Chilenisació del coure
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La chilenisació del coure es referix a los efectos de la Llei N.° 16.425, del 25 de giner de 1966 i promulgada durant el govern d'Eduardo Frei Montalva.[1][2] La chilenisació va consistir en l'adquisició per part de l'Estat chilé d'un percentage de les accions de les grans companyies mineres estrangeres a través de lo que es va cridar contractes llei i després la nacionalisació pactada (1969), que va anar el procés —ideat i encapçalat pel ministre de Mineria, Alejandro Halescita requerida— que va culminar en la compra de la majoria de les companyies i el seu control per l'Estat de Chile.
Posteriorment, baix el govern de Salvador Dellà, el Congrés Nacional, en votació de tots els seus parlamentaris, es va aprovar la nacionalisació de la gran mineria del coure, per la Llei N.° 17.450, del 16 de juliol de 1971.[3]
Antecedents
Abans de la promulgació de Llei N.º 16.425, la gran mineria del coure era explotada i comercialisada per empreses estrangeres. Anteriorment s'havia regulat la situació tributària i de fiscalisació per la Llei N.º 11.828 (o Llei del Nou Tracte) publicada el 5 de maig de 1955. El 21 de decembre de 1964 es va anunciar a través del govern, la concreció d'un acort en les empreses estrangeres per a aumentar la producció, la refinación total del coure en el país, l'intervenció de l'Estat en la direcció de les empreses i la comercialisació internacional ademés d'incorporar a l'economia nacional a les empreses del coure. Per a això, es requeria d'una llei que formalisara dits acorts.[4]
Efectes
Els efectes de la Llei N° 16.425 varen ser:
- Es crea la Corporació del Coure, com a ent estatal encarregat de fiscalizar la producció i venda internacional. Aixina com d'actuar en representació de l'Estat en les societats mineres mixtes;
- Actualisació de la llegislació minera; i
- S'establixen les Societats Mineres Mixtes, en participació del 25% de l'Estat chilé. En este punt es varen establir convenis en:
- La Braden Copper Company (filial de la Kennecott Copper Corporation) per a formar la Societat Minera El Tinent S.A.
- En l'Anaconda Copper Company en les seues filials Andes Copper Mining Co. i la Chile Exploration Co. en participació del 25% de l'Estat i la creació de la Companyia Minera Exòtica.
- En la Cerro Corporation per a formar la Societat Minera Andina.
En 1969 s'efectuen negociacions per a aumentar la participació de l'Estat en un 51% (nacionalisació pactada).
Referències
- ↑ «Modifica la llei número 11828». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Fixa el text refòs i definitiu de la Llei N° 11828, de 5 de maig de 1955, i de la Llei N° 16425, de 25 de giner de 1966». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Reforma la Constitució política de l'Estat». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Chile serà el primer productor de coure del món» (PDF). La Nació. Consultat el 25 de maig de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chilenización del cobre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.