Chelus fimbriatus
La tortuga matamata, mata-matá o caripatúa (Chelus fimbriata) és una tortuga de la família Chelidae originària de Sudamérica. És l'única espècie vivent del gènero Chelus.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]La matamata és l'espècie de major tamany de la família Chelidae. És inconfundible pel seu cap gran, triangular, aplanada i allargada. Té una closca marró o negruzco de 45 cm de llarc.[3] El plastrón és estret, angost, retallat alvance i marcadament tirat cap a arrere i en el mascle és cóncau.[4][5]
Té numeroses protuberàncies en la pell. Té dos bigots i dos filaments adicionals en el mentó. El morro és allargat i tubiforme. La mandíbula superior no és ni curva ni retallada. El coll és aplanado i prou llarc, més que la columna vertebral dins de la closca, i tenen a abdós costats eixints que li donen aspecte de serra. Cap, coll, pates i coa són de color marró grisáceo en els adults. Cada pata davantera té cinc garres en membranes natatorias. Les coes dels machos són més grosses i llargues.[4][5]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Preferix rius llents, estanys calmats, ciènages i pantàs. Viu en boscs tropicals, a l'orient de Bolívia, Equador i Colòmbia (en la regió de la Orinoquia); sur de Veneçola i Guayanas (Surinam, Guyana, Guayana Francesa); tot l'orient i este del Perú; al nort i centre de Brasil i en l'illa de Trinitat.
Comportament
[editar | editar còdic]Preferix aigües poc profundes en les quals li siga fàcil aplegar a la superfície per a respirar. No obstant, pot mantindre la respiració per molt temps,quedant-se immòvil en el fondo. Freqüentment s'arrastra pel fondo en lloc de nadar i provablement no s'expon a la llum del sol. Carnívora, s'alimenta d'invertebrats aquàtics i peixos.
És una predadora que aguaita i espera al seu assut, permaneix sumergida i immòvil, en els rars eixints de la seua pell ajudant-la a camuflar-se entre la vegetació circumdant. La tortuga obri la seua enorme boca al màxim, causant una corrent que li permet atrapar l'assut. La matamata tanca de colp la seua boca i mentres que l'aigua és expelida llentament, engol al peix sancer. L'assut requerix llavors ser d'un tamany adequat per a la matamata, ya que no pot mastegar be, per la forma de la seua boca.Per la seua forta olor, els pobladors no la perseguixen.[6]
Reproducció
[editar | editar còdic]Durant el corteig, els machos es mostren a les femelles estenent els seus membres, balancejant el cap cap a elles en la boca semiabierta, i batent les eixints laterals del cap. En un niu, la femella posa entre 12 i 28 ous de 35 mm de diàmetro, fràgils i esfèrics. Els recent naixcuts tenen #coloració rosades o roges en la cara i la closca.
Alimentació
[editar | editar còdic]Espècie carnívora, s'alimenta d'invertebrats i peixos.[4][6]
Tràfic
[editar | editar còdic]Esta espècie està categorizada a nivell global com a Preocupació Menor (LC). El seu consum és de subsistència i ocasional per algunes comunitats indígenes, ademés de ser objecte d'usos medicinals. En ser una espècie que no té categoria d'amenaça a nivell global, el comerç internacional no està regulat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades-Cites, sino per la normativa de cada país. El comerç i tràfic d'esta espècie se sustenta que és una de les tortugues més apetides a nivell internacional, com es observa en les ofertes de les rets virtuals i pàgines web.
La comercialisació global de tortugues com a mascotes està soportada per criaderos i programes de rancheo en molts països. No obstant, el trasllat illegal també es ha consolidat com una activitat lucrativa, especialment en països del Neotrópico.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ van Dijk, P.P., Iverson, J.B., Rhodin, A.G.J., Shaffer, H.B., & Bour, R.(2014).5(7)
- 329–479.doi:10.3854/crm.5.000.checklist.v7.2014.
- ↑ Plantilla:NRDB species
- ↑ Bonin, Franck; Bernard Devaux et Alain Dupré (1998) Toutes els tortues du monde, second edition. Editions Delachaux and Niestlé/WWF.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (1990).Tortuga Gazette.26(5)
- 3–5.
- ↑ 5,0 5,1 (2007).Reptils Magazine.15(12)
- 18–20.
- ↑ 6,0 6,1 (1992) Reptils & Amphibians, Sydney, Austràlia: Weldon Owen, p. 112. ISBN 0-8317-2786-1.
- ↑ . Consultat el 27 de maig de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chelus fimbriatus.
Wikispecies té un artícul sobre Chelus fimbriatus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Chelus fimbriata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.