Chelonoidis denticulata

Archiu:Yellow-footed tortoise.jpg

tortuga terrestre de pates grogues (Chelonoidis denticulata)

La tortuga terrestre de pates grogues, motelo (en el Perú), morrocoy de la selva o morrocoy amazónico (Chelonoidis denticulata) és una tortuga que viu en el bosc tropical humit. Originària de Suramérica, es troba en les selves de Colòmbia, Veneçola, Guayanas, Trinitat i Tobago, Brasil, Equador, Perú, i Bolívia.

Morfologia

La tortuga de pates grogues és molt major que la seua veïna, la tortuga de pates roges (Chelonoidis carbonaria), i és la major tortuga terrestre continental de tota Amèrica del Sur. La seua closca medix de 50 a 65 cm en els machos i entre 65 cm i 75 cm en les femelles, és de color marró obscur (mai negre) en círculs més clars o grocs. El pit és marró en quadros grocs, aplanado en les femelles i cóncau en els machos. Té múltiples taques grogues en les pates i en el cap, per això és coneguda com la tortuga de pates grogues. La pell és de color negre lluent en marques grogues en el cap i en la mandíbula inferior.

Hàbitat natural

Hi ha un cert desacort sobre quin hàbitat és el preferit de les tortugues de pates grogues. Alguns experts consideren que el seu hàbitat són les pastures i els boscs secs tropicals i subtropicales, i que l'hàbitat de la selva tropical és marginal. Uns atres sugerixen que els boscs humits són el seu hàbitat preferit. En qualsevol cas es troben en zones forestals seques, prats i sabanes, o en hàbitats més oberts. La tortuga de pates roges compartix alguns hàbitats en la tortuga de pates grogues. En els rancs que es compartixen en Surinam, la tortuga de pates roges ha eixit dels boscs per a anar a les pastures (que són el resultat de la tala i crema per a l'agricultura), mentres que la tortuga de pates grogues s'ha mantingut en el dels boscs.

Comportament

Les tortugues s'identifiquen entre sí per mig del llenguage corporal. La tortuga mascle fa moviments del cap cap a atres machos, pero les femelles no fan estos moviments del cap. Les tortugues machos també giren el cap cap a arrere i cap a avant en un ritme continu com a ritual de apareamiento. El apareamiento es produïx durant tot l'any en la tortuga de pates grogues.

Alimentació

En el seu hàbitat natural té un ampli espectre d'aliment disponible. Les herbes, fulls i frutes tropicals són la seua font principal d'aliment. Ademés mengen caragolés, cucs i insectes. En captivitat s'alimenten de taronges, pomes, melons, endívia, col rullada, dent de lleó, banana, ribwort, trébol, carlota rallada, insectes, cucs, sépia, vitamines de tortuga, flors comestibles i alfalfa. La tortuga de pates grogues en la naturalea aplega a la madurea als 8-10 anys. La fecunditat d'una femella en general depén del seu tamany, quant més grans són més els ous que poden produir. En promig, una femella pot produir uns 6-16 ous per any, encara que algunes femelles no es poden reproduir cada any. Els ous tenen un clafoll fràgil i s'allarguen esféricamente, i són d'aproximadament 3-6 cm de diàmetro. El tamany dels ous aumenta en el tamany del cos de la tortuga. Els jóvens són autosuficients des del seu naiximent. La tortuga de pates grogues pot viure uns 50-60 anys.

Reproducció

Maduren sexualment entre els 5 i 7 anys d'edat. El mascle sol ser molt territorial front als seus semblants. Durant el apareamiento seguix a la femella i la pressiona en mordeduras i colpets, fins a conseguir que accepte l'acoplament, despuix del qual la femella deposita 3-8 ous, #lo que passa fins a 7 voltes a l'any. Els ous requerixen d'un periodo d'incubació d'al voltant de 4 a 5 mesos, en una temperatura de 28 °C a 29 °C i en un alt grau d'humitat. La reproducció està sincronisada en l'inici de la temporada de pluges (de juliol a setembre), a on es va observar un aument general de l'activitat. Els machos s'identifiquen entre sí per mig d'un moviment del cap característic. Si no obté de l'atre un moviment del cap en resposta, és la primera indicació de que l'atra tortuga és una femella. L'experimentació científica i l'observació també han indicat que la coloració del cap deu ser la correcta. A continuació, farà olor la regió cloacal de la tortuga femella. La còpula en general seguix, encara que a voltes hi ha un periodo de persecució. Durant el corteig i la còpula el mascle emet sons que sonen molt semblat al d'un pollet. Els machos rivals s'enfrontaran en un intent d'anulació, pero ni els machos ni les femelles defenen un territori, són considerats nómades en els seus moviments. Els machos són més grans que les femelles, es creu que en el combat el mascle ha evolucionat més gran, perque els machos més grans tenen una millor oportunitat de guanyar un combat i de conseguir el apareamiento en una femella, per #lo que passa el seu major tamany als seus descendents. Les espècies en machos més menuts que les femelles varen evolucionar en machos més menuts perque són més mòvils i poden aparearse en un gran número de femelles, i això es va transmetre en els seus gens.

Conservació

Com en moltes atres espècies tropicals en la Amazònia la tortuga s'utilisa com a ingredient principal de diversos plats dels pobles indígenes, i és possible trobar la seua carn a la venda en mercats de ciutats amazónicas. El seu estat de conservació és vulnerable. En Perú no es recomana adquirir tortugues vives o la seua carn en els mercats, ya que han segut extretes del seu hàbitat natural, ya que no hi ha vivers per a estos animals. Aixina mateix, està prohibit el seu transport i la seua comercialisació en el país i la seua eixida a l'exterior. La tortuga de pates grogues és una espècie vulnerable. Les poblacions principals es troben en Amèrica del Sur, i estan protegides pel Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades, (CITES), en l'Apèndix II. De la mateixa manera que en moltes espècies de tortugues, moltes d'elles acaben com a aliment en els mercats locals.

Referències

• Medem, F; O.V. Castanyer i M. Lugo-Rugeles (1979) "Contribució al coneiximent sobre la reproducció i el creiximent dels 'Morrocoyes': Geochelone carbonaria i G. denticulata ; Testudines. Testidinidae"; Caldasia 12 (59): 497-511.
• Castanyer Mora, O.V. i M. Lugo-Rugeles (1981) "Estudi comparatiu del comportament de dos espècies de Morrocoy: Geochelone carbonaria i G. denticulata i aspectes comparables de la seua morfologia externa"; Cespedesia 10 (37-38): 55-122.
• Castanyer Mora, O.V. (1985) "Notes adicionals sobre la reproducció i el creiximent dels morrocoyes ( Geochelona carbonaria i G. denticulata , Testudines, Testidinidae)"; Lozanía (52): 1-5.
• Pritchard, (1979) Encyclopedia of Turtles. THF publications.
• Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group 1996. Geochelone denticulata. 2006 IUCN Ret List of Threatened Species. Downloaded on 29 July 2007.

Bibliografia

• Alderton, David. Turtles and Tortoises of the World. New York: Facts on File Publications,1988.
• Halliday, Dr. Tim, and Dr. Kraig Adler, eds. The Encyclopedia of Reptils and Amphibians. New York: Facts on File Publications, 1986.

Facen, J.W. "What's the Difference: Differentiating Geochelone denticulata and Geochelone carbonaria Tortuga Gazette 1989. [1]

• Ward, B. Sedgwick County Zoo. 2 May 2001. [2]

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Chelonoidis denticulata.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chelonoidis denticulata.