Anar al contingut

Chenopodium berlandieri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
huauzontle (Chenopodium berlandieri)


El huauzontle (Chenopodium berlandieri[1]) és una espècie del gènero Chenopodium, nativa de Norteamérica, a on és molt comuna en regions templades i distribuïda per bona part del continent.[2] Medix de 40 cm a 2 m d'alt. El seu talle és anguloso i en ralles llongitudinals vert clar o groguenc, a voltes rojós. Els fulls són ròmbic-ovalades a lanceoladas, sanceres o irregularment dentadas. Les seues flors estan agrupades en glomérulos. És comestible com a verdura.[3]

Nutricionalment, el huauzontle és considerat un aliment d'alt valor per la seua concentració de proteïnes, fibra, calcio, ferro, fòsfor i vitamines A, C, I i del complex B. A sovint se li compara favorablement en atres aliments com la quinoa i el amaranto.[4]

Característiques

[editar | editar còdic]

De ràpit creiximent, erecta, considerada com maleza, és una planta anual d'entre 10 a 105 cm d'altura. Fulls de forma variable, normalment triangulars, 1,2-12 cm (rarament de 15 cm) de llarc i 0,5-7 cm (rarament de 9 cm) d'ample.[2]

Té capacitat d'hibridar-se en l'introduïda en Europa Chenopodium album, en la qual té certa similitut, produint l'híbrit C. × variabile Aellen.[5]

Encara que àmpliament coneguda com maleza, esta espècie va ser una volta partix del Complex agropecuario Oriental de la Norteamérica prehistòrica, i completament domesticada com a cultiu pseudocereal, similar a l'espècie estretament relacionada Chenopodium quinoa (quinua).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Chenopodium berlandieri va ser descrita per Alfred Moquin-Tandon i publicat en Chenopodearum Monographica Enumeratio 23. 1840.[6]

Etimologia

Chenopodium: nom genèric que deriva de la particular forma dels fulls similars a les pates d'oca: del grec "chen" = (oca) i "pous" = (peu) o "podion" = (peu menut).

berlandieri: epítet otorgat en honor del botànic Jean Louis Berlandier (1805–1851)

Sinonímia

L'espècie inclou la subespecie Chenopodium berlandieri nuttalliae nuttalliae[7] i les següents varietats:[2]

  • Chenopodium berlandieri var. berlandieri
  • Chenopodium berlandieri var. boscianum
  • Chenopodium berlandieri var. bushianum
  • Chenopodium berlandieri var. macrocalycium
  • Chenopodium berlandieri var. sinuatum
  • Chenopodium berlandieri var. zschackii
Sinonímia
  • Agathophytum glaucum (L.) Fuss
  • Atriplex glauca (L.) Crantz
  • Blitum glaucum (L.) W.D.J.Koch
  • Botrys glauca (L.) Nieuwl.
  • Chenopodium ambiguum R.Br.
  • Chenopodium ambiguum var. majus Moq.
  • Chenopodium ambiguum var. minus Moq.
  • Chenopodium littorale Moq.
  • Chenopodium nudiflorum F.Muell. ex Murr
  • Chenopodium pallidum Moq.
  • Chenopodium wolffii Simonk.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Moquin-Tandon, Alfred (1840) Chenopodearum Monographica Enumeratio: 23. París: P.J. Loss.
  2. 2,0 2,1 2,2 Flora of North America: Chenopodium berlandieri
  3. «Selaginella pallescens». Consultat el 26 de març de 2020.
  4. «Huauzontle, delícia prehispánica». Governe de Mèxic. Consultat el 25 d'agost de 2025.
  5. Flora de Norteamérica: Chenopodium album
  6. «Chenopodium berlandieri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de febrer de 2013.
  7. Chenopodium berlandieri Moq. subsp. nuttalliae (Saff.) H. D. Wilson & Heiser [1] archivat en Wayback Machine.
  8. Chenopodium berlandieri en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons