Anar al contingut

Cerbera manghas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cerbera manghas InflorescencesFlower BotGardBln0906a.jpg
mànega brava (Cerbera manghas)


La mànega brava o mànega venenosa[1] (Cerbera manghas) és una espècie de menut arbre pertanyent a la família de les apocináceas.

Archiu:Cerbera manghas - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-175.jpg
Ilustració
Archiu:Cerbera manghas fruit.jpg
Frut

Descripció

[editar | editar còdic]

És un menut arbre de full perenne que alcança els 12 m d'altura. Les fulls són obscures i lluentes de color vert, alternes i ovalades. Les flors són fragants, de color blanc, tubulars i lobuladas de 3 a 5 cm de diàmetro. Tenen 5 estams i l'ovari se situa per damunt dels demés parts de la flor. Les frutes tenen forma d'ou, de 5 a 10 cm de llarc, i es tornen de color roig lluent en la madurea.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originària de Java, Filipines, Samoa, es distribuïx des de la Illes Seychelles en el Oceà Índic cap a l'est fins a la Polinèsia Francesa. Ocupa hàbitats costers i s'associa a sovint en els boscs de manglarés.

Este arbre ha segut introduït a Hawái i atres llocs tropicalés com planta ornamental.

Propietats

[editar | editar còdic]

Els fulls i els fruts contenen la substància anomenada cerberin, que és extremadament tòxica si s'ingerix. Els indígenes, en temps passats, usaven la llacor de l'arbre com un verí per a la caça d'animals.

Indicacions: Efecte laxante. Usat en catarros comunes i en aplicació tòpica per a llagues.[2]

Atres usos: Usat com a verí per a peixos.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cerbera manghas va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 208–209. 1753.[3]

Etimologia

Cerbera: nom genèric que prové de Cerbero, el gos del infern de la mitologia grega, degut a que les seues llavors contenen un verí mortal, lo que indica la toxicitat de les llavors.

Sinonímia
  • Odollamia manghas (L.) Raf. Sylva Telluriana 162. 1838.
  • Tanghinia manghas (L.) G.Dò, Gen. Hist. 4: 98. 1837.
  • Cerbera forsteri Seem., Fl. Vit. 157. 1866.
  • Cerbera lactaria Ham.-Buch. ex D.Dietr., Syn. Pl. 1. 1805, nom. illeg.
  • Cerbera lactaria Buch.-Ham. ex Spreng., Syst. Veg. (ed. 16) [Sprengel] 1: 642. 1824, nom. illeg.
  • Cerbera linnaei Montr., Mem. Acad. Lió, 10. 233. 1860.
  • Cerbera odollam var. mugfordii Bailey, Queensland Agricultural Journal 3(4) 1898.
  • Cerbera tanghin Hook., Bot. Mag. 57: t. 2968. 1830.
  • Cerbera venenifera (Poir.) Steud., Nomencl. Bot. [Steudel], ed. 2. 1: 332. 1840.
  • Elcana seminuda Blanco, Fl. Filip., ed. 2 [F.M. Blanco] 584. 1845.
  • Tabernaemontana obtusifolia Poir., Encycl. (Lamarck) Suppl. 5. 275. 1817.
  • Tanghinia venenifera Poir., Encycl. (Lamarck) Suppl. 5. 283. 1817.
  • Odollamia moluca Raf.
  • Tanghinia veneneflua G.Don[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. «Cerbera manghas». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 30 de novembre de 2009.
  3. «Cerbera manghas». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de maig de 2013.
  4. Cerbera manghas en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]