Centre històric de Bruixes
El centre històric de Bruixes (Brugge en neerlandés, Bruges en francés) s'articula al voltant de la principal plaça de la ciutat, la Grote Markt o Plaça Major. En esta zona central de la ciutat se situen els edificis històrics més importants rodejats de canals.
Este centre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 2000.[1] Encara que en gran part ha segut reconstruït, dit centre urbà és un dels més grans atractius europeus, ya que manté intactes les estructures arquitectòniques medievals.
Els monuments històrics més importants són de dos tipos: civils i religiosos.
Monuments civils
[editar | editar còdic]Plaça major, campanar i mercat cobert
- Artícul principal → Campanar de Bruixes.
Situats en la plaça major (Grote Markt en neerlandés) es troben les estàtues de Jan Breydel i Pieter De Koninck, héroes locals participants de la famosa Batalla de les espuelas d'or de 1302.
En esta plaça es troben el campanar (Belfort en neerlandés) i el Mercat Cobert (Troben en neerlandés). Eixes obres, tal i com les veem actualment, es varen ser eixecutant en diferents fases de construcció: primer solament hi havia un mercat cobert. En 1240 es va construir per primera volta un campanar en agulla de fusta, que va ser destruït per un incendi en 1280. Entre 1483 i 1487 es va edificar l'estructura quadrada de la torre i despuix de numerosos incendis i restauracions durant els sigles següents, el campanar té hui en dia una altura de 83 metros. Sobre la funció d'estes obres, en el mercat cobert principalment es va vendre llana i pany, mentres que el campanar va complir la funció de centre administratiu i també de vigía per a protegir la ciutat contra la catàstrofe dels incendis, fent sonar la campana en senyal d'alarma davant el mínim indici de fòc.
Plaça Burg i ajuntament
- Artícul principal → Ajuntament de Bruixes.
La plaça Burg (Burg en neerlandés) és una fortalea històrica de Bruixes. Esta fortalea amurallada va tindre una superfície de fins a 1 hectàrea en vàries portes d'entrada. El comte Arnulf I (889-965) va fer d'este lloc un centre poderós que té una funció civil. Tant l'iglésia dedicada a La nostra Senyora i a Sant Donaciano, com el capítul de canonges que estaven integrats en la fortalea, varen eixercitar la funció religiosa dins del recint. La plaça Burg està rodejada per diferents edificis històrics com l'Ajuntament i la Basílica de la Santa Sanc i hui en dia és una atracció turística important de Bruixes.
L'Ajuntament de Bruixes (Stadhuis van Brugge en neerlandés) es troba en la plaça Burg. Va ser construït en l'estil gòtic-florido de 1376 fins a 1421 i és un dels ajuntaments més antics de Bèlgica. Esta casa civil té dos sales molt conegudes: la Sala Gòtica i la Sala Històrica. En la Sala Gòtica hi ha numerosos murals històrics i una volta colgante de fusta impressionant. En la Sala Històrica estan exposts documents i pintures relacionades en la rica història de Bruixes. La grandea de l'Ajuntament és una mostra de l'expansió econòmica de Bruixes durant el XIV.
Portes de la ciutat
Les portes de Bruixes (Brugse stadspoorten en neerlandés) varen ser construïdes en tres fases:
Quan la plaça Burg va ser fortificada durant la primera mitat de el IX, es varen fer les quatre primeres portes: la porta Occidental (Westpoort en neerlandés), la porta Oriental (Oostpoort en neerlandés), la porta Septentrional (Noordpoort en neerlandés) i la porta Meridional (Zuidpoort en neerlandés). Durant la segona fase en els anys 1127-1128 es varen edificar les roglades de Bruixes, que consistien en sèt portes com la porta Flamenca (Vlamingpoort en neerlandés). La tercera i última fase va seguir en l'any 1297, quan es varen construir atres sèt portes de les que hui només sobren quatre: la porta de l'Asno (Ezelpoort en neerlandés), la porta de Gante (Gentpoort en neerlandés), la porta de la Santa Creu (Kruispoort en neerlandés) i la porta Mariscal (Smedenpoort en neerlandés).
Cases de Caritat
Les Cases de Caritat (Godshuizen en neerlandés) es troben en tots els llocs en el centre antic de Bruixes. Es caracterisen per ser cases menudes, blanquejades en calç i agrupades al voltant d'un pati. Varen ser construïdes per gremis i burguesos rics durant el XIV per a hostajar als seus membres vells o malalts, principalment per motius caritatius, pero ademés en l'objectiu de salvar les seues ànimes. Cada conjunt de cases tenia la seua pròpia capella per a que els habitants pogueren agrair al bienhechor, assistint a resar cada dia. En la construcció d'eixes cases les famílies riques volien ademés guanyar prestigi, posant el seu nom en la frontera de les cases.
Monuments religiosos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Beguinaje de Bruixes.
El beguinaje de la Vinya (Begijnhof Tingues Wijngaerde en neerlandés) està situat en el sur de Bruixes. Originalment va ser un convent per a beguinas, que eren dònes que vivien juntes per a dur una vida religiosa sense fer la professió. El beguinaje està compost d'una iglésia d'estil gòtic i unes trenta cases blanquejades en calç construïdes al voltant d'un jardí. Hui en dia ya no viuen beguinas en el beguinaje, pero des de fa 1927 residix una comunitat conventual de benedictinas. Des de llavors el beguinaje va ser transformat en el monasteri De Wijngaard (Monasterium De Wijngaard en neerlandés), un convent per a monges benedictinas parroquials.
Iglésia de La nostra Senyora
- Artícul principal → Iglésia de La nostra Senyora de Bruixes.
En la seua altura de 122,3 metros, l'iglésia de La nostra Senyora (Onze-Lieve-Vrouwekerk en neerlandés) és el segon edifici de rajola més alta del món. Va ser construïda en estil gòtic en el XIII. L'iglésia de La nostra Senyora està caracterisada per les seues dos torres escales. A pesar de la desaparició de molts dels seus tesors, esta iglésia seguix sent rica en objectes d'art: l'obra molt famosa de Miguel Ángel Madonna de Bruixes (La Verge en el Chiquet) es troba ací, aixina com també el tríptic davant de l'altar major de l'iglésia que representa “El Mont Calvari” (“De Calvarieberg” en neerlandés) en la mort de Jesucristo en la creu, del pintor de la cort de Margarita d'Àustria, Bernard van Orley. Ademés, damunt dels bancs del cor es troben trenta escuts del Orde del Toisón d'Or, dels quals el primer de l'esquerra és el de Carlos el Temerari.
L'iglésia de La nostra Senyora és sobretot famosa pels mausoleus pintats de María de Borgoña i del seu pare Carlos el Temerari. María de Borgoña va morir en l'any 1482 en Bruixes, pero el seu pare va morir fòra, i va anar el seu net Carlos V qui va transportar els restants mortals del besyayo des de França fins a Bruixes. Els seus mausoleus varen ser dissenyats en l'estil gòtic. Abdós monarques estan representats segons la costum medieval: tombats, en les mans juntes i els ulls oberts. Als seus peus es troben un lleó i un gos com a símbols de la força masculina i de la fidelitat femenina.
Catedral de Sant Salvador
- Artícul principal → Catedral de Bruixes.
La Catedral de Sant Salvador (Sint-Salvatorskathedraal en neerlandés) està situada en el suroest de la ciutat, és la sèu del bisbe de Bruixes i l'iglésia més important de la ciutat. Es va construir en el IX com una chicoteta capella d'estil romànic, quan la sèu del Bisbe de Bruixes i l'edifici religiós més important de la ciutat era la catedral de Sant Donaciano, situada front a l'Ajuntament. L'actual catedral de Sant Salvador ha sofrit quatre incendis en la seua història, i va anar despuix del tercer (1358) que es va aumentar la seua extensió en una ala de cor i cinc capelles radials.
A finals de el XVIII els ciutadans francesos de Bruixes varen aüixar al bisbe i varen destruir la catedral de Sant Donato. En 1834, despuix de l'Independència de Bèlgica, de nou es va instalar un bisbe en Bruixes i en este temps la chicoteta iglésia de Sant Salvador va rebre el títul de catedral. Despuix se li va construir una torre més impressionant d'estil neorománico. La catedral ha experimentat en la seua història l'influència de molts estils diferents: l'estil romànic, l'estil gòtic de la Escalda (Scheldegotiek en neerlandés), l'estil gòtic-florido i l'estil neogótico. La catedral de Sant Salvador alberga numeroses obres d'art de la destruïda catedral de Sant Donato, com uns tapissos de Brusseles i un retrat del comte assessinat Carlos el Bo (Karel de Goede en neerlandés).
Basílica de la Santa Sanc
- Artícul principal → Basílica de la Santa Sanc de Bruixes.
La Basílica de la Santa Sanc (Plantilla:Lang-nl, en francés: Basilique du Saint-Sang) és una basílica menor de cult catòlic. Construïda originalment en el XII com capella de la residència del comte de Flandes, l'iglésia alberga una venerada relíquia de la sanc de Crist, supostament arreplegada per José de Arimatea i duta de Terra Santa per Teodorico d'Alsàcia, comte de Flandes. Construïda entre 1134 i 1157, va ser consagrada com a basílica menor en 1923.
La basílica, de el XII, està situada en la plaça del burc, i consistix en una capella inferior i una atra superior. La capella inferior, dedicada a Sant Basilio el Gran, és una obscura estructura romànica que es manté pràcticament en estat original. La relíquia es troba en la capella superior, reconstruïda en estil gòtic durant el XVI, i renovada numeroses voltes durant el XIX en estil neogótico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Historic Centre of Brugge». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centre històric de Bruixes.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro histórico de Brujas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.