vendre 107 burritos al dia per a que el negoci fora rendable. No obstant, les seues expectatives es varen vore àmpliament superades i en el primer més va aplegar a vendre més de 1000 burritos diaris.[1] En 1995 va obrir un segon local en els beneficis del primer, i despuix va portar a terme una modesta expansió per mig de préstams de pimes i inversors familiars. Si be tenia pensat obrir un restaurant d'alta cuina en tot lo recaptat, pronte va canviar d'opinió i va centrar esforços en el negoci de la menjar ràpit.[3]

En 1998, quan ya sumaven 16 restaurants només en Colorat, la multinacional McDonald's va adquirir una participació minoritària. Tres anys despuix es va convertir en l'accioniste de referència, lo que va permetre a Chipotle cimentar una forta expansió; en 2005 es varen aplegar a superar els 500 restaurants en Estats Units i Canadà.[1]

McDonald's va permanéixer en l'accionariat fins a 2006, quan va traure l'empresa a bossa a un preu de 22 dólars per acció. Eixe any el grup havia decidit desfer-se de totes les franquícies que controlava —Chipotle, Donatos Pizza i Boston Market— per a centrar-se en la seua pròpia marca.


Despuix de recuperar el control, Steve Ells va centrar Chipotle com una alternativa fast-casual al restant de cadenes de menjar ràpit, prometent ingredients orgànics i un «tracte ètic» en el mig ambient i els proveïdors.[1][4] En 2010 va anunciar el fichage del chef Nate Appleman com a responsable de la nova carta,[5] i en 2011 va ser elegida millor cadena de menjar tex-mex d'Estats Units per la revista Consumer Reports. Eixe mateix any va iniciar la seua expansió internacional en l'obertura dels primers locals en Londres (Regne Unit) i París (França).[1]

A mitan de la década de 2010 es va produir una crisis reputacional per varis casos d'intoxicació alimentària. En 2018, Steve Ells va dimitir com a conseller delegat i va ser reemplaçat per Brian Niccol, anterior CEO de Paraulota Bell, qui ha centrat esforços en ampliar la carta i en millorar l'atenció al client on-line.[6]

En 2018 l'empresa va traslladar la seua sèu central des de Denver fins a Newport Beach, Califòrnia.[7]

Productes

[editar | editar còdic]
En el Burrito Bowl els ingredients se servixen en un recipient, en lloc de enrollarlos en una tortilla.

El menú de Chipotle és cuina tex-mex i consta de sis productes: burritos, fajitas, burrito bowl —els ingredients del burrito servits en un recipient—, paraulotes, quesadillas i ensalades. El client té llibertat per a elegir els ingredients i el preu dependrà del contingut —pollet, carn de porc, vedella barbacoa, bistec o vegetarià— i dels complements —arròs, frijoles i salses—. Sobre les begudes, ademés de refrescs i sucs se servixen cervesa i margarites.

Alguns restaurants conten en plats temporals per a que Chipotle, en cas d'èxit, els incloga en la carta. Açò es va fer en el menú infantil, provat en 2009 en Boston,[8] o en la sopa pozole des de 2011.[9] A diferència d'atres franquícies de menjar ràpit, Chipotle no dispon de servici drive-in.


Steve Ells assegura que la carta de Chipotle és més reduïda i cara que el restant de la competència per a garantisar la calitat dels productes, si be les porcions són majors.[1][10][11] De fet, la política de l'empresa permet deixar sense suministrament a algunes franquícies si els proveïdors no complixen els seus estàndarts.[10] Tot el menjar s'elabora en l'establiment llevat els frijoles i la carn de porc, preparades en una cuina central en Chicago. Tampoc es permet als locals dispondre de congeladors, microones ni abrelatas.[12]

Per al suministrament de productes, l'empresa seguix una política anomenada «Aliments en integritat» que defén l'us d'aliments orgànics, carn animal sense antibiòtics ni hormones, el respecte als proveïdors i al mig ambient.[1][4][13] D'esta manera també vol distinguir-se del restant de cadenes de menjar ràpit. La política de tracte ètic existix des de 2001, en acabant de que Steve Ells s'informara sobre els centres de concentració d'animals (CAFO) que anteriorment li suministraven.[13][14]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Burritos que desafien a l'hamburguesa» (en espanyol). El País. Consultat el 27 de giner de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The Chipotle Empire Strikes Out» (en anglés). Food Politic. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2015. Consultat el 27 de giner de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Chipotle founder had big dreams : More Business : The Rocky Mountain News». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2008. Consultat el 8 de setembre de 2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 «McDonald's is dying in the United States. Thank Chipotle» (en anglés). Vox. Consultat el 27 de giner de 2015.
  5. ↑ «Why JBF Award Winner Nate Appleman Has Never Looked Back From Chipotle» (en anglés). Village Voice. Consultat el 27 de giner de 2015.
  6. ↑ «Chipotle confirms cause of foodborne illness at Ohio restaurant» (en en). CNBC. Consultat el 9 de setembre de 2019.
  7. ↑ «Chipotle is closing dozens of locations in the next month» (en és). Business Insider. Consultat el 8 de setembre de 2019.
  8. ↑ «Chipotle to offer free kid's meals at local restaurants» (en anglés). boston.com. Consultat el 29 de giner de 2015.
  9. ↑ «Chipotle puts soup on Chicago menus» (en anglés). Crain's Chicago Business. Consultat el 29 de giner de 2015.
  10. ↑ 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :5
  11. ↑ «Chipotle price increases revealed» (en anglés). CNBC. Consultat el 29 de giner de 2015.
  12. ↑ «Chipotle Doubles Down on Organic» (en anglés). The Motley Fool. Consultat el 29 de giner de 2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Antibiotic-Free Meat Business Is Booming, Thanks To Chipotle» (en anglés). National Public Ràdio. Consultat el 29 de giner de 2015.
  14. ↑ «Chipotle Begins Serving Naturally Raised Beef in All of Its Minnesota Restaurants» (en en-us). Redorbit. Consultat el 9 de setembre de 2019.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chipotle_Mexican_Grill&oldid=684834»