Anar al contingut

Chilches (Vélez-Màlaga)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Chilches és una localitat ubicada en la comarca de l'Axarquía, en l'extrem oest del municipi de Vélez-Màlaga, província de Màlaga, Espanya.

Història

[editar | editar còdic]
Torre de Chilches

El història de Chilches té el seu orige en l'época romana, d'a on li ve el seu nom romà: Cicer, en menció a les plantacions de cigrons existents en el municipi.

En les successives invasions, Chilches va passar a ser assentament visigótico, i despuix islàmic. En esta época, el seu nom va ser arabizado a l'actual Chilches, sent una pròspera alquería musulmana.

En 1492, presa Granada, Chilches i les seues dos torres són repartides entre els nobles que varen lluitar en la batalla: entre ells, el comte Manrique de Lara i el marqués Garcí Fernández Manrique. La torre interior serà destruïda poc temps més vesprada, mentres que la torre costera es conserva fins als nostres dies.

Des de llavors, i fins a la plaga de la filoxera de el XIX que va arrasar l'economia malaguenya, Chilches es convertix en un llogaret de peixcadors.

Fins a el XIX Chilches va dependre de la vila de Macharaviaya. En l'1 de juny de 1821 se li reconeix com a ajuntament constitucional, encara que té freqüents disputes per recaptació i per jurisdiccions de terres en el veí Vélez-Màlaga, que du anys intentant créixer: durant la primera mitat de el XIX Vélez-Màlaga va conseguir, de fet, anexionarse els partits de Riera de Santillán, Iberos i Benajarafe.

El 31 d'agost de 1868 finalment Vélez-Màlaga conseguix absorbir Chilches,[1] sent l'últim alcalde de Chilches D. Gabriel Gálvez de Bustamante.

El 16 d'octubre de 1995, la majoria dels seus veïns, representats per una Comissió varen iniciar el procediment per a constituir el citat núcleu en Entitat Local Autònoma, desestimant la solicitut formulada pels veïns en Decret de la Junta d'Andalusia de data 4 d'abril de 2006.

Plaja de Chilches

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Plaja de Chilches.


Plaja extensa i estreta en alguns trams, junt a la carretera N-340. Existixen vàries urbanisacions en la zona, d'a on procedix la majoria dels usuaris de la plaja.

Originàriament i fins a finals de la década de 1980, tenia una plaja àmplia de casi un quilómetro d'arena pero es va extraure arena dels fondos en un barco-draga per a les plages de la Malagueta, els temporals del hivern varen arrastrar cap a dins l'arena de la plaja.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]