Centre Financer Confinanzas
El Centre Financer Confinanzas, també conegut com la Torre de David, és un rascacels sense terminar ubicat en Caracas, Veneçuela. La construcció va escomençar en 1990, pero es va detindre en 1994 per la crisis bancària d'eixe any.
Al moment del seu abandó, el Centre Financer Confinanzas era l'octau rascacels més alt d'Amèrica Llatina.[1] Té 45 pisos i 171,30 m d'altura en una superfície de construcció de 121.741,00 m².[2] Per a juliol de 2014 es trobava en estat complet d'abandó i el seu interior va estar invadit per famílies en condicions precàries.[3][1] Les últimes famílies que ho varen habitar varen ser traslladades a vivendes noves el dia 28 de maig de 2015.[4] En 2018, es va reportar que la torre va sofrir danys durant el terremot en Veneçuela el 21 d'agost, a on des de l'oest cap a l'est, vista darrere de la Torre Mercantil, semblara inclinar-se els últims 5 pisos de l'estructura,[5] encara que el director nacional de PC Civil va expondre que l'edifici no conta “en una càrrega estructural de rellevància”, lo que la fa més llaugera i “susceptible” al moviment, per lo que no té risc de caiguda i que és normal que, en dau case de sismes forts, es moga una miqueta.[6]
Història
En 1990, el banquer i empresari Jorge David Brillembourg Ortega, president del Grup Financer Confinanzas, va decidir construir este complex en ple centre de Caracas. Es convertiria en un dels complexos més sobreixents de la capital veneçolana i la seua Torre A seria la tercera edificació més alta del país (190 m), solament superada per les Torres de Parc Central (225 m), ubicades també en Caracas. Brillembourg amasó una fortuna considerable gràcies al boom del mercat de bosses en Caracas en la década dels anys 1980. Junt a atres banquers, va invertir considerable part de la seua capital en este proyecte urbà, que supondria la transformació d'esta zona de la capital en un Wall Street veneçolà.
Brillembourg va ser conegut llavors com «el Rei David» de les finances veneçolanes i més tarde la seua obra es coneixeria com la «Torre de David», en referència al banquer. Pero est va fallir en 1993 i en 1994, el Grup Confinanzas és gerenciado més vesprada per un dels seus fills, qui no va poder en la crisis bancària de 1994, lo que va fer que l'organisació financera quebrara. Eixe mateix any, el proyecte va ser paralisat i les seues obres varen quedar inconclusas.
Construcció i la crisis bancària
La seua construcció va escomençar en 1990 impulsada per Jorge David Brillembourg per a albergar la sèu del Banc Metropolità i el Grup Financer Confinanzas. Les firmes Enrique Gómez Arquitectes Associats i Brewer Ingeniers S. C. eixecutaven la construcció del centre financer Confinanzas junt en Jorge Landi, un dels arquitectes involucrats en l'obra. No obstant, l'obra es va paralisar despuix de l'intervenció del banc per part de l'Estat despuix de la crisis bancària de 1994. El conjunt financer va ser cedit a l'organisació estatal FOGADE i actualment està titulat a nom de CORPOLAGO, C. A., empresa relacionada del Banc Metropolità.
El complex està format per 6 edificacions: Atri Comercial (grup de pressió i sales de reunions), la Torre A de 171,30 metros d'altura que inclou un heliport, Torre B (apartotel), Edifici K i l'edifici d'estacionament de tipo hummy (rampa) en catorze nivells. En la seua planificació es prevea un desenroll urbà compost per una torre rascacels de 171,30 m, oficines, apartotel i comerços; pero posteriorment el proyecte va ser transformat per a albergar un hotel, comerços i la sèu de Confinanzas, en una superfície de 12 hectàrees.
El Centre Financer Confinanzas va ser conclós en un 70%, a excepció de la Torre A, que va conseguir concloure's abans de l'intervenció del Banc Metropolità.[1]
Residència per ocupants illegals
En 2001, FOGADE va presentar la subasta de la Torre a partir de 60 millons de dólars, pero no va cridar l'atenció de privats ni tampoc de varis ents de l'Estat.[7] La torre abandonada va escomençar a ser saquejada; li varen arrebatar bona part dels vidres per a obtindre el marc metàlic d'alumini que podia ser venut i reciclat.cita requerida Els veïns de la zona varen escomençar a sofrir els problemes que generava l'oblidada construcció.cita requerida
L'enorme escassea de vivendes en Veneçuela i les polítiques d'expropiació d'edificis en tota Caracas varen dur a l'ocupació de l'estructura per invasores illegals en octubre de 2007.[1] Durant els anys que du invadida l'estructura, els residents es varen organisar, podent obtindre alguns servicis bàsics, com l'aigua que aplegava fins al pis 22.[8] Davant l'absència d'ascensors, per a aplegar als primers 10 pisos s'utilisaven motocicletes, pero devien usar les escals per als nivelles restants.[1] Entre els locals que existien dins de l'estructura, existien locals ocupats per cellers, barberies, dentistes i guarderies.[9] Alguns residents inclús estacionaven els seus automòvils en l'interior de l'edifici. Per a juny de 2014, unes 1.156 famílies vivien en el lloc. Este edifici va ser l'estructura ocupada per famílies illegals (o sense sostre) més alta del món.
Desocupació
El 21 de juliol de 2014, el govern veneçolà va escomençar la denominada Operació Zamora,[10][11][12] que va consistir en el trasllat consensuat de les famílies ocupants, en autobusos facilitats per la Companyia Metro de Caracas, a Ciutat Zamora, en Cúa, estat Miranda, com a part de la Gran Missió Vivenda Veneçuela.[13][14]
En el més d'abril de 2015, va ser completat el trasllat del 72% de les famílies que habitaven en la torre, quedant llavors 300 famílies i sent clausurats els pisos superiors al 15.[15] Finalment, l'Operació Zamora va concloure el 27 de maig del 2015, lo que va ser anunciat pel periodiste Ernesto Villegas, fins a llavors cap de Govern del Districte Capital i encarregat de coordinar dita operació, fins a la seua conclusió.[16]
Plans
El diari Tal Com el dia 8 de juliol de 2014, va afirmar que els bancs chinencs estarien interessats en la compra de la Torre i la seua renovació per al seu us original.[17] El 23 de juliol de 2014, el president veneçolà Nicolás Madur va anunciar que el govern encara no havia decidit qué fer en l'estructura, pero estava considerant a lo manco tres opcions com el derrocament, la conversió en un centre financer i la construcció d'apartaments i que s'iniciaria un debat al respecte.[18][19]
El 20 d'abril de 2015, el cap de Govern de Districte Capital, Ernesto Villegas, va indicar que en eixa infraestructura s'instalaran efectius de la Guàrdia Nacional Bolivariana, del cos de Bombers del Districte Capital i funcionaris de la Direcció de Protecció Civil per a atendre a la ciutadania.[15] El dia 28 de maig de 2015, el president Nicolás Madur, en concloure el trasllat dels últims habitants de la Torre Confinanzas, va anunciar que els espais també serien acondicionats per a l'instalació d'un centre cultural.[4]
En la cultura popular
- "Torre de David", tercer episodi de la tercera temporada de la série de televisió nortamericana Homeland, es va ambientar en la Torre (pero va ser filmada en Puerto Rico). L'episodi va eixir a l'aire en Estats Units per mig de Showtime el 13 d'octubre de 2013.[20]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Linares, Albinson (febrer de 2011). «Les ruïnes vives de la Torre de David; per Albinson Linares». Prodavinci.
- ↑ «Guia d'edificacions contemporànees en Veneçuela: Caracas, partix 2 (1990)». Consultat el 2021-02-05.
- ↑ Grant, Will (19 de decembre de 2010). «Venezuelan squatters bank on the future in office tower» (en anglés). BBC News. Consultat el 19 de decembre de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 «Torre de David serà un centre cultural», Grup Últimes Notícies, 28 de maig de 2015. Consultat el 30 de maig de 2015.
- ↑ «Últims pisos de la 'Torre de David' en Caracas queden inclinats despuix del fort sisme | Video» (en es). CNN. Consultat el 2021-02-05.
- ↑ Kancev | vickyfermin, María Victoria Fermín (2018-08-22). «Torre de David no presenta "fins als moments" risc de caiguda» (en es). Efecte Cocuyo. Consultat el 2024-06-24.
- ↑ «Subasta d'Immobles de FOGADE» (24 de novembre de 2006). Archivat des de l'original, el 20 de giner de 2012. Consultat el 25 de juliol de 2014.
- ↑ Pixeu, Derek. «Inside Caracas' Tower of David, the World's Tallest Slum» (en anglés). Vice. Archivat des de l'original, el 19 de febrer de 2014. Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ Molina, Thabata. «Va escomençar el fi de la Torre de David», L'Universal, 23 de juliol de 2014.
- ↑ «Alvança desplegament de l'Operació Zamora en la Torre Confinanzas». Consultat el 31 de juliol de 2014.
- ↑ «Quarta fase de l'Operació Zamora: Clausurat els pisos 24 i 23 de la Torre de David». Archivat des de l'original, el 9 d'agost de 2014. Consultat el 31 de juliol de 2014.
- ↑ «Ernesto Villegas: Operació Zamora ha traslladat 50% de famílies que habitaven en la Torre Confinanzas». Consultat el 19 de setembre de 2014.
- ↑ «L'alegria va inundar als adjudicats de la Torre Confinanzas en Ciutat Zamora». Consultat el 24 de juliol de 2014.
- ↑ «EN FOTOS: Aixina varen rebre les seues vivendes les famílies que desocuparon la Torre de David este dimarts». Consultat el 31 de juliol de 2014.
- ↑ 15,0 15,1 «Preveuen usar temporalment Torre Confinanzas com a centre d'atenció d'emergència de la Gran Caracas». Consultat el 20 d'abril de 2015.
- ↑ «Ya varen ser reubicades totes les famílies que permaneixien en Torre Confinanzas». aporrea. org (28 de maig de 2015). Consultat el 28 de maig de 2015.
- ↑ «TalCualDigital. com: The Tower of David». talcualdigital. com (8 de juliol de 2014). Archivat des de l'original, el 23 de juliol de 2014. Consultat el 24 de juliol de 2014.
- ↑ «Veneçuela's world-famous 'vertical slum' may be demolished» (en anglés). Reuters (23 de juliol de 2014). Archivat des de l'original, el 24 de juliol de 2014. Consultat el 24 de juliol de 2014.
- ↑ «Madur senyala que hi ha "tres opcions" per a la Torre de David». Notícies Veneçuela (23 de juliol de 2014). Consultat el 19 de setembre de 2014.
- ↑ "Homeland" Tower of David (TV Episode 2013) - IMDb (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro Financiero Confinanzas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.