Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Drimys granadensis - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Drimys granadensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Chilillo»)
chilillo (Drimys granadensis)


El chilillo (Drimys granadensis) és una espècie de planta en flor, arbre perenne de full ample, de la família de les Winteraceae.

És nativa de les selves tropicals montanas des de Perú al sur de Mèxic, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Panamà, Colòmbia, Equador.

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Arbustos grans (3-5 m) o arbre menut de 8 fins a 18 m d'altura; fulls simples, alternes, sanceres, usualment disseminades en les ramificacions, pecioladas, angostamente 7-16 cm de llarc, 1.5-4.5 cm d'ample, marge llaugerament recurvado, ocasionalment fort pero angostamente revoluto cap a la base, làmina subcoriácea a coriácea, vert lluent i generalment lustrosa en el fes o opaca, molt glaucas en el envés, nervaduras secundàries 10 a16 per costat, peciol 8 a 25 mm de llarc, 1-2 mm de diàmetro; #inflorescència agregades en o prop dels àpiços de les ramificacions; flors blanques, umbeladas o rarament solitàries, pedúncul de 7-65 mm de llarc, 2-6 flors per inflorescència; sépals submembranosos a papiráceos, 4.5-8 mm de llarc, 5-9 mm d'ample; pétals 9 - 17 mm de llarc, 1.5 - 6 mm d'ample, obtusos o subagudos, grocs, lluents. Frut una baya subglobosa, 5-6 mm de llarc, groc-verdosa quan inmadura, negre mat en madurar.[1][2]

Distribució

[editar | editar còdic]

Des del Sur de Mèxic, Centroamérica fins a part de Sudamérica (Colòmbia, Equador, Perú i Veneçola.[3][1] En Mèxic es distribuïx en els estats de Veracruz, Guerrero, Oaxaca, Pobla i Chiapas.[2][1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie florística característica del bosc mesófilo de montanya, a on la vegetació predominant és perennifolia.[4] Es troba en l'interval altitudinal de 1100 a 3000 m. En Mèxic es localisa en el bosc mesófilo de montanya; bosc de Quercus; bosc de Pinus-Quercus i en vores de rius i en xara en cañadas.[2] Esta espècie creix i es desenrolla millor als 2000 m s. n. m., en sols francs a pesats, en cañadas molt humides i fredes, tolera els sols àcits i mal drenados.[1]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

És una espècie maderable menor, la seua fusta s'usa en construcció local i fusteria d'interiors, mobles, panels i polpa per a paper. En Costa Rica s'usa tradicionalment per a l'elaboració de carbó.[1] És una espècie que no es troba baix alguna categoria de risc d'acort a la NOM- 059 de la SEMARNAT 2010. A nivell internacional tampoc està baix alguna categoria de risc d'acort a l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN)

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Drimys granadensis va ser descrita per Carlos Linneo el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 269, en l'any 1781[1782]. (Apr 1782)[5]

Varietats acceptades

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • agí, ají, canelo d'páramo, pal de melambo.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Corder J. i D.H. Boshier. 2003. Arbres de Centroamérica un Manual per a extensionistas. Oxford Forestry Institute (OFI). Centre Agronómico, Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). P. 1079
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ric-Gray, V.; M. Palaus-Rius i L. B.Thien. 1995. Flora de Veracruz. Winteraceae. Fascículo 88. Institut d'Ecologia A.C. University of Califòrnia. Veracruz, Mèxic.
  3. ↑ http://www.especiesrestauracion-uicn.org/data_espècie.php?...Drimys%20gran... (visitada el 20 de dic de 2015)
  4. ↑ Rzedowski, J. 1996. Anàlisis preliminar de la flora vascular dels boscs mesófilos de montanya de Mèxic. Acta Botànica Mexicana 35: 25-44
  5. ↑ Drimys granadensis en Tròpics
  6. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20110605085757/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14691 (15 feb 2008)
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.
  3. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  4. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  5. Smith, A. C. 1943. The American species of Drimys. J. Arnold Arbor. 24(1): 1–33.
  6. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Winteraceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 269–270.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Drimys_granadensis&oldid=572811»