Central tèrmica del Port de Barcelona
La central tèrmica del Port de Barcelona és una instalació termoelèctrica de cicle combinat situada en el Moll de l'Energia del Port de Barcelona, en la ciutat de Barcelona, en Catalunya (Espanya). Consta de 2 grups tèrmics de 425 MW, que utilisen el gas natural com a combustible, i que sumen una potència elèctrica de 850 MW. És propietat de l'empresa multinacional Naturgy.[1]
Història
[editar | editar còdic]El proyecte per a la construcció d'un cicle combinat en el port barcelonés va ser planificat per Gas Natural quan encara no havia acomés l'absorció de l'elèctrica Unión Fenosa. La planta formava part del proyecte estratègic de construcció de tres instalacions similars que també incloïa les de Campanillas (Màlaga) i Lantarón (Àlaba),[2] proyecte este últim que ha contat en una important repulsa popular i que es troba pendent d'aprovació.[3] Els terrenys elegits es trobaven en la nova ampliació del sector 8 del port, en el Moll de l'Energia, abans conegut com "Moll d'Inflamables".[4] Les primeres autorisacions ambientals li varen ser otorgades a Gas Natural a finals de 2007,[4][5] i en abril de 2008 va rebre l'autorisació del Ministeri d'Indústria i Energia per a la construcció de l'instalació.[6]
Eixe mateix més varen començar les obres, en una inversió prevista de 500 millons €.[7] Les mateixes li varen ser adjudicades, segons la modalitat clau en mà a General Electric, que s'encarregaria de l'instalació, posada en marcha, operació i manteniment de l'instalació.[1] l'obra civil va ser portada a terme per Dur Felguera.[8]
La primera unitat va ser conectada a la ret en fase de proves en abril de 2010, i la segona ho va fer en setembre del mateix any. El seu funcionament ple va començar en febrer de 2011, començant la seua operació comercial.[9] El gas natural que servix de combustible procedix de la planta d'Enagás que es troba contigua a la central.
Característiques
[editar | editar còdic]La central conta en dos unitats de cicle combinat, en una potència de 425 MW cada una. Cada una d'estes unitats té una configuració monoeje, un sol eix llongitudinal en el que s'acoplen la turbina de gas, la turbina de vapor i l'alternador, que es complementa en una caldera de recuperació.
La refrigeració es porta a terme per mig del sistema de circuit tancat en torres de refrigeració; l'aigua es pren de les instalacions aledaño d'Enagás i posteriorment s'aboca a una temperatura similar a la de la seua pren.[1]
L'evacuació de l'energia elèctrica produïda es porta a terme a través d'una llínea subterrànea de 220 kV, que conecta la subestació de la central en la subestació de la Zona Franca, gestionades per Ret Elèctrica d'Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Diari del Port «La central de cicle combinat de Gas Natural Fenosa en el Port de Barcelona ya funciona [1] archivat en Wayback Machine.» Consultat el 10 de maig de 2012
- ↑ Gas Natural Fenosa «Les centrals de cicle combinat a gas natural, clima i mig ambient
- Archivat el 23 de octubre de 2015 archivat en Wayback Machine.», p. 5. Consultat el 10 de maig de 2012
- ↑ El Correu «L'alcalde de Lantarón agredix al de Bergüenda despuix de discutir per la planta de cicle combinat» Consultat el 10 de maig de 2012
- ↑ 4,0 4,1 L'Economiste «Gas Natural obté autorisació ambiental cicle combinat Port Barcelona» Consultat el 10 de maig de 2012
- ↑ BOE «Bolletí Oficial de l'Estat: dimecres 1 d'agost de 2007, Núm. 183» Consultat el 10 de maig de 2012
- ↑ BOE «BOE núm. 82, Divendres 4 abril 2008. p. 4112» Consultat el 10 de maig de 2010
- ↑ L'Economiste «Gas Natural inicia construcció central de cicle combinat port Barcelona» Consultat el 10 de maig de 2012
- ↑ Dur Felguera «Proyectes de Referència: Cicle Combinat Port de Barcelona» Consultat el 10 de maig de 2012
- ↑ La Raó «La nova central de Gas Natural ya funciona a ple rendiment» Consultat el 10 de maig de 2012
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica del Puerto de Barcelona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.