Central tèrmica de Burceña
La central tèrmica de Burceña va ser una central elèctrica situada en el barri de Burceña en la localitat viscaïna de Baracaldo (Espanya). Va ser construïda per Hidroelèctrica Ibèrica, que va posar el seu primer grup de carbó en funcionament en 1907. A partir de 1948 Iberduero va acometre la seua ampliació en successives fases, sent les més importants els nous grups posats en marcha en 1957 i 1965, que funcionaven en fueloil. Va cessar en la seua activitat en 1985,[1] començant en 2004 Iberdrola el seu derrocament.[2]
Història
editarConstrucció
editarA principis del s. xx la generació d'energia elèctrica en Espanya estava dominada per la seua producció hidroelèctrica.[3] En 1901 es va fundar en Bilbao Hidroelèctrica Ibèrica a càrrec de l'ingenier Juan de Urrutia Zulueta, que es va convertir pronte en una de les empreses més importants del sector.[4] La societat gestionava varis bots d'aigua en el nort d'Espanya, i en els seus primers anys va ampliar la seua ràdio d'acció per a abastir també a Valéncia i Madrit.[5]
Per a compensar la creixent demanda energètica, en 1907 HI va posar en funcionament la central de Burceña, en el barri homònim de Baracaldo. S'ubicava junt al riu Cadagua prop de la seua desembocadura en la riga de Bilbao i el pont de Pablo Alzola, i era alimentada en carbó, sent la primera gran central tèrmica del País Vasc.[2] Contava en tres turbines i una potència instalada de 10 000 kVA,[6] i tecnologia de l'empresa alemana AEG.[7] L'edifici principal albergava huit calderes fabricades per Babcock & Wilcox en Sestao de 340 m² de superfície de calefacció cada una, proveïdes de carregadors mecànics, recalentadores, economizadores i elevador de carbó per cangilones.[8] El proyecte va contar en la participació de la Societat de Tranvías i Electricitat de Bilbao, que era un dels principals usuaris de la producció.[9] La central disponia dels seus propis molls i sistemes de descàrrega de carbó des del riu Cadagua, a on aplegaven les barcaces en el mineral a través de la riga.[10]
En 1927, Hidroelèctrica Ibèrica va quedar com a única propietària i va realisar la primera ampliació, en l'instalació de tres noves calderes i una turbina de Brown Boveri en un nou edifici, baix proyecte de Federico de Ugalde.[9] Durant la guerra civil espanyola, la central va ser un dels llocs protegits pels els defensors de la ciutat i el Cinturó de Ferro per a evitar que fora objecte d'atacs,[11] i es va mantindre activa els onze mesos que va durar el conflicte en la zona, llevat quan escassejava el carbó.[12] Segons Paul Preston, el general Emilio Llosa havia planificat la destrucció de la central de Burceña i atres indústries de l'entorn de Bilbao per a véncer la resistència republicana.[13]
Consolidació i pas a Iberduero
editarEn 1944 Hidroelèctrica Ibèrica es va fusionar en Bots del Duero per a donar lloc a Iberduero, que es va fer càrrec dels actius d'abdós companyies, entre ells la central de Burceña. Iberduero va realisar una primera ampliació en 1948 elevant la producció a 26 000 kW alimentats en carbó i fueloil,[2][14] i en 1954 va acometre la construcció d'un nou grup -Burceña II- en un proyecte d'Ángel Galíndez Celayeta a càrrec de l'arquitecte Francisco Hurtado de Saracho.[15] Es va construir un edifici de nova planta en dos naus en forma de «L »per a albergar l'ampliació de 1927 i les tres noves calderes, i es varen demolir els antics.[9] La nova central va ser posada en funcionament en 1957, en una potència de 66 MW,[16] lo que elevava a 92 000 kW la seua producció.[14]
En la década de 1960, Iberduero va acometre un programa de construcció de grans centrals tèrmiques, que va incloure les centrals de Passages, Santurce i Velilla, i l'ampliació a un atre grup de Burceña en 1965, en la denominació de Burceña III.[17] Este nou grup va ser montat per General Electric en un nou edifici adossat a l'anterior.[9] A esta nova instalació es va incorporar el jove ingenier bilbaí José María Ryan, que va ser assessinat per ETA en 1981 quan es va fer càrrec de la central nuclear de Lemóniz.[18]
Tancament i desmantellament
editarLa central va finalisar la seua vida útil i va cessar el seu funcionament en 1985,[1] i en febrer de 2002 Iberdrola va solicitar el desmantellament de les instalacions, que li va ser concedit en octubre d'eixe any.[1] En 2004 varen començar les obres de desmantellament,[2] i es va proyectar un parc empresarial en la seua ubicació.[19] En 2021 l'empresa va proyectar la construcció d'una subestació elèctrica en el seu antic emplaçament, que va contar en un fort rebuig veïnal.[20]
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bolletí Oficial de l'Estat. ««BOE» núm. 244, d'11 d'octubre de 2002, pàgines 8334 a 8334». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Uriona, Alberto. El País (ed.): «Barakaldo inicia el derrocament de l'antiga central tèrmica de Burtzeña». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ García Adán, p. 3
- ↑ Sánchez Molina, p. 15
- ↑ Sánchez Molina, p. 16
- ↑ Iberduero. «Memòria». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBosch Giral, Pedro2010">Bosch Giral, Pedro (2010). Protagonistes de la química en Espanya: els orígens de la catálisis, Editorial CSIC - CSIC Press, p. 144. ISBN 840009221X.
- ↑ Babcock & Wilcox. «Catàlec Babcock & Wilcox (1921)». Consultat el 31 de decembre de 2021.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Ezagutu Barakaldo. «BARAKALDO (PATRIMONIO INDUSTRIAL)». Consultat el 31 de decembre de 2021.
- ↑ Biblioteca Digital. «Menoria d'Iberdrola». Consultat el 31 de decembre de 2021.
- ↑ Desperta Ferro Edicions. «nou sitie web sobre l'espai històric del Cinturó Defensiu de Bilbao durant la Guerra Civil». Consultat el 31 de decembre de 2021.
- ↑ Visit Barakaldo. «Central tèrmica de Burceña». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPreston, Paul2012">Preston, Paul (2012). La mort de Guernica, Penguin Random House Grup Editorial Espanya, p. online. ISBN 9788499922027.
- ↑ 14,0 14,1 Amic Román, Pedro. Universitat de Valladolit (ed.): «LOS NEGOCIOS ELÉCTRICOS OPERANTES EN CASTILLA I LEÓN: UNA APROXIMACIÓN A SUS ESTRATEGIAS PRODUCTIVAS, FINANCIERAS I ORGANIZATIVAS». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ Docomomo Ibèric. «Central tèrmica de Burceña». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ GeoEuskadi. «Central tèrmica de Pasaia». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ García Adán, p. 7
- ↑ Gil, Lorena. El Correu (ed.): «Ryan, el macabre conte arrere de ETA contra Lemóniz». Consultat el 31 de decembre de 2021.
- ↑ Euroinmo. «Comença el desmontage de la central de Burceña». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ Crides, Sergio. El Correu (ed.): «Burtzeña arreplega firmes a contrarellonge per a detindre una subestació elèctrica». Consultat el 30 de decembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica de Burceña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.