La chilenisació del coure es referix a los efectos de la Llei N.° 16.425, del 25 de giner de 1966 i promulgada durant el govern d'Eduardo Frei Montalva.[1][2] La chilenisació va consistir en l'adquisició per part de l'Estat chilé d'un percentage de les accions de les grans companyies mineres estrangeres a través de lo que es va cridar contractes llei i després la nacionalisació pactada (1969), que va anar el procés —ideat i encapçalat pel ministre de Mineria, Alejandro Halescita requerida— que va culminar en la compra de la majoria de les companyies i el seu control per l'Estat de Chile.

Posteriorment, baix el govern de Salvador Dellà, el Congrés Nacional, en votació de tots els seus parlamentaris, es va aprovar la nacionalisació de la gran mineria del coure, per la Llei N.° 17.450, del 16 de juliol de 1971.[3]

Antecedents

 
Eduardo Frei Montalva.

Abans de la promulgació de Llei N.º 16.425, la gran mineria del coure era explotada i comercialisada per empreses estrangeres. Anteriorment s'havia regulat la situació tributària i de fiscalisació per la Llei N.º 11.828 (o Llei del Nou Tracte) publicada el 5 de maig de 1955. El 21 de decembre de 1964 es va anunciar a través del govern, la concreció d'un acort en les empreses estrangeres per a aumentar la producció, la refinación total del coure en el país, l'intervenció de l'Estat en la direcció de les empreses i la comercialisació internacional ademés d'incorporar a l'economia nacional a les empreses del coure. Per a això, es requeria d'una llei que formalisara dits acorts.[4]

Efectes

Els efectes de la Llei N° 16.425 varen ser:

En 1969 s'efectuen negociacions per a aumentar la participació de l'Estat en un 51% (nacionalisació pactada).


Referències