Anar al contingut

Chamaedorea tepejilote

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2010.05.02.110531 Pacaya chamaedorea tepejilote Atitlán Guatemala.jpg
Chamaedorea tepejilote (Chamaedorea tepejilote)


Chamaedorea tepejilote, també coneguda com pacaya, és una espècie de palmera pertanyent al gènero Chamaedorea que es troba en el sotobosque dels boscs del sur de Mèxic, América Central i el nort de Colòmbia.[1] És una planta comestible, principalment per la seua inflorescència en Guatemala i El Salvador.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una palmera en brots solitaris que poden aplegar a créixer fins a 7 m d'alt. Les fulls estan compostes per 6 a 25 foliolos. Les #inflorescència masculines són solitàries de 2 a 5 per nodo i 7 a 50 branques florals. Els fruts són globosos d'1 cm de llarc.[3]


Les #inflorescència masculines inmaduras de la planta són considerades un manjar en Guatemala i El Salvador posat que són comestibles. Les #inflorescència sense obrir s'assemblen molt a una mazorca de dacsa en apariència i tamany.[4] De fet, la paraula tepejilote significa «dacsa de montanya» en llengua náhuatl i va ser seleccionada per esta semblança per a integrar el nom.[1] El nom comú pacaya, que fa referència tant a la planta com a les seues flors comestibles, i l'abundància d'esta va donar el nom al Volcà de Pacaya.

La pacaya té un sabor alguna cosa amarc, encara que és menor en les varietats cultivades.[1] Es menja en ensalades (especialment en el fiambre, una ensalada que tradicionalment es menja en Guatemala tant en Dia de Tots els Sants i el Dia dels Fidels Difunts ) o cobert en ou batut i posteriorment fregit.[5] Este últim plat es diu «envolts de pacaya» i sol servir-se en salsa de tomata.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (1994).«The Pacaya Palm (Chamadorea Tepejilote; Arecaceae) and its Food Use in Guatemala».Economic Botany.48(1)doi:10.1007/bf02901383.
  2. «La pacaya es pot degustar de forma original» (en és-gt). Consultat el 2023-03-22.
  3. «Chamaedorea tepejilote» (en és). Arboretum | Universitat Francisco Marroquín. Consultat el 2023-03-22.
  4. «History of the Coconut Palm in America».Contributions from the United States National Herbarium.14(2)Consultat el 2013-08-29.
  5. Pieroni, Andrea (2005). Prance (ed.). , Routledge, p. 33-34. ISBN 0415927463.