Cerro dels locos
El Cerro dels locos, anteriorment conegut com a Cerro de les bals, és un mirador situat dins de la Dehesa de la Vila de Madrit (Espanya), des del que es pot contemplar gran part de la ciutat i de la seua serra.
Història
En 1927, els terrenys del cerro pertanyien al Colege d'Òrfens de Facenda, separats pel canalillo del Colege d'Òrfens de Ferroviaris, que li'l va permutar al Ajuntament de Madrit per una atra parcela en Moratalaz en 1998.[1] En 1882, en La gasseta agrícola del Ministeri de Foment, se li menciona com a ‘Cerro de les bals’ possiblement per la seua rodalia al camp de pràctiques de la Societat Nacional de Tir. L'espai era freqüentat per pastors, jornaleros, obrers, capataços, guardes i gent principalment del camp, i va ser utilisat per a activitats com els congressos de maquinària agrícola.[1]
En 1923, la revista Món Gràfic va nomenar per primera volta este mateix lloc com a ‘Cerro dels locos’ per la varietat de personages que entrenaven en estos terrenys, inclús es mencionava que practicaven el nudisme. Un any més vesprada, en el periòdic La Veu va aparéixer un atre artícul en el que de nou es feya referència al lloc com a ‘Cerro dels locos’ per ser freqüentat per grups d'acróbates, deportistes, lluitadors i toreros que, pel tipo d'entrenaments que practicaven, no semblaven estar en els seus cabals. Este grup de gent tan diversa es va organisar comunalmente per a tindre piscina, duches, inclús un solárium semicircular, en principi fet de terra i més vesprada de pedra, a on organisar les seues reunions i al que varen cridar Parlament.[1][2]
Durant la Guerra Civil, va anar un lloc estratègic per a la defensa de Madrit perque es podien observar algunes de les entrades a la ciutat. En el seu entorn, va haver trincheres i fins fa poc es podien trobar restants de metralla i de munició. Més tart, durant els anys del franquisme, en els que no hi havia dret de reunió, va resultar un lloc més o menys segur en el que poder tindre reunions clandestines. També es varen conservar durant algun temps, fins que varen ser sagellats, els refugis o búnkeres, en túnels que els comunicaven i que es varen usar per a viure en els pijors anys de la posguerra.[3]
Ya en els anys 80, en lo més alt del cerro es va instalar un transformador elèctric sobre una gran peana de formigó en les parets del qual es podia jugar a pilota vasca i al frontón.[4] Des de llavors, seguix sent usat per pelotaris pero, en lloc del transformador, hi ha antenes de telefonia. En esta gran torreta es troba una placa commemorativa dels més de cent anys d'existència d'este lloc d'entrenament.[5]
Una de les persones habituals del ‘Cerro dels locos’ és Ángel Vázquez Sarti, conegut també com Ángelo, El Titareter o El Rubio, per les seues activitats artístiques, veïnals o jardineres. Cuida del cerro, de les plantes i de la neteja de l'entorn de forma voluntària des de fa décades, primer perque li servia per als seus entrenaments i després per al seu espectàcul de títaros.[6][7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «L'història secreta del Cerro de les bals i els locos en la Dehesa de la Vila» (en és). elDiario. és. Consultat el 2024-03-26.
- ↑ «El Cerro dels Locos» (en és). Turisme Madrit. Consultat el 2024-03-23.
- ↑ «Gents del Cerro. Nova exposició fotogràfica en el CIEA» (en és). Diari de Madrit. Consultat el 2024-03-26.
- ↑ «Pelotaris en el Cerro dels Locos» (en és). La pilota vasca en Madrit. Consultat el 2024-03-26.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-03-24 (en és).
- ↑ «Angelo, el titareter del Cerro dels Locos i el seu Quixot justicier» (en és). tetuan30dias. és. Consultat el 2024-03-24.
- ↑ «El galimaties catastral que va posar en perill d'incendis la Dehesa de la Vila» (en és). elDiario. és. Consultat el 2024-03-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro de los locos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.