Champañés

El champañés o llengua champañesa (autoglotónimo: champaignat) és una de les llengües de oïl principalment parlada en Champaña, pero també en Illa de França (la regió de París), Valonia (en la comuna de Vresse-sur-Semois i al sur de la província de Luxemburc). És una de les llengües regionals reconegudes per França; el champañés es beneficia també del decret de protecció de les llengües regionals endógenas de la Comunitat francesa de Bèlgica.

Sociollingüística

No es dispon de senyes sobre els parlants del champañés. Els pocs que quedaven han mermat considerablement a lo llarc d'el XX. No hi ha constància de ningú que la tinga com a primera llengua ni tan sols que la parle en el seu dia a dia. Açò seria, per a molts científics, un cas de llengua extinguida.

Com totes les llengües de França diferents al francés, el champañés ha quedat prohibit des de 1700 al 2008, decret abolit en la reforma de la constitució francesa. La llengua ha passat durant molts anys discriminada, ridiculisada i en situació de diglòsia. Durant els sigles xix i xx els chiquets eren castigats per parlar champañés en l'escola.

És reconeguda com a llengua regional endógena en Bèlgica, segons un decret de l'eixecutiu de la Comunitat francesa adoptat en 1990. En França, no es beneficia de cap llegislació a nivell general i la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries està bloquejada.

Fonètica

Vocals

La sílaba tònica és sempre l'última. En l'evolució del llatí al champañés les vocals temàtiques desapareixen. Aixina, són freqüents les paraules terminades en consonante. Les i finals sense accentuar no es pronuncien.

Les vocals centrals baixes breus llatines [a] evolucionen a [ɛ], anterior semi baixa. Aixina, la Champaña, que en llatí és Campannia [kam'pannia], en champañés es diu Champaigne [ʃam'pɛɲ].

laborare [laβo'ɾa:ɾi] > laibourer [lɛbu'ʀi] (treballar)

Les vocals seguides d'ene o eme no es nasalizan, aixina la sílaba in es pronuncia [in].

Consonante

La r es pronuncia fent vibrar el gallet [ʀ].

A sovint apareixen a principi de paraula consonants palatalizades; és dir, que es pronuncien pulsant la llengua contra el paladar , com ocorre en català en lluna i ñicris . La palatalisació es marca en una i:

[tʲ] oclusiva dental sorda palatal → tyoche [tʲɔʃ] (campana)
[dʲ] oclusiva dental sonora palatal → diece [dʲɛs] (gèl)
Corresponen en l'evolució dels grups inicials llatins [cl] > [tʲ] i [gl] > [dʲ]. Aixina, clocca (campana) evoluciona a tyoche i glacies (gèl) evoluciona a dyece.

Dialectes

Marcada sobretot en el XX per la dissolució llingüística en el francés. En ser llengües tan paregudes es produïxen moltes interferències. Haute-Marne, al sur del domini llingüístic, és en molts aspectes zona més conservadora. En l'àrea de Troyes i Reims, situada en l'extrem nort, es localisen les parles més innovadores, sobretot pel que fa a la pronunciació.

Henry Bourcelot dia ya en els anys setanta d'el XX que, per lo general, els parlants ya havien perdut la major part de les traces més característiques de l'idioma. Aixina, els últims parlants ya nasalizaban les vocals, no palatalizaban les t ni les d, l'artícul ya era li i l'ou només ho usaven ocasionalment. Hui en dia, només resten algunes paraules i expressions típiques.

Lliteratura

La lliteratura champañesa es compon de teatre, poesia i còmics. S'inicia el XI en Rachi. Sense dubte, l'escritor champañés més conegut és Chrétien de Troyes (XII). En obres com El cavaller del lleó, representa el màxim exponent de lliteratura en este idioma. També cal parlar dels escritors Geoffroy Villehardouin i Jean Joinville. Destaca també El bon temps del carnestoltes de Clarmont-Ferrand, d'un autor desconegut. Després es varen ser succeint obres que no han tingut tant eco. A partir del sigle xvi no es coneix una atra obra escrita en champañés. La lliteratura champañesa nos ha deixat un llegat de villancicos i actualment no hi ha cap escritor que publique lliteratura.

No es publiquen regularment llibres en champañés. En internet només està present en recopilacions sobre la llengua escrits en francés i no s'ha iniciat cap Wikipedia. Actualment es publiquen quatre revistes en champañés:

Lou Champaignat: revista semestral que arreplega contes, poemes, receptes de cuina i artículs de temes diversos majoritàriament relacionats en el patrimoni de la Champaña, tals com a història, toponímia o botànica.
Parlure
Champagne-Ardennes
Terra Ardennes

Eixemple

Champañés	Francés	Espanyol
La bise pis lu souleil la seua dêbêchint, chaquin disa qu'il ètot lu pus fôrt, quat il ant vu in vo-yageûr qui s'radinot, amitoufléye dona s'mantiau. I el seu sant mïs d'accôrd qû c'lou qu'arriv'rot lu prumí-ï à fére al'vore s'mantiaü au vo-yageûr, eh bêh qu'çu s'rot lou lu pus fôrt.	La bise et li soleil es disputaient, chacun assurant qu'il était li plus fort, quand ils ont vu un voyageur qui s'avançait, enveloppé dans són manteau. Ils sont tombés d'accord que celui qui arriverait li premier à faire ôter són manteau au voyageur serait regardé comme li plus fort.	El vent i el sol disputaven, cada u assegurant quin era el més fort, quan varen vore un viager que alvançava envolt en el seu mant. Varen acordar que el que fora el primer en fer traure el mant al viager seria pres com el més fort.

Bibliografia

Bourcelot, Henry. «L'histoire et la géographie lingüistique à la lumière de l'Atles lingüistique de la Champagne et de Brie» dins Els dialectes romans de la France. Centre National de la recherche scientifique. París, 1973
Cerquilini, Bernard et al. Els langues de France, 2003
Paroles d'Oïl, DPLO, Mougon 1994, ISBN 2-905061-95-2

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Champañés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.