Anar al contingut

Centre històric de Quebec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centre històric de Quebec

El Vell Quebec és un barri tradicional de Quebec ubicat a l'est de la tossal de Quebec, i comprén l'interior de les fortificacions de la ciutat. Est és un dels llocs més visitats de la regió. Està conformat per dos zones: la Ciutat Alta i la Ciutat Baixa. Va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1985.[1]

Administrativamente, és part del districte de la Vaig citar i es troba en el barri denominat Vieux-Québec—Cap-Blanc—colline Parlementaire en el municipi de la ciutat de Quebec.

A voltes se li crida Barri llatí, pero més be eixe nom s'aplica a les afores del Seminari de Quebec, lloc original de l'Universitat de Laval.

Seminari de Quebec.

Història

El barri del Vell Quebec (Ciutat Alta) s'unix a la (Ciutat Baixa), formant la part més antiga de Quebec. Elegida en 1620 per Champlain per a instalar el Fort de Sant Luis, va tindre des de l'inici de la colónia i un paper administratiu i militar: les altures estratègiques del Cap Diamant han determinat la seua vocació. Mentres que la Ciutat Baixa es va omplir de comerciants i d'artesans, la Ciutat Alta estava habitada per militars, funcionaris i membres del clero.

A principis del XVIII va escomençar la subdivisió de grans extensions de terra concedides a les comunitats religioses per a atendre al creiximent de la població. En la Ciutat Alta es va instalar una certa activitat comercial. La seua funció defensiva també va exigir la construcció d'un recint fortificado: grans obres que varen perdurar a lo llarc de varis anys. Començades a fins del XVII, baix el Règim francés, varen continuar fins a 1832, quan els britànics varen terminar la construcció de la Ciutadella.

La gran presència militar en este àmbit sempre ha llimitat la seua expansió. Ademés, al final del XIX es varen voler demolir les fortificacions, considerant-les innecessàries i inclús com un obstàcul per al desenroll urbà. El Governador Dufferin va conseguir conservar el caràcter de la ciutat, encara que adaptant l'espai a les necessitats d'una ciutat moderna.

Despuix de haver sofrit una certa degradació durant la década de 1950, la zona ha experimentat des de la década de 1970 un nou impuls.

Muralles, ciutadella, cases d'atres sigles, places i llocs històrics, és el ric patrimoni del caixco antic de la ciutat Alta de Quebec. El llegat de les generacions anteriors i la bellea del lloc ho convertixen en un lloc únic. És part del districte històric i els tesors que guarda li han valgut el reconeiximent de l'Unesco, en 1985.[1]

La majoria dels edificis del districte daten del XIX. La construcció d'alguns d'ells inclús es remonten al XVII i al XVIII. La zona té varis carrers comercials, incloent els carrers Sant Joan, Santa Ana i De Buade. L'administració pública i les institucions seguixen ocupant un lloc important en el cor de la ciutat. Els següents edificis ho demostren: l'Ajuntament, el Seminari de Quebec, el convent de les Ursulinas, el monasteri dels Agustinos, el hospital de la Casa de Deu. Com la Ciutat Vella és un dels destins turístics més solicitats, també hi ha varis llocs d'estage, com el famós Château Frontenac.

Molts parcs ben dissenyats adornen la zona. Entre ells, el parc de l'Esplanada, de l'Artilleria, dels Governadors, el parc Montmorency i els jardins del Hotel de la Ciutat. Els excursionistes poden caminar i gojar de la Plau De Youville i el Terrat Dufferin, que oferix una magnífica vista sobre el riu Sant Lorenzo.

Castell de Frontenac.

Atraccions

Llocs i monuments

La font de Tourny.

Places i calles

Edificis religiosos

Museus, sales teatres i llocs d'exposicions

Centres d'ensenyança

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Historic District of Old Québec». UNESCO Culture Sector. Consultat el 19 de giner de 2013.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centre_històric_de_Quebec&oldid=1453442»